Catalá podria haver frenat pujades del lloguer de fins a 570 euros si haguera declarat València zona tensionada el 2023

El drama viscut per Maricarmen, l'anciana de 87 anys desnonada del seu habitatge de Madrid a qui el fons Urbagestión, després d'aconseguir la propietat de l'immoble, va exigir una pujada dels 500 euros que pagava pel seu contracte de renda antiga a 2.650 euros, ha obert un debat sobre la situació del mercat de l'habitatge i la política que s'aplica en les diferents autonomies.

En el cas de la Comunitat Valenciana, els desnonaments per impagament dels lloguers s'han multiplicat i representen el gruix dels que s'executen. Segons les dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) corresponents a 2025, els llançaments en territori valencià vinculats al lloguer van arribar als 2.158 casos, mentre que els hipotecaris en van sumar 637.

La raó és que l'increment desmesurat i exponencial que han registrat els preus dels lloguers és una de les principals causes d'aquestes situacions, uns augments que, si més no, es podrien haver frenat si s'haguera aplicat la Llei estatal d'Habitatge, que va entrar en vigor el maig de 2023 i que permet als municipis, amb el vistiplau del govern autonòmic, declarar-se zones tensionades. Això implica que les renovacions dels lloguers ja en vigor només es poden apujar d'acord amb l'IPC, mentre que els nous contractes d'habitatges que fa més de dos anys que no ixen al mercat del lloguer o que són propietat d'empreses o fons d'inversió han de fixar els preus de referència marcats pel Govern.

Aplicat a la ciutat de València, una de les ciutats d'Espanya on més han pujat els lloguers, amb un 82% des de l'any 2020, es podria haver evitat un increment dels preus des de maig de 2023 fins al passat mes d'agost de fins a un 43%, segons les dades de diferents portals immobiliaris. En concret, en aquest període, la plataforma Idealista marca un increment de 420 euros, Engel & Völkers de 270 euros i Fotocasa de 571 euros per metre quadrat. El primer portal va situar el preu del metre quadrat el passat mes d'agost en 16,3 euros, el segon en 12,4 euros i el tercer en 18,94 euros.

La petició perquè València fora declarada zona tensionada estava prevista tant per l'anterior executiu municipal d'esquerres liderat per Joan Ribó com pel del Botànic, presidit per Ximo Puig. No es va arribar a aplicar perquè l'entrada en vigor de la normativa pràcticament va coincidir amb les eleccions, que van tindre lloc el 28 de maig de 2023.

Preguntada la nova alcaldessa, María José Catalá, poques setmanes després de guanyar els comicis sobre si demanaria a la Generalitat la declaració de València com a zona tensionada per a poder limitar els lloguers, tal com tenia previst l'anterior executiu progressista, la resposta va ser negativa i va apostar per incrementar l'oferta incentivant la construcció, una mesura que pot tindre efecte a mitjà o llarg termini. Per contra, va anunciar l'oficina antiocupació, ja creada, que a penes té activitat.

Tampoc des de la Generalitat Valenciana són partidaris d'aplicar aquest mecanisme, malgrat que fins al juliol eren 13 els municipis que l'havien demanat, tres d'ells governats pel PP. Es tracta de Bunyol, Alginet i Almàssera. La resta dels que ho han sol·licitat són Dénia, Mislata, Sedaví, la Pobla de Farnals, Alginet, Sagunt, Almàssera, Gandia, Burjassot, Aldaia, Bonrepòs i Mirambell, Petrer i Bunyol. En tots ells governen partits d'esquerres.

Descensos a Barcelona, Euskadi i Navarra

Actualment, 310 municipis de quatre comunitats autònomes —Galícia, Euskadi, Navarra i Catalunya— han sigut declarats zones tensionades. Destaca el cas de Galícia, governada pel PP. En aquestes localitats no es poden firmar contractes per damunt del preu que marque l'Índex de Referència ni actualitzar preus de manera arbitrària.

Catalunya va ser la primera a acollir-se al mecanisme el 2024 després de registrar 33 mesos seguits d'increments dels preus del lloguer. És, per tant, l'autonomia que ofereix dades més fiables. Segons les dades oficials de les autoritats catalanes, els preus han caigut un 4,7% a la ciutat de Barcelona i un 1,3% en totes les zones de mercat tensionat declarades. Així mateix, en aquest mateix període, el preu s'ha incrementat un 9,5% en les zones no declarades mercat tensionat.

A Euskadi s'ha conegut recentment que, en els 14 municipis declarats zones tensionades a la província de Guipúscoa, l'evidència és inapel·lable: els nous lloguers van baixar un 3,5% a la província, mentre que el nombre de contractes actius va augmentar un 3,2%.

A Navarra, durant el primer any d'aplicació de les zones tensionades —del segon trimestre de 2025 al segon de 2026—, el preu del lloguer ha descendit un 5,3%, alhora que es manté el ritme de contractes firmats per trimestre, malgrat un descens considerable en el creixement del saldo per la reducció de la rotació i la comparació amb l'últim trimestre en què encara no estaven en vigor les zones tensionades.

A diferència d'altres autonomies, Galícia només publica les dades de les fiances que es depositen, sense capacitat per a dur a terme una anàlisi o un seguiment que permeta observar l'evolució real del preu o del nombre de contractes en vigor. A Coruña, el maig de 2026, es van depositar 1.696 fiances de lloguer, un 14,4% menys que un any abans. En el conjunt de Galícia se'n van depositar 2.586, un 3,6% més que un any abans.