La vinculació del patrimoni històric local que roman lluny del seu lloc d’origen ha generat moviments que reivindiquen el retorn de tresors al més a prop possible de la seua llar. Casos com els de les pintures de Sixena que estan encaminades al fet que tornen de Catalunya a Aragó, o altres iniciatives amb menys aparença d’èxit –i més pròximes–, com el retorn de la Dama d’Elx a la ciutat alacantina des de Madrid. Un cas similar, però més desconegut per a la ciutadania, és el del mosaic dels 12 Treballs d’Hèrcules de Llíria, una obra d’uns 25 metres quadrats que es va arrancar del seu lloc original el 1942 i que des de llavors està exposat en el Museu Arqueològic Nacional (MAN) a Madrid.
El mosaic consisteix en una composició de 5,50 x 4,50 metres, datat en el primer terç del segle III a Llíria i pretesament situat en una vil·la de classe senatorial, ja que la representació de la figura d’Hèrcules era privativa d’aquest estatus. El mosaic està emmarcat per una orla decorada i es divideix en dues zones: l’una amb decoració geomètrica i l’altra formada per dotze quadres que representen els Treballs d’Hèrcules al voltant d’un emblema central, en què es representa d’Hèracles i Òmfale. La narració comença en la zona inferior esquerra amb l’ofegament del lleó de Nèmea (I), i continua amb els episodis de l’Hidra de Lerna (II), el bou de Creta (VII), el jardí de les Hespèrides (XII), les egües de Diomedes (VIII), els ramats de Geríon (X), la neteja dels estables d’Augies (VI), la captura de Cèrber (XI), el senglar d’Erimant (III), el cinyell d’or d’Hipòlita (IX), la cérvola de Cerinea (IV) i, finalment, els ocells d’Estimfal (V). L’emblema central representa el mite d’Hèrcules i Òmfale, la reina de Lídia, a qui l’heroi havia de servir com a esclau durant tres anys per a purificar la mort d’Ífit. La tradició iconogràfica insisteix a representar el canvi de vestits: Hèracles amb roba i atributs femenins, mentre que la sobirana adopta els atributs característics de l’heroi: la pell de lleó i la clava.
El mosaic es va descobrir l’any 1917 en unes obres d’excavació d’un pou, a un metre de profunditat, en la vil·la de Llíria coneguda com a Ca Porcar. El mosaic va tindre la sort que el terreny on estava enterrat –conegut com a paratge del Pla dels Arens– l’havia comprat Francesc Porcar, un intel·lectual local aficionat a la història i a l’art, que el va preservar i el va dignificar. Aquest va construir un templet per a resguardar-lo i el va envoltar d’un jardí, i va ser objecte d’exhibició durant 25 anys, tenint entre els seus més destacats visitants l’escultor Marià Benlliure.
Amb l’arribada de la II República, Porcar es va implicar en el nou règim, implicació que va mantindre durant la Guerra Civil, i després de la victòria de la dictadura franquista, l’intel·lectual va ser represaliat. Va ser en aquest context que, al final del 1941, Porcar va rebre la visita d’un tinent de la Guàrdia Civil que va comprar el mosaic perquè fora exposat en el Museu Arqueològic Nacional, en la mateixa època que el govern de la França pronazi de Vichy va donar al govern de Franco la Dama d’Elx; tanmateix, la dificultat de les faenes per a arrancar l’obra romana va fer que no es conclogueren les faenes fins al final del 1942. Així doncs, el mosaic es va traslladar a Madrid, on va ser restaurat i exposat en terra des de llavors fins al 1989, en què, després d’una altra restauració, va passar a exhibir-se definitivament en la paret del museu.
“Despertar la consciència”
Actualment dos aficionats a la història de Llíria i la comarca del Camp de Túria, Joan Benlloch i Sime Jordà, autors d’un pòdcast amb aquesta temàtica, han treballat en la divulgació tant de la figura de Porcar com del mosaic d’Hèrcules. Els dos destaquen el gran valor d’aquesta peça d’uns 1.800 anys d’antiguitat, alhora que lamenten el poc coneixement que se’n té.
Aquest poc coneixement assenyalen que fa que tampoc es tinga consciència de la distorsió que suposa que una peça d’aquest valor estiga tan lluny de la llar d’on es va arrancar. Aquests divulgadors de la història local advoquen d’aquesta manera per “despertar la consciència, com s’ha fet amb altres casos que coneixem tots, i intentar aconseguir que puga estar encara que siga una mica més prop dels seus orígens”.
Reconeixen que no es tracta de reclamar que el mosaic d’Hèrcules es torne a posar en el seu lloc original a Llíria, però sí que estiga en un espai més pròxim, com el Museu Arqueològic de la Diputació a València.
A més, recorden que des de l’any 2021, en el lloc d’on es va arrancar el mosaic romà, es va instal·lar una rèplica de l’obra feta per l’artista Rodolfo Navarro, establit a Llíria. “Una obra molt digna i que pot veure’s des del carrer”, destaca Benlloch sobre aquesta composició.
Benlloch conclou que la reivindicació del retorn “no és només una qüestió de justícia, sinó també un homenatge a un intel·lectual il·lustre com Francesc Porcar”.