La portada de mañana
Acceder
Salazar: el mapa de poder en el PSOE y en Moncloa que lo convirtió en impune
Así son los nuevos grupos terroristas de extrema derecha
OPINIÓN | 'La sociedad infantil y la libertad de expresión', por Enric González

L’absència de Feijóo i altres diputats del PP en el Congrés ‘amarga’ la guerra de l’aigua de Mazón amb el Tajo-Segura

Un dels clàssics del PP valencià és la ‘guerra de l’aigua’. Si en el seu moment, Francisco Camps exigia aigua de l’Ebre per a la Comunitat Valenciana, en l’actualitat, la reivindicació del Consell de Carlos Mazón és l’increment del transvasament Tajo-Segura, que ha d’assegurar el proveïment de les terres del sud d’Alacant, i més concretament, de la comarca alacantina del Baix Segura.

Precisament, el cap del Consell ha reclamat reiteradament aquest transvasament davant del que qualificava de “retallades ideològiques”, al mateix temps que criticava la “instrumentalització política” de l’aigua quan defensava que a Espanya “hi ha aigua per a tots”. Mazón ha fet front comú amb el president de la Regió de Múrcia, el també popular Fernando López Miras, en aquest assumpte. Precisament, fa a penes uns dies, Mazón va assegurar a Múrcia que la Comunitat Valenciana oferiria tota la seua capacitat de “resposta social, política, institucional, tècnica i jurídica, si cal”, alhora que avançava que la Generalitat aniria “allà on pertoque, per qualsevol conducte i per qualsevol via”.

En aquest context, López Miras va defensar dimarts en el Congrés la presa en consideració d’una proposició de llei aprovada en el parlament murcià per a blindar el transvasament Tajo-Segura, revertint el seu funcionament, així com el cabal ecològic del riu de la conca cedent (Tajo) a la mateixa situació en què estava el 2013. La proposta va resultar rebutjada per 171 a 170 vots: els vots a favor van ser del PP, Vox i UPN (mentre que Podem s’hi va abstindre).

Es dona la circumstància que el líder nacional del PP, Alberto Núñez Feijóo, no es trobava presencialment en el Congrés per a la votació (encara que va participar de manera telemàtica en la sessió de dimarts) i va ser un dels diputats que no va votar, evitant que la proposta de blindatge no tirara avant. No obstant això, l’empat no hauria sigut prou perquè s’aprovara la presa en consideració de la proposició de llei del parlament murcià.

Des de Vox no van tardar a recordar a través de les seues xarxes socials l’absència del president del Partit Popular durant la votació: “A Feijóo li importa tant que l’aigua arribe a Múrcia que no venen ni a la votació del transvasament Tajo-Segura que porta el govern del PP a Múrcia. El líder dels populars torna a donar l’esquena als agricultors i els ramaders murcians”.

Dades que contrasten amb un discurs victimista

El Consell, que reclama més aigua i inversions, ha insistit des que Mazón va prendre possessió com a president de la Generalitat, que en els últims cinc anys de govern de Pedro Sánchez hi ha hagut trenta retallades en els enviaments d’aigua procedent del Tajo, mentre que el cap del Consell xifrava en 200 hectòmetres cúbics el “deute hídric” del transvasament amb el sud d’Alacant.

En quatre anys, el Govern de Mariano Rajoy va transvasar 829 hectòmetres cúbics des del Tajo fins al Segura, mentre que en els primers quatre anys d’executiu de Pedro Sánchez es va arribar a 1.229 hm³, segons els càlculs del Govern. I això que el Ministeri de Transició Ecològica ha incrementat, amb l’aval de la justícia, els cabals ecològics del Tajo per no sobreexplotar-lo i garantir la seua supervivència (el Baix Segura, una de les comarques més reivindicatives, va incrementar la seua àrea de regadiu de 35.323 hectàrees el 2018 a 37.449 el 2022, en època de sequera).