L’oficina antiocupes de PP i Vox a València només atén 8 casos en quatre mesos amb dos policies a temps complet

Dues peticions en el web, tres correus electrònics i tres telefonades. És el balanç de les actuacions de l’oficina ‘antiocupació’ de l’Ajuntament de València en els primers quatre mesos de vida. La mesura estrela del PP i Vox en matèria d’habitatge, un anunci electoral prou repetit per María José Catalá, té dos funcionaris de Policia Local a temps complet dedicats a aquesta tasca. Des que es va posar en marxa el 16 de juny, a penes ha atés dues consultes al mes. Poden haver-ne fet una cadascú.

El consistori va encolomar aquesta oficina a la Policia Local, situada en la secció administrativa de la central. L’oficina s’integra en les dependències de la central i té dos agents que coordinen les denúncies de les comissaries, de la policia de barri –la UPIC–, un telèfon i una adreça electrònica específica. Implica tindre un oficial i un agent en un despatx per a atendre telefonades i correus electrònics i preveu que fins a 10 policies de carrer puguen passar a reforçar el servei, si calguera. De moment, atesa l’activitat en aquests huit mesos, no sembla que calga. Ni que les consultes sobre ocupació irregular d’habitatge siguen un clam popular a la ciutat.

La veritat és que les dades de què disposava l’Ajuntament ja anticipaven una activitat escassa de l’oficina. El consistori ja va reconéixer que a penes té més competències que la informació i la mediació en cas d’ocupació irregular d’habitatge i només té 83 casos actius a la ciutat, després d’un descens significatiu en els últims anys. Ho recull així una resposta del ple a Compromís, però també ho va fer el comissari principal responsable de la Divisió Operativa, que coordina totes les comissaries de barri: “Hi ha hagut una rebaixa important” en els casos en dos anys, va dir en la presentació del recurs. Van passar de 474 casos actius a 83 en dos anys. Per contra, l’oficina pel dret a l’habitatge, que el PP i Vox van tancar, atenia més de 5.000 persones a l’any.

En una resposta del ple al regidor de Compromís Ferran Puchades, el regidor de Seguretat, Jesús Carbonell, informa que la morositat en el pagament del lloguer, el que s’ha anomenat inquiocupació’, “no és objecte d’actuacions per part d’aquesta oficina, ja que no són considerades com a ocupacions il·legals per part de l’oficina. En conseqüència, aquestes situacions es ventilen per vies jurídiques alienes a aquesta oficina”. La resposta del responsable de Seguretat de València contradiu les paraules de l’alcaldessa en l’acte institucional, en què va assegurar: “El baròmetre de la ciutat assenyala que hi ha 10.000 habitatges buits, molts dels quals no ixen al mercat per por de la inquiocupació”. Per això, va dir, l’Oficina antiocupació de València “arriba en un moment oportú per a oferir respostes ràpides i alternatives eficaces abans d’arribar als tribunals”.

La moció aprovada per la junta de govern que va impulsar aquest recurs justifica que s’ha de “prestar i agilitzar, amb la màxima seguretat jurídica possible, el suport que requereixen els veïns de València per a canalitzar les accions que els corresponga i que els permeta iniciar els tràmits per a la celebració dels judicis ràpids”. L’Ajuntament ja fa mesos que encoratja la por de l’ocupació i assegura que és la causa per la qual els habitatges buits no ixen al mercat; fins i tot ha demanat als grans propietaris –fons o bancs– que instal·len alarmes en els pisos buits. El PP i Vox es neguen sistemàticament a limitar els preus del lloguer. Al marge de l’oficina completament inutilitzada i l’apel·lació constant a rebaixes fiscals, l’alcaldessa va anunciar una agència pública d’habitatge municipal.