Memòria de l’aigua: reclamen al Govern incloure en el seu pla de recuperació València i comarques amb riuades històriques

Era una de les conclusions de la comissió d’experts municipal i de les jornades de la Universitat de València sobre les riuades, i ara és també una de les principals al·legacions al pla que ha desenvolupat el Ministeri de Transició Ecològica per a la recuperació de les zones afectades per la DANA. La incorporació d’una mirada supramunicipal i que tinga en compte la ciutat de València, afectada en les seues pedanies del sud, i les comarques al nord de la capital és un dels apunts que se subratllen al pla que reordenarà els recursos hídrics i les infraestructures de la província.

La coalició Compromís, com l’Ajuntament de València, reclamen que es tinga en compte la ciutat, el llit nou del Túria i les infraestructures que van exercir com a mur en la riuada del 29 d’octubre passat. La coalició valencianista al·lega en el document presentat que les pluges, si s’hagueren desplaçat a penes 20 quilòmetres, podrien haver generat una situació desastrosa en altres conques. Com a exemple, en un exercici de memòria de l’aigua, posen les inundacions del barranc del Carraixet, que travessa el Camp de Túria fins a l’Horta Nord, i que el 1957 es va desbordar i va inundar municipis com Almàssera o Alboraia, arribant a cotes d’aigua entre 1 i 2 metres. “Les mesures de prevenció, protecció i resiliència han d’estendre’s a l’àmbit de l’entorn metropolità de València, almenys al territori complet de la conca del Túria i el de la conca del barranc del Carraixet. Certament, el fenomen de la DANA pot afectar tot el territori del País Valencià i també tot el litoral mediterrani de la Península i, per tant, han de desenvolupar-se mesures de prevenció, protecció i resiliència en tota aquesta àrea”, diu el document presentat, a què ha tingut accés elDiario.es.

Els valencianistes reclamen que les actuacions sobre la zona afectada impliquen la ciutat de València juntament amb l’àrea metropolitana, que tinguen “una visió integrada”, sumada als municipis de l’Horta Nord. “És urgent atendre les noves condicions de risc d’inundació de l’àrea metropolitana de València, ja que la població i l’activitat econòmica afectada és la més important de tot el País Valencià”, destaca el document, que també apunta: “Cal ampliar l’estudi de risc d’inundació als escenaris de pluja desplaçant el seu centre cap al nord i localitzant-lo en les conques del Túria i del Carraixet”.

L’estudi de Compromís qüestiona si les infraestructures de transport de titularitat estatal van exercir de dic en la riuada, van desviar l’aigua o van ser un obstacle. La major part, diuen, tenen un traçat predominant nord-sud, “per la qual cosa ha suposat un obstacle al pas de l’aigua en les crescudes de les diferents rambles i rius”. L’efecte barrera a vegades ha sigut de caràcter negatiu, prossegueix el text, que assenyala que en la Pista de Silla (V-31) es va produir un increment de la cota d’aigua en els polígons industrials situats a l’oest d’aquesta autovia. També el tram del ferrocarril de Renfe entre València i Silla, “que també ha tingut el mateix efecte incrementant perillositat i danys a l’oest de la via en el continu urbà residencial confrontant”.

Els valencianistes també demanen un estudi de la ubicació de llocs estratègics per a la seguretat, com són les comissaries de Policia o les casernes de la Guàrdia Civil. Recorden l’angoixa dels agents de Paiporta, que es van veure atrapats i van perdre uns quants companys. “És inacceptable que centres com la caserna de la Guàrdia Civil de Paiporta se situen en una zona de risc màxim fins al punt que no sols haja quedat inoperant en el moment de l’emergència, sinó que a més la seua localització ha sigut causa de mort de persones dins del recinte. Per això, proposem l’estudi i la relocalització a zones sense risc dels equipaments estratègics en el cas d’emergències dependents de serveis de l’Administració central de l’Estat”, assenyala el document.

L’estudi demana una revisió de l’afecció de la DANA a l’Albufera, no sols per l’impacte directe de l’aigua i el fang, sinó per l’arrossegament de productes contaminants que van acabar en el llac. Reclamen fer un estudi per a la localització de les empreses que utilitzen productes altament contaminants situades en zones inundables, on puguen ser arrossegats, a l’efecte de poder implementar mesures per a la seua relocalització en àrees sense risc. Aquest risc és especialment greu en el cas dels arrossegaments que desemboquen en el llac de l’Albufera, que, apunten, només en l’episodi de l’octubre passat, ha rebut entre el 50% i el 70% de les aportacions hídriques que rep en un any, amb arrossegaments de gran magnitud tant de residus sòlids com de contaminants provinents d’aigües residuals i industrials, incrementats pel trencament de nombrosos elements de sanejament i depuració, els abocaments dels quals han arribat al llac a través de barrancs i séquies.

Els valencianistes també dubten sobre les propostes de desviament d’altres barrancs al llit del Túria. Reclamen, “per precaució, no desviar cabals del barranc de Poio al nou llit del Túria” i, en compte d’això, ampliar l’actual llit de Poio i recuperar els barrancs, bé com a infraestructura verda o bé com a barranc urbà, per a facilitar els fluxos d’aigua en excés de la capacitat de càlcul. L’Ajuntament de València també ha demanat a la Confederació que no desvie barrancs com el de la Saleta (Aldaia) al llit, almenys fins a estudiar la seua capacitat. Així mateix, Compromís reclama un estudi sobre el llit històric del Túria i proposen recuperar “la seua funció com a barranc urbà per a l’evacuació d’aigües d’inundació en cas d’emergència”. No obstant això, matisen, “aquesta possibilitat ha de ser compatible amb l’ús públic de parc públic que en l’actualitat es desenvolupa de manera habitual quan no hi ha una situació d’emergència”.

Al·legacions de València

L’Ajuntament de València també ha presentat una bateria d’al·legacions al Pla de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), centrades a “evitar els murs que van afavorir les inundacions en les pedanies del sud durant la DANA”. El regidor del Cicle Integral de l’Aigua, Carlos Mundina, va explicar que la ciutat planteja habilitar zones d’emmagatzematge controlat d’aigua al costat de les vies de Rodalia de la pedania de la Torre per a previndre els danys per inundacions i prolongar el canal del Ribàs a manera d’assarb en les pedanies del Forn d’Alcedo i Castellar-l’Oliveral.

El consistori també assenyala la necessitat d’incloure en les ajudes per als habitatges i els edificis els particulars, les comunitats de propietaris i les entitats privades que tinguen edificis que requerisquen mesures correctores. Subratlla la necessitat de fer un estudi conjunt de les conques dels barrancs de Poio i de la Saleta “per a determinar les actuacions a dur a terme per a reduir els riscos de desbordaments en els dos marges del nou llit del riu Túria”, una qüestió que ha obert un conflicte amb l’Ajuntament d’Aldaia.

Les dues propostes de l’Ajuntament van dirigides a previndre i minimitzar l’impacte de les potencials DANA o episodis de pluges intenses que puguen afectar el territori i que deriven en riuades destructives. En el cas de la pedania de la Torre, el mateix Pla de la CHX assenyala que la zona més pròxima a les vies del ferrocarril de Renfe –la línia de Xàtiva– és on es va produir el nivell d’inundació més gran, provocat per l’alçària dels talussos de terraplé de la plataforma ferroviària i la seua nul·la permeabilitat. Per això, l’Ajuntament proposa “l’execució de zones d’emmagatzematge controlat en les àrees longitudinals a les vies del ferrocarril, reforçades amb depòsits reticulars subterranis, i connexió mitjançant gravetat al nou llit del Túria”. Quant a la pedania del Forn d’Alcedo, planteja la prolongació del canal del Ribàs a manera d’assarb en el marge dret, tal com està en el marge esquerre.

Pel que fa a les mesures de prevenció, Mundina va explicar que es basen en accions per a la recuperació del domini públic hidràulic i les solucions basades en la natura, on estan inclosos el desviament de les aigües del barranc de la Saleta a Aldaia i la via verda al nou llit del Túria, així com l’al·legació presentada per l’Ajuntament de València i valorada positivament per l’organisme de conca. A parer seu, la mesura de protecció relativa a l’adequació del nou llit del riu Túria “ha d’anar de bracet de l’estudi conjunt de les conques dels barrancs Poio-la Saleta per a determinar les actuacions a fer per a reduir els riscos de desbordaments”.