Oltra es dóna el seu primer bany de masses com a candidata a alcaldessa: “Si Nova York pot, València també”
LLEGIR EN CASTELLÀ
Tal dia com hui, fa quatre anys, Mònica Oltra va pujar a un escenari per última vegada com a vicepresidenta del Consell. Va ser en un acte de Compromís al Barranc del Túria, amb la vicepresidenta ja en el focus dels tribunals i tota la pressió política i mediàtica sobre ella. L'últim ball. Després van vindre quatre anys horribles per a la dirigent, que va haver d'apartar-se de la primera línia; quatre anys d'una exhaustiva instrucció judicial, acusacions constants de l'ultradreta que mai va ocultar el seu desig de tombar-la. Però quatre anys i un dia després, la dirigent emergeix amb força. Arropada per la ciutadania en un acte que és històric per a la coalició valencianista, que ha rebentat l'aforament de l'amfiteatre del Parc de la Serratella de València, malgrat no estar organitzat sota la marca Compromís. Més de 700 persones assegudes i pràcticament el doble de peu, als miradors, en tot espai disponible al voltant per escoltar Oltra en una conversa amb Gabriel Rufián sobre la unitat de l'esquerra.
Per al dirigent d'Esquerra, aquesta és una parada de la seua gira per un front ampli que resulte útil per a la ciutadania, en vespres dels seus processos interns. Per a Oltra és un baptisme de masses, el reinici, el tret d'eixida a un any de campanya que es preveu dur. A dues setmanes de l'Assemblea de Compromís que la nomenarà com a candidata a l'alcaldia, la política ha realitzat el seu primer míting des que decidira fer un pas al capdavant. Sense cap marca de partit visible, sinó com una conversa, en eixa idea que s'obstina a transmetre: desbordar Compromís i la candidatura en el sentit clàssic.
La dirigent es mostra optimista. Els números, fins i tot els més conservadors, diuen que hi ha partit a la ciutat de València. Que hi ha una diferència molt ajustada entre el bloc d'esquerres i el de dretes. Una oportunitat que és una anomalia a l'Estat, on el desencant amb l'esquerra és generalitzat. València i el País Valencià poden ser l'aldea gal·la dels irreductibles. “Si Nova York pot, València també”, assenyalava, en referència a les polítiques de l'alcalde Mamdani, el bastió contra Donald Trump. Per això la candidata fa una crida a la unitat de forces progressistes i ha convidat, des de l'escenari, Esquerra Unida, Podem, Sumar, Esquerra Republicana i la societat civil valenciana a acudir a l'Assemblea de Compromís, on esbossarà el seu projecte polític concret per a la ciutat.
De moment, un aperitiu: una València en la qual es puga viure. De manera literal: en la qual un treballador puga tindre un habitatge. “Construir una ciutat en la qual pague la pena viure, on no calga demanar permís per ser feliç”, va assenyalar. Rufián ho confirmava: “València pot ser exemple de moltes coses”.
En aquest primer acte, Oltra emfatitzava en el seu discurs característic: l'humanisme, l'esperança, la confiança que les persones fan més el bé que el mal, la política per a les persones.
La pàtria de les elits és els diners, però “la pàtria de la classe treballadora ha de ser un altre treballador”, interpel·lar-se com a éssers humans. La ultradreta no arriba si no se la crida: “Vindrà si volem. El sistema electoral està trucat i no de manera innocent. Però si el poble no vol, no podran vindre. El primer que hauríem de desterrar és aquesta manera de pensar que és inevitable. No ho és, depèn de nosaltres”, va assenyalar. Una altra més: “No sóc capaç de sentir ràbia. No vull que la por canvie de bàndol, vull que la vergonya canvie de bàndol. Ha de fer vergonya ser un feixista”. La utopia contra la distopia. Mesures restrictives contra l'acumulació de capital. Espais per a la joventut, per viure la diversitat. I no tractar el ciutadà com a un idiota: “No podem insultar la gent que volem que ens vote. Quan algú sent que l'estàs menyspreant, no t'escoltarà. Hem de cultivar un altre tipus d'emocions quan fem un discurs polític (...) Jo vull guanyar-los, però amb armes diferents. Amb les eines de l'amo no es deconstruyeix la casa de l'amo. Vull guanyar des de la solidaritat, des de la compassió, des de la consciència que 'no som res si no som poble'”, va assenyalar.
La candidata a l'alcaldia de València va ser àmpliament arropada en el que es considera el seu primer míting. En primera fila, el síndic Joan Baldoví, l'exalcalde Joan Ribó i quatre regidors del grup municipal, Glòria Tello, Pere Fuset, Ferran Puchades i Eva Coscollà; els diputats autonòmics Carles Esteve, Isaura Navarro, Francesc Roig i Paula Espinosa, el diputat al Congrés Alberto Ibáñez, de Compromís, i Nahuel González (IU-Sumar); la secretària general de Més, Amparo Piquer, la coordinadora d'Esquerra Unida, Rosa Pérez Garijo, la coordinadora de Podem, Maria Teresa Pérez i representants de la societat civil, com l'associació de víctimes de la dana o dels principals sindicats. Entre el públic, altres cares destacades com la diputada Paula Espinosa (Verds) i el representant de Verds Natxo Serra, el senador Enric Morera, i alts càrrecs que van acompanyar Oltra al Consell, com Francesc Gamero. Una nodrida representació que va omplir el parc i que, esperen, siga el seu agent mobilitzador.