Dimarts 30 de setembre es tancava l’any hidrològic, i no ha sigut precisament un any hidrològic qualsevol. Després d’anys molt marcats per la sequera, l’any hidrològic que començava l’1 d’octubre de 2024 estaria marcat per la pitjor tragèdia en l’època moderna en la Comunitat Valenciana, la DANA del 29 d’octubre que es va saldar amb un balanç de 229 víctimes mortals.
Però l’aigua ha caigut de manera desigual al llarg del País Valencià. Així doncs, segons dades d’Avamet (Associació Valenciana de Meteoròlegs) s’han registrat valors dispars que van des dels 1.600 litres d’Alzira, a la Ribera Alta, i Vallibona, a la comarca dels Ports, als 200 litres de Villena, en l’Alt Vinalopó.
En general, els mapes de precipitacions acumulades zonificades coincideixen en la mitjana històrica, concentrant-se especialment al sud de València i el nord d’Alacant, fonamentalment en la costa, i també al nord de Castelló, mentre que la major part del centre i el sud d’Alacant roman com la més seca. Però en aquesta ocasió la gran diferència ha sigut l’interior de la província de València, on ha tingut valors molt superiors als seus registres històrics; precisament aquestes precipitacions a l’interior van ser les causants de les barrancades que van assolar les localitats de la comarca de l’Horta Sud, on a penes va ploure en la fatídica jornada.
Quant a la variació respecte del període històric entre el 1991 i el 2020, es percep un increment considerable de les precipitacions a les comarques dels dos terços superiors del País Valencià. En aquest any hidrològic que s’ha tancat, els registres han sigut fins a un 75% superiors en les assenyalades com a zones més plujoses, però en la resta dels dos terços superiors s’han arribat a superar els valors històrics fins a un 25% o fins i tot fins a un 50%, segons l’informe publicat per l’Aemet aquesta setmana. En canvi, la major part de la província d’Alacant ha tingut un dèficit d’un marge de fins al 25%.
Quant a la mitjana espanyola, segons l’informe de l’any hidrològic, es van acumular en el conjunt de tot el territori una mitjana de 683,7 litres, cosa que és un 7% per damunt de la mitjana normal del període 1991-2020, que són 640,1 litres. A més, ha sigut l’any més plujós precisament des del 2020, en què el registre va arribar a 710,8 litres.
Reserves hídriques
Quant a les reserves hídriques, han passat en la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) d’estar en un 40,9% l’1 d’octubre de 2024 a un 48,7% el 30 de setembre de 2025. Aquests registres no suposen un salt considerable, però puntualment alguns embassaments sí que han mostrat un increment més que considerable.
Així doncs, la presa de Forata, que en el fatídic 29 d’octubre es tenia por que es desbordara, el 30 de setembre de 2024 registrava un 15,44%; ara està al 42,58%, quasi el triple que fa un any; per la seua part, el de Benaixeve ha passat del 32,42%% al 49,35% actual, un 50% més en un any.