Un pèrit de la dana titlla de “dantesques” les dades de pluja a la capçalera de Poio a les quals tenia accés Emergències

El president de l'Associació Valenciana de Meteorologia (Avamet), Adrià Revert, va explicar en la seua declaració com a pèrit del passat 13 de juliol davant la jutgessa de la dana que les dades què disposava el Centre de Coordinació d'Emergències de la Generalitat sobre la pluja a la zona de Torís, capçalera dels barrancs de l'Horteta i del Gallego, tributaris de Poio, eren “dantesques” la vesprada del 29 d'octubre de 2024, tràgica jornada que va deixar 231 víctimes mortals.

“Cada actualització que hi havia de l'estació sumava entre 15, 20 i 30 litres més cada 10 minuts, pràcticament estava sumant això, i horàriament entre les 15.30 i les 17.20 van caure quasi 200 litres de pluja, que això és una barbaritat, perquè considerem torrencial la pluja que supera els 60 litres per metre quadrat en una hora, i en aquest cas n'estaven caient més de 100 per hora”, va afirmar el pèrit, segons consta en l'acta de la seua declaració, a la qual ha tingut accés elDiario.es. “Per tant, la intensitat que estava caient a Torís era més que torrencial”, va postil·lar Adrià Revert.

Els tècnics d'Emergències disposen de les dades d'Avamet, una coneguda entitat sense ànim de lucre formada per voluntaris i que compta actualment amb més de 900 estacions d'observació. El Centre d'Emergències manté un conveni amb Avamet. L'associació, segons va explicar el pèrit, compta amb més estacions a la zona de capçalera dels barrancs de l'Horteta i del Gallego que a la de Poio (a Chiva). Els dos barrancs tributaris de Poio van ser els primers a desbordar-se, segons els estudis pericials que consten en la causa.

À Punt, la televisió autonòmica de la qual Revert és meteoròleg, va fer aquella jornada un desplegament especial, planificat amb dies d'antelació, per a informar amb detall la població sobre la dana. “Era un dia molt, molt dur i, de fet, en els cinc anys que he estat treballant a À Punt va ser l'únic dia que vam treballar tots els meteoròlegs, perquè l'ocasió ho requeria; era una situació tan extraordinària que Victòria [Rosselló, cap de Meteorologia] ens va convocar als cinc per a treballar”, va dir el testimoni-pèrit.

Després d'una llarga jornada de treball iniciada a les 4.30 de la matinada, Adrià Revert es va dedicar aquella vesprada a seguir les dades d'Avamet i a publicar a les xarxes socials de l'entitat missatges d'alerta demanant precaució als rius i barrancs de les comarques de la Ribera i de l'Horta Sud. De fet, la pàgina web de l'associació va rebre el 29 d'octubre de 2024 quasi un milió de visites. “Avamet funciona des de 2011 i mai no havíem vist tantes visites en una mateixa jornada de gent interessada a saber què estava passant des del punt de vista meteorològic”, va manifestar Revert.

“La tempesta més bèstia que he vist en la meua vida”

“La pluja sempre cau en un lloc i, quan plou molt, sempre va cap avall, sempre busca les rambles, els barrancs, els rius, es canalitza i va cap a les zones més baixes i desemboca cap a les zones més fondes, sempre passa així”, va detallar davant la jutgessa.

Al voltant de les 14.30, es va formar un tren convectiu a la Serra de Corbera, a la Ribera Baixa, que va començar a desplaçar-se cap al nord-oest i que va romandre “totalment estacionari” durant “hores i hores”. “Quan vaig sortir de treballar a les 14.30 d'À Punt, notava un vent molt calent, feia calor, feia una sensació de xafogor i molt de vent, i miraves cap a l'interior i es veia la tempesta, tot negre, amb tonalitats verdoses, que jo vaig pensar: és la tempesta més bèstia que he vist en tota la meua vida, perquè em va fer por la tempesta. I era aquesta tempesta, es va mantindre estacionària hores i hores”, va relatar el perit.

Revert portava des d'aquell matí explicant a la televisió pública el perill dels trens convectius en zones prelitorals i interiors, que descarreguen molta pluja que després baixa per rius i barrancs cap a la costa, on no plou.

Episodis “més intensos” amb el canvi climàtic

En la seua intervenció de les 7.00 del matí, tant a la televisió com a la ràdio públiques, Revert ja va alertar del perill que “els rius i els barrancs baixaren plens des de l'interior cap a la costa, on no estava plovent”. “Perquè si tu veus acumulats a l'interior de 200, 300, 400 litres, aquesta aigua ha d'anar pels rius i acabar a la costa”, va reblar.

Les situacions de gota freda, va argumentar Adrià Revert, “són les més perilloses de totes les que existeixen meteorològicament parlant” al País Valencià. “Perquè episodis com la pantanada de Tous del 82 i la riuada de València del 57 van ser tots amb situacions així”, va dir Revert. A més, el “canvi climàtic està fent que aquests episodis siguen més intensos”, va afegir el pèrit.