El PP i Vox aprofiten la vaga general i l'absència de Compromís a les Corts per a avançar en la polèmica llei del sòl

Les Corts Valencianes debaten aquest dimecres les esmenes a la totalitat presentades pel PSPV i Compromís a la Llei del Sòl coincidint amb la vaga general per l'habitatge, una decisió presa després d'un canvi en l'ordre del dia del ple impulsat pel PP i Vox la setmana passada sabent que els valencianistes se n'absentarien per a secundar la jornada reivindicativa.

No obstant això, sí que estaran presents en la jornada de votació de les esmenes que tindrà lloc aquest dijous, en què hi haurà sessió de control al president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca. Des de Compromís han explicat que faran un tràmit tècnic mínim per a poder votar dijous: “Anirà la diputada Paula Espinosa quan toque exclusivament per a dir que dona l'esmena per debatuda i se'n tornarà a anar. És l'única fórmula possible per a no perdre l'opció de votar”.

Populars i Vox mantenen així el seu full de ruta per a aconseguir aprovar a correcuita la nova legislació urbanística que serà aplicable a la Comunitat Valenciana, un text en què les patronals dels promotors van reconéixer recentment haver participat “activament”. Sense anar més lluny, la Mesa de les Corts, amb majoria del PP i de Vox, va decidir tramitar la normativa per la via d'urgència, per tant, amb menys participació i transparència.

La nova llei del sòl substituirà íntegrament el Text Refós de la Llei d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge (TRLOTUP), aprovada el juny de 2021 pel Govern del Botànic. L'objectiu de populars i Vox és aprovar-la abans de les festes de Nadal i, en qualsevol cas, abans que acabe la legislatura.

Els socialistes assenyalen en la seua esmena que és una llei “innecessària”, atés que ja hi ha una Llei d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge, a més de ser contrària “a l'interés general”, dissenyada “pels mateixos promotors immobiliaris” i que busca “promoure i afavorir els interessos privats de l'ús del sòl”.

Compromís considera que aquesta norma “no respon adequadament als reptes territorials, socials i climàtics” de la Comunitat, ja que “flexibilitza” les regles d'ocupació i transformació del sòl en lloc de reforçar els instruments de planificació i prevenció, amplia les possibilitats d'aprofitament econòmic del sòl no urbanitzable i “retrocedeix” en la protecció.

Per contra, el PP ha destacat que es tracta d'una llei que “no pot esperar”, perquè regula procediments que “afavoreixen la construcció d'habitatge protegit” i possibilitarà que el 50% dels nous desenvolupaments residencials es destinen a habitatge de protecció pública, i Vox ha presentat esmenes parcials per a agilitzar les llicències urbanístiques i protegir propietaris i promotors.

Afavorir l'ús de sòl no urbanitzable protegit

Entre les qüestions més rellevants de la normativa, l'article 62 permet implantar en sòl no urbanitzable comú determinats usos industrials, productius, terciaris, turístics i de serveis mitjançant Declaració d'Interés Comunitari (DIC) quan no estiguen expressament prohibits pel planejament i concórreguen les condicions legals.

A més, estableix que “en sòl no urbanitzable protegit només podran autoritzar-se els usos o els aprofitaments dels assenyalats en els dos articles anteriors [turístics o industrials] que estiguen expressament previstos en la legislació sectorial que haja motivat la seua protecció o en el planejament urbanístic, que quedaran subjectes a llicència o a declaració d'interés comunitari, segons corresponga”. A més, afegeix que “quan la protecció derive de la legislació sectorial, els usos i els aprofitaments hauran d'ajustar-se, en tot cas, al règim establit per aquesta i els actes d'alteració de l'estat natural dels terrenys únicament podran autoritzar-se en els termes expressament permesos per aquesta legislació”.

A més, els propietaris de sòls rústics no urbanitzables poden ser uns dels grans beneficiats, ja que s'obri àmpliament el ventall de possibilitats per a explotar aquests terrenys, revaloritzant-ne el potencial econòmic. El projecte estableix que, en sòl no urbanitzable comú, sempre que el planejament no prohibisca expressament l'ús, poden autoritzar-se els usos que preveu la mateixa llei.

Entre els usos que es podran donar a aquests terrenys destaquen l'explotació agrícola; la transformació i comercialització de productes agrícoles; determinades activitats terciàries; allotjament turístic; restauració; activitats esportives; ecoturisme; determinades activitats industrials; emmagatzematge, i determinades instal·lacions energètiques.

La possibilitat d'habilitar habitatge aïllat i familiar és una altra de les opcions que es preveuen en sòl rústic no urbanitzable comú. L'article 61 permet excepcionalment aquesta tipologia en parcel·les d'almenys 10.000 m², amb una ocupació màxima de l'edificació del 2% del total de la parcel·la.

Menys control públic de les llicències

El PP i Vox van presentar esmenes parcials al projecte legislatiu donant més protagonisme a les entitats col·laboradores urbanístiques (ECUV) en detriment dels informes municipals i amplien les opcions dels usos industrials en sòl no urbanitzable.

Aquestes són algunes de les mesures que pretenen potenciar el PP i Vox en la nova Llei del Sòl de la Generalitat Valenciana mitjançant les esmenes parcials que es debatran en pròximes sessions plenàries. Les propostes van en una línia diametralment oposada a les 200 presentades pel PSPV, a més d'una esmena a la totalitat del text legal, i a les presentades per Compromís, també a la totalitat del projecte.

Per part del PP, pel que fa a la concessió de llicències, es dona més pes a la iniciativa privada i a les entitats col·laboradores, amb una rebaixa notable del control autonòmic i de la disciplina urbanística municipal. En el cas de Vox van més enllà i proposen una mesura que podria xocar amb les objeccions que va apuntar el Consell Jurídic Consultiu (CJC).

Així, la seua esmena a l'article 155 disposa que “l'ajuntament disposarà d'un termini màxim de sis mesos, comptat des de l'entrada de la declaració responsable en el registre de l'ajuntament competent, per a exercir el control posterior ordinari previst en l'article anterior” i que, una vegada superat aquest termini “sense que s'haja notificat resolució adoptada conforme a l'article anterior, quedarà conclosa la fase ordinària de control posterior de la declaració responsable”.

No obstant això, el CJC ja va advertir que establir una mena de silenci administratiu positiu pel qual, al cap de sis mesos sense resposta, es puga considerar aprovada una resolució pot comportar problemes legals: “Si es pretén configurar un acte administratiu presumpte favorable de conformitat, s'ha de regular amb claredat el procediment del qual deriva, la seua forma d'iniciació, l'efecte atribuït a la falta de resolució i els aspectes compresos en aquesta conformitat”, va aclarir.