La portada de mañana
Acceder
La empresa del ático de la pareja de Ayuso declara casi 300.000 euros de beneficio
Colombia aguanta la respiración 72 horas después
Relato - 'Un minuto de oscuridad', por Isaac Rosa

No és ciutat per a joves: només un de cada quatre menors de 35 anys a València té habitatge en propietat

L’habitatge continua sent el principal problema per als joves de València. Trobar una casa amb què encetar un projecte vital és la primera preocupació de les persones d’entre 18 i 35 anys a la ciutat, segons l’últim baròmetre municipal. El 33% dels enquestats ho situa al capdavant, seguit de l’ocupació estable i de qualitat. I no només és una percepció sobre un problema global: és també una realitat que viuen en primera persona.

Malgrat que la gran majoria dels joves enquestats treballa, a jornada completa i amb contracte indefinit, només un de cada quatre resideix en un habitatge en propietat. Dels enquestats pel consistori, el 61,6% viu de lloguer; el 5,1%, en un habitatge comprat i totalment pagat; el 16,5%, en un habitatge amb hipoteca o pagaments pendents, i el 3,4%, per herència o donació. D’aquests joves, el 75% és titular o cotitular del lloguer, la hipoteca o la propietat. En una escala de l’1 al 10, els enquestats puntuen la dificultat per a accedir a un habitatge amb un 9.

Bona part dels entrevistats viu amb algú més a casa, la majoria amb els seus pares —el 50% amb sa mare, el 39% amb son pare i el 33% amb germans—, i només un 33% amb la seua parella. El 31,7% diu tindre parella i viure amb ella, mentre que un 25,9% en té, però no hi viu. Quan es pregunta, en resposta espontània, per les raons per a continuar vivint a la llar familiar, un 40% apunta als estudis, un 27,9% a la falta de recursos econòmics i un 10% assenyala el mercat immobiliari.

A l’enquesta, a penes la meitat dels joves afirma sentir-se emancipada. Només el 46% respon afirmativament quan se’ls pregunta si “se senten” emancipats. Els resultats no indiquen que s’haja preguntat concretament quants viuen fora del domicili familiar, sinó pel règim de propietat de l’habitatge, si resideix algú més a casa i si són titulars o no de l’habitatge o del contracte. Els enquestats entenen per emancipar-se ser independent econòmicament —per a un 48,8% aquesta és la definició— o “viure sol, anar-te’n de casa dels teus pares”, per a un 33%.

Respecte a la independència econòmica, el 30% viu exclusivament dels seus ingressos, mentre que el 20,3% necessita “ajuda” d’altres persones per a complementar-los. El 35% viu exclusivament dels recursos d’altres persones.

Les respostes a les qüestions econòmiques posen l’accent en el problema d’accés a l’habitatge. El 76,2% dels qui responen a l’enquesta té contracte de treball i el 5% treballa sense contracte; és a dir, només dos de cada deu no treballen. De mitjana, els joves de la capital treballen des dels 20 anys, encara que molts —el 44%— afirmen haver començat abans dels 19 anys. El 70% té un contracte indefinit i el 68,6% treballa més de 35 hores setmanals. Una faena a jornada completa no dona per a adquirir un habitatge a la capital sense suport econòmic extern.