La portada de mañana
Acceder
El Constitucional aborda los recursos para aplicar la amnistía a Puigdemont
El policía de los millones emparedados: “Se crean informes falsos”
Opinión - Es duro ser un ayuser, por Antón Losada

À Punt ja emula Canal 9: denúncies de manipulació, censura de veus crítiques i insults contra Pedro Sánchez

“Aquest procés ja l’hem vist: és Canal 9 dos”. La nova radiotelevisió pública valenciana, reconvertida en À Punt Media des de 2017, travessa una crisi reputacional que ja recorda l’extinta Canal 9. La televisió pública es va convertir durant els últims governs del PP en símbol de manipulació informativa i va tancar amb un gran rebuig d’una part de la població valenciana, que la veia com a corretja de transmissió de la seua propaganda política. Huit anys després de l’inici de les emissions de la nova cadena pública —la televisió va arrancar el 2018—, que ha passat per diverses reformes legislatives que han descosit i tornat a cosir l’empresa i la seua estructura directiva, la ràdio i la televisió públiques estan perdent credibilitat i generant rebuig entre l’audiència i els professionals que van confiar en el projecte.

El Consell d’Informatius es mostra contundent: “El PP està intentant convertir la ràdio i la televisió pública, que és de tots, en el seu terminal mediàtic de cara a la campanya electoral”. I adverteixen: “La plantilla ni ha callat ni callarà. Continuarem denunciant l’intent del PP de sotmetre la radiotelevisió pública als argumentaris del PP”. En l’òrgan que vetla pels informatius, els treballadors denuncien que hi ha “comissaris polítics” en la cadena i recorden les pràctiques de dècades arrere: “La història recent està ahí. Aquesta deriva la va tindre Canal 9 i va acabar com va acabar”, lamenten. La plantilla està dolguda amb les crítiques que rep arran de la deriva dels últims mesos: “Que la tanquen no; que se’n vagen els comissaris polítics”, apunten.

Les crítiques se centren en una tríada: el director general, Francisco Aura; el director d’Informatius de la televisió, Josep Magraner, i el director de la ràdio, Nacho Cotino; tres professionals que van ocupar càrrecs de comandament en l’etapa fosca de Canal 9 i després es van anar fent en televisions conservadores (COPE, 13TV o La 8 Mediterráneo). Són els qui controlen la radiotelevisió valenciana després de la reforma legislativa de PP i Vox que va donar més poder a la direcció general i va deixar el Consell d’Administració com un òrgan de gestió empresarial.

El cap d’Informatius, Josep Magraner, nega que hi haja una falta de pluralitat i defén els informatius i els programes realitzats per personal de la casa. “Ixen tots els partits. Mai ix el Consell o el PP si no ix l’oposició. I som el mitjà de comunicació valencià que més contingut ofereix de José Muñoz, síndic socialista; Diana Morant, secretària general del PSPV-PSOE i ministra, o Joan Baldoví, líder de Compromís”, assegura.

Respecte a les crítiques sobre l’existència de “comissaris polítics” en els Informatius, Magraner insisteix que comissaris polítics “no n’hi pot haver”. “Els editors i els comandaments intermedis són els mateixos que hi havia quan jo vaig arribar”, assegura. “Estan els mateixos que en l’etapa del Botànic i estic content amb ells”, afig.

La ciutadania valenciana ha sigut crítica amb À Punt des de l’inici de les emissions. Els continguts, els enfocaments i les escasses dades d’audiència generaven comentaris diaris, però el que ha passat en els últims mesos ha provocat una allau de crítiques i la petició de dimissió del director, Francisco Aura, a qui es retrau la falta de pluralitat dels espais informatius, d’actualitat o dels debats; la incorporació de festejos taurins i la supressió d’espais culturals i de memòria històrica. Es parla de la reducció de la presència del valencià, d’una externalització excessiva deguda al principal hàndicap de l’empresa pública, la falta de pressupost, i ja fins i tot se senten insults directes o expressions discriminatòries en alguns programes. Diversos professionals han abandonat la casa acollint-se a la clàusula de consciència pel canvi en la línia editorial i l’emissió de corregudes de bous.

La llista de crítiques és llarga: falta de pluralitat i biaixos ideològics, veto a opinions crítiques, insults al president del Govern, reducció de la programació en valencià i de l’actualitat de la Comunitat Valenciana, falta de paritat en les taules i externalització de productes. A tall d’exemple: el programa Panorama sobre educació només va incloure uns segons amb el sindicat majoritari, l’STEPV, i diversos episodis després, en un programa sobre agricultura, es va entrevistar el conseller i el portaveu de Vox en la matèria, deixant sense presència l’oposició. En el programa de ràdio Matí directe es va comentar sobre Pedro Sánchez que “¿cómo duerme por las noches?” i es va parlar d’una “patología mental” que havien de definir els professionals; se l’ha anomenat “personaje siniestro, infecto, esta mala persona” i en la mateixa frase s’ha dit que “a Pedro Sánchez no se le puede respetar”. Al gener es va cancel·lar el programa de debat que presentava Toni Cantó, amb convidats de mitjans o associacions nacionals i el magazín Va de Bo, de Nacho Cotino, després nomenat director d’À Punt Radio, on van llançar un vídeo masclista que inventava una relació entre Pedro Sánchez i la ministra Diana Morant. La gota que ha fet vessar el got ha sigut l’adquisició d’un programa emés en Telemadrid, un concurs íntegrament en castellà plagat de referències a la capital, que la direcció va suspendre després de la primera emissió. Segons fonts de la cadena, es van adquirir prop de 40 episodis, però no s’ha informat sobre el seu cost.

La direcció de la radiotelevisió pública ha declinat fer una valoració sobre aquestes crítiques i remet a la compareixença del director general, que serà aquest dijous a les Corts Valencianes. La comissió legislativa no es reuneix des d’abril, i abans ho va fer el juliol de 2025, malgrat que té el mandat de fer-ho cada mes. Des que PP i Vox tenen majoria a les Corts Valencianes, la comissió parlamentària pràcticament no té activitat; es va impulsar la maquinària per a canviar la llei i crear una nova empresa i, després, s’ha deixat de costat.

En la cadena pública es qüestionen fins i tot les productores elegides i si tenen vinculació amb l’equip de direcció. És el cas del programa Obert pel matí, produït en col·laboració amb Sis Set, una firma que es va constituir formalment el passat juliol. La mercantil l’administra Alejandro Samames, fundador de 13TV —va abandonar la cadena el 2015—, on va coincidir amb Francisco Aura, director d’operacions des de 2013.

Aquesta mena de coproducció és una “trampa” de la direcció per a esquivar el control d’alguns òrgans sobre els continguts informatius. Per llei, els informatius són cosa del personal de la casa, que va superar un procés, però en la pràctica els magazins i espais d’actualitat cobreixen també aquest espai, amb taules de debat o notícies en directe. “No es fa una tasca de control” en aquests espais, explica Ramir Calvo, extreballador de Podríem Fer-ho Millor (en la ràdio d’À Punt Mèdia), que dedica part del seu temps a analitzar els continguts informatius. El comunicador assenyala que tots els programes que s’emeten compten amb supervisió de la casa, amb una persona designada per a fer-ho. Calvo considera que el principal problema de la ràdio és l’externalització de continguts i el de la cadena, la falta de pressupost: “Necessita una plataforma potent de continguts audiovisuals”, sosté.

A parer seu, À Punt “ha deixat de ser un servei públic i s’ha convertit en un canal institucional de la Generalitat. S’abusa de les declaracions del president i els consellers i s’utilitza com una arma contra el Govern central”. “Falta una visió global”, sosté, en conversa amb elDiario.es, alhora que comenta que no recorda una informació crítica amb el PP valencià o l’actual president, Juanfran Pérez Llorca. A més del biaix ideològic i la bretxa de gènere, recalca que s’han abandonat les qüestions valencianes. Si la primera etapa d’À Punt tenia diversos programes culturals, ara les entrevistes són a autors que venen de gira de promoció: “A penes s’aposta per autors valencians o de Catalunya, amb els quals es comparteix llengua”, critica.

La radiotelevisió pública afronta una crisi de credibilitat que als professionals i a l’audiència els recorda els anys foscos de Canal 9. Aquest dijous, el director general haurà de donar-ne compte a les Corts.