Quants diners perd un docent valencià amb la vaga? Fins a 1.900 euros si secunda deu dies d'aturs

“Econòmicament, és un esforç molt gran, perquè cadascú té les seues circumstàncies personals, com ara fills, hipoteques o lloguer, tots i necessitem els diners. Ho suportes perquè estàs motivat i amb l’esperança d’aconseguir un canvi real, però no ens enganyem, serà una quantitat important i haurem de gastar estalvis o de fer-nos el compte que la paga extra l’hem invertida”.

Aquest és el testimoniatge de L. T., professora de Secundària que, com milers de companyes i companys van secundar dilluns la primera jornada de vaga general indefinida, tot i saber que els suposarà una minva econòmica important.

Això és perquè la capacitat de resistència del col·lectiu per a allargar les protestes en el temps és un dels aspectes clau per a aconseguir l’èxit de la mobilització, entés com l’acceptació per part de l’Administració de bona part de les seues reivindicacions. Una Administració, la Generalitat Valenciana, que també compta amb la basa econòmica en el seu pols almenys per a desincentivar la protesta als carrers i, al mateix temps, restar-li visibilitat i força.

Per posar-ne un exemple, deu jornades per exercir el dret de vaga poden costar 1.700 euros a cada professor de Primària o 1.900 en el cas dels de Secundària.

Sobre aquest tema, fonts de la Conselleria d’Educació han informat a preguntes d’elDiario.es que el descompte salarial es regula per normativa estatal, en concret pel Reial decret llei 17/1977, del 4 de març, i que la quantitat depén dels ingressos del treballador.

Així doncs, han comentat que, “per al grup d’edat més representatiu del professorat valencià (entre 42 i 45 anys, amb una antiguitat d’uns 20 anys, 6 triennis i 3 sexennis) es descomptarien 171,55 euros per cada dia de vaga en el cas dels professors de Primària i similars (A2-21) i 190,84 euros en el cas dels de Secundària i similars (A1-24)”. Aquests descomptes inclouen la part proporcional del salari, la paga extra i el descans setmanal, tal com estableix la normativa esmentada.

Així i tot, els sindicats estan decidits a assumir els costos necessaris i a tirar avant amb la vaga. Per exemple, fonts de Comissions Obreres (CCOO-PV) han comentat que “s’aguantarà, perquè ja no aguantem més” al mateix temps que han explicat que “el plantejament de vaga indefinida és la constatació que el personal docent està disposat a fer aquest sobreesforç per millorar les seues condicions laborals, però sobretot, pel que consideren fonamental: la qualitat de l’educació pública, que implica reduir ràtios, reforços i increments de plantilla”. D’aquesta manera, “cada persona farà el que puga, però el procés ha d’anar augmentant d’intensitat, perquè la Conselleria ha estat menyspreant les possibilitats d’atendre les demandes unitàries dels sindicats i arribar a un acord”.

En la mateixa línia, José Seco, president de CSIF Educació Comunitat Valenciana, ha explicat que “el seguiment que hi ha hagut en la vaga i en les diferents mobilitzacions que hi ha hagut des del mes de setembre passat demostra que el compromís del professorat amb la millora del sistema educatiu en les condicions laborals, però també de la qualitat de l’educació en mesures com ara millora de la inclusió o rebaixa de ràtios”.

Seco ha assumit que els professors són els que més sacrifiquen en aquest sentit quant a l’esforç econòmic que suposa, “però és l’única eixida que veiem davant una situació que cada vegada empitjora més i que va convertint l’educació de la Comunitat Valenciana en la més mal pagada als docents de tota Espanya i això no pot ser, cal lluitar per unes condicions dignes”. En aquest sentit, ha posat en relleu “l’alt nombre d’interins i la pèrdua adquisitiva que els docents acumulen de més del 20% en els últims anys i amb retallades de l’època de Zapatero que no s’han revertit”.