Iniciativa-Compromís, la branca ecofeminista de la coalició valencianista, aborda dissabte el seu futur polític en la seua assemblea en un context convuls. La trobada, que es va suspendre per l’incendi de Campanar el febrer passat, busca dibuixar les noves línies d’acció del partit després de la pèrdua del Govern autonòmic i de diverses alcaldies de rellevància. A això se suma el final del procés judicial contra Mónica Oltra, ara arxivat, que permet recuperar l’exvicepresidenta com a actiu polític, i l’encaix en les aliances electorals amb Sumar, que els ha valgut un diputat en el Congrés, el seu també coportaveu, Alberto Ibáñez.
La participació de l’exvicepresidenta en l’Assemblea no es preveu, segons fonts de la direcció, encara que el partit vol recuperar-la en un futur pròxim. El diputat Carles Esteve, un dels parlamentaris més pròxims a l’exdirigent, va manifestar en una entrevista a València Plaza el seu desig que tornara “a un projecte més ampli”, encara que la formació sempre matisa que serà com, quan i on ella vulga. L’exvicepresidenta es va deixar veure divendres passat en els Premis Llibertat d’Expressió de la Unió de Periodistes, al costat de l’exdiputada de Podem Victoria Rosell i el periodista Carlos Sosa.
Malgrat la seua possible absència, la ponència política i l’informe de gestió fan diverses al·lusions al cas que la va obligar a dimitir, empesa pels seus socis de govern. “La persona més rellevant políticament de la nostra formació ha patit un clar cas de lawfare, juntament amb el seu equip i un dels nostres exportaveus. Una guerra jurídica bruta a què potser no hem sabut donar la resposta necessària dins de la coalició electoral de què formem part”, afirma el document.
La idea de guerra bruta entre la política i els tribunals amera l’anàlisi de la gestió, un balanç dels últims anys i les mesures futures, conscients que l’estratègia no té l’aire de frenar-se. Sobre el fracàs electoral, l’emmarca entre la persecució política representada en Oltra, la incapacitat d’Unides Podem-Esquerra Unida d’arribar al 5% dels vots i les accions del PSPV-PSOE: la “deriva autodestructiva del govern de coalició en la segona legislatura, marcat per una tendència presidencialista-partidista de Ximo Puig, que va frenar l’impuls de reformes i petites revolucions que han sigut el millor llegat del (Pacte del) Botànic”.
El context, apunten, és de crispació absoluta i retrocés en drets. “El govern ultra de Mazón ha posat la directa amb una bateria legislativa profundament antivalenciana, negacionista i de devaluació de la qualitat democràtica, mentre tota l’acció del seu Consell va encaminada a les retallades, les privatitzacions massives i la destrucció del nostre territori”.
Cap al futur, la formació que dirigeixen Alberto Ibáñez i Aitana Mas planteja diverses preguntes a la militància: quin ha de ser l’encaix en Compromís i la relació amb Sumar, amb Podem, Esquerra Unida i altres forces de l’esquerra a l’Estat espanyol. El partit planteja uns òrgans de decisió comuns en Compromís, que avança cap a una federació de partits; aquest projecte “s’ha de definir assegurant que totes les parts implicades hi encaixen amb comoditat”, alhora que el context polític “urgeix a tancar el procés en un termini curt”.
Sobre la relació amb el partit de Yolanda Díaz, s’exposa: “La utilitat conjuntural de la coalició electoral és innegable, però la indefinició del projecte genera dubtes raonables que caldrà resoldre en els pròxims mesos”, sempre mantenint la marca pròpia. “L’estratègia d’integrar diferents partits ja existents ha donat un bon resultat en les últimes eleccions evitant un govern de dretes”, diu el document. La línia política, aprovada fa dos anys, es considera encara vigent, tot i que el partit creu que el seu repte està a “tornar a ser referents de les lluites socials en un context de teixit ciutadà poc articulat”.