LLEGIR EN CASTELLÀ
En el seu primer torn de paraula en la comissió d’investigació del Congrés, Salomé Pradas va dir que no respondria a cap pregunta dels diputats per consell legal. Però el silenci promés va durar poc. A penes una hora després, l’exconsellera va començar a parlar. La principal investigada per les 230 morts de la dana, acompanyada pel seu equip jurídic, va apel·lar a aquesta condició per a no sotmetre’s a l’interrogatori, i va lliurar al començament de la sessió un document amb unes “consideracions” perquè la comissió parlamentària les tinguera en compte a l’hora d’elaborar les conclusions en la investigació. Les paraules dels seus apunts es van anar verbalitzant a poc a poc, en les intervencions successives davant la cambra, que van dibuixar l’esbós de la realitat en què està un any immersa.
La que va ser responsable de les emergències valencianes durant uns mesos el 2024, quan es va produir la devastadora riuada, defensa la seua gestió davant els diputats i exposa un relat ben distint del que aporten els tècnics i altres testimonis que han anat compareixent en el jutjat. La titular de Justícia i Interior, cessada dues setmanes després de la dana, ha insistit que l’Aemet i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer no van proporcionar prou informació perquè la Generalitat, competent en emergències, fera la seua faena.
L’exconsellera cuida extremadament les seues paraules, conscient que són analitzades amb lupa en el marc d’una causa judicial. Llicenciada en dret i amb anys d’experiència parlamentària, ha reptat constantment els diputats perquè demostren que menteix i ha defensat que va estar “al peu del canó” des del començament. Va mesurar les seues paraules en l’única entrevista concedida fins a la data i les va mesurar en la comissió, per a no poder ser acusada de res més. En el seu relat, que arranca amb una consellera “al peu del canó”, que arriba “xopada” al centre d’emergències i hi passa dies, l’errada és de la falta de mitjans i la falta d’informació.
Pradas s’ha enfadat, i molt, quan els parlamentaris han fet suposicions sobre com actua o pensa, ara. “No pose en el meu cap o en la meua boca paraules que ni he pensat ni he dit”, va retraure diverses vegades a diputats de Bildu, Esquerra Republicana de Catalunya o Compromís-Sumar. A Gabriel Rufián, que li va provocar les llàgrimes diverses vegades, el va acusar en mitja dotzena d’ocasions d’una actitud “paternalista i masclista”, pel to en què es referia a ella. Tampoc va tolerar les al·lusions a com s’ha sentit o s’ha deixat de sentir: “No li consent que em diga que no tinc cor”, va dir entre llàgrimes. Prompte va passar d’una mirada vidriosa a un to molt més contundent, en què feia la sensació que esbroncava els parlamentaris. L’exconsellera, que està mesos en silenci, es va mostrar molt molesta quan es posa en dubte la seua actuació: “Qui va estar al peu del canó va ser la senyora Pradas” va repetir en la comissió.
L’escrit de consideracions divideix les errades prèvies al 29 d’octubre i les del mateix dia. En les prèvies, insisteix en la faula que la Llei de l’horta va frenar les infraestructures hidràuliques –que estan embossades anys per la falta d’inversió del Govern central, tant del PP com del PSOE–. “Va fallar la falta de les obres hidràuliques necessàries en la conca del Xúquer que haurien minimitzat l’impacte (no existien en part per la derogació del Pla hidrològic nacional i per l’aprovació de la Llei de l’horta)”, diu l’escrit remés per Pradas. Les obres de canalització dels barrancs de Poio i la Saleta van obtindre declaració d’impacte ambiental favorable el 2012, tràmit que va caducar el 2018 perquè no es van executar; anys en què Mariano Rajoy va estar al capdavant del Govern.
Pradas s’escuda també en una “selva normativa” en matèria d’emergències, normes estatals i autonòmiques, que, exposa “a vegades fins i tot una no casa amb l’altra, com passa amb el concepte de ”comandament únic“, un concepte que ha afirmat que està derogat per la legislació estatal. L’exconsellera no ha aprofundit en aquesta qüestió, que ha quedat en l’aire, però la norma autonòmica és clara quant a acollir aquesta figura.
Entre allò que podria haver ajudat en la preemergència, Pradas ha parlat del “sistema d’ajuda a la gestió d’emergències Argos, que estava sense implantar en la Generalitat Valenciana”. Té raó la consellera en aquest punt, encara que ha omés que va ser l’executiu de què formava part el que va tardar a implementar-lo. Tal com va informar elDiario.es, el Govern de Carlos Mazón va tardar 10 mesos a formalitzar el contracte per a un sistema d’“ajudes a la decisió” en inundacions, un programari que va deixar contractat el Govern del Pacte del Botànic. La conselleria que llavors dirigia Vox, amb Elisa Núñez al capdavant, no es va fer càrrec de continuar el procés. Ho va fer el mateix equip de Pradas, amb Emilio Argüeso (també imputat) com a secretari autonòmic, tres dies abans de la riuada.
L’exdirigent ha insistit en la “falta d’un protocol operatiu en matèria d’emergències de l’Es-Alert”. Com va fer Carlos Mazón en el seu moment en diversos fòrums, parla d’una manca d’instruccions clares sobre la gestió de les emergències. El protocol d’utilització del de l’Es-Alert es va aprovar el 5 de desembre de 2022, consta de 10 pàgines i, tal com va informar elDiario.es, està en poder de la jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la catàstrofe. El sistema s’havia utilitzat en diverses simulacions i constava d’una biblioteca de missatges.
Pel que fa al mateix dia 29, en què l’Aemet va elevar l’avís a nivell roig a les 7 del matí, l’exconsellera ha apuntat que “va fallar no haver tingut la informació concreta, objectivada i interpretada i en temps real per part de l’Aemet/CHX a fi de poder actuar amb prevenció/anticipació i per a cada emergència concreta de les que van esdevindre”, i ha remés a l’informe de la Guàrdia Civil presentat en el Jutjat de Catarroja. Ha insistit també en la previsió de 180 litres per metre quadrat de l’avís roig. Els experts en meteorologia han explicat fins a l’avorriment que la seua faena consisteix a fer prediccions quant a models, que són variables, més encara en un context de canvi climàtic en un clima mediterrani; no fan un exercici d’endevinació. També que els nivells d’avís van per llindars: el roig es decreta a partir dels 180 litres per metre quadrat, també per acumulats. L’Aemet emet avisos, no alertes. Les alertes les regula el Govern autonòmic. Cal recordar també que la CHX no té competències en protecció civil i la seua faena és informar, com mostren les desenes de correus que va emetre durant la jornada.
“No hi ha directriu” sobre l’Es-Alert
Pradas reconeix una reacció tardana d’Emergències en l’enviament de l’alerta. “L’activació de l’Es-Alert va ser tècnicament proposada i activada a conseqüència de l’avís d’un possible trencament de presa … i lamentablement llavors les riuades ja havien esdevingut, sense que el Cecopi tinguera temps de reaccionar amb l’anticipació que hauria calgut, per no disposar de la informació necessària”, apunta en l’escrit. L’exconsellera insisteix que hi havia dubtes sobre l’ús del sistema, que era pràcticament nou, i això va provocar que es dedicara un temps a examinar-lo: “No hi ha regulada cap directriu tècnica quant al moment en què s’aconsella enviar (marcant fites o llindars a partir dels quals hauria d’enviar-se), ni sobre el contingut que ha de reflectir-s’hi (que ha de ser necessàriament distint si parlem d’un tipus d’emergència o un altre)”, afirma Pradas. Prossegueix: “Per això, quan es va plantejar llançar-lo, es va emprar, de manera inevitable, un cert temps, en què van participar diversos tècnics per a buscar el programa informàtic, implementar el missatge, verificar-lo i finalment enviar-lo, després de consensuar-se’n el contingut i l’àmbit territorial. Em reitere que va ser proposta tècnica, i la decisió sobre el contingut i l’abast va ser també tècnica”.
Elisa Núñez va presentar l’Es-Alert el setembre del 2023
No obstant això, quan el sistema el va presentar la seua antecessora en el càrrec, sí que semblava conéixer-ne el funcionament. Elisa Núñez (Vox) es va reunir el dissabte 1 de setembre de 2023 amb la Delegació del Govern, amb el subdirector d’Emergències valencianes i amb representants del cos de Bombers per a coordinar tots els serveis davant la possible arribada d’una dana. En aquesta cita, Núñez va posar en valor l’eina de l’avís a mòbils: “Gràcies a l’Es-Alert no serà el ciutadà el que haja de telefonar al 112 per a saber si hi ha una emergència activa, sinó que serà el 112 mateix el que avisarà al ciutadà del risc imminent que hi haja en el seu municipi perquè puga protegir-se o prendre mesures”.
Insisteix en el buit informatiu sobre el Poio
L’exresponsable d’Emergències també es deté en l’anàlisi de la riuada en el barranc de Poio, la rambla causant de la major part de les víctimes. “Sobre el barranc de Poio: cal reiterar que, abans de l’inici del Cecopi, la informació que jo tenia és que els Bombers Forestals estaven desplegats i que el Poio havia baixat de cabal i anava quasi sec (avís de la CHX de les 16.15h, 28m3/s). Quan es va tindre coneixement del desbordament en el Cecopi, ja no hi havia capacitat de reacció pel que fa a protecció civil. Ningú va posar el focus en els barrancs-afluents del Poio ni en el Poio en tota la vesprada”. El relat de Pradas omet, novament, informació sobre la jornada. En un dels vídeos interns de la cúpula d’Emergències, a les dotze i mitja del matí del 29 d’octubre, es veu la consellera apuntar “Magre” i “Pollo” en un full, mentre escolta un tècnic, com les zones a què calia prestar més atenció. En una altra gravació, també al migdia, un tècnic l’informa de possibles avingudes d’aigua en punts com Quart de Poblet o Aldaia, i ella mateixa afig: “El barranc de Poio”.
La pretesa codirecció del Cecopi
Una altra qüestió reiterada és la insistència que el Cecopi es “codirigeix”, que hi havia dos responsables, assenyalant directament la delegada del Govern, Pilar Bernabé. Així ho ha assenyalat als diputats en el Congrés, amb gestos com el que s’observa en la imatge, on exhibeix dos dits. És una màxima que el Consell de Carlos Mazón ha defensat a tort i a dret i que parteix d’una premissa falsa: el Centre de Coordinació Operativa Integrada no té dos directors. De fet, la guia del Ministeri de l’Interior estableix que el nivell 2 d’emergència, amb Cecopi convocat, “es dona quan la situació d’emergència supera o pot superar les capacitats de la comunitat autònoma i se sol·liciten mitjans de l’Estat i de suport internacional si cal”. Sobre la direcció, assenyala: “En aquesta situació, es convoca i s’incorpora al Comité de Direcció el representant designat per la Delegació del Govern o la Subdelegació del Govern, i és el representant de la CA en el Comité esmentat qui dirigeix l’emergència”. No parla d’una codirecció: indica que dirigeix el representant autonòmic i que l’estatal s’incorpora a un comité.
Aquesta guia del Ministeri reconeix que la situació 2 és la més complexa d’interpretar: “És potser la més complexa de totes per les diferents interpretacions que es produeixen en els plans d’emergència autonòmics. La situació 2 és declarada pel director del pla de comunitat autònoma activat. En aquesta situació, es requereix aportar mitjans estatals externs a la comunitat autònoma, per a donar suport a les tasques dels grups d’acció en la zona d’emergència”.
“Ni vaig demanar autorització ni vaig esperar el president”
En el seu escrit de consideracions, l’exconsellera també dedica un breu apartat a parlar de les comunicacions amb Carlos Mazón durant la jornada. A través d’entrevistes i del llistat de telefonades i missatges de WhatsApp de Pradas amb Mazón i el seu nucli dur, s’ha anat revelant que la consellera requeria l’atenció del màxim dirigent autonòmic. La titular d’Emergències sempre ha mantingut que no va demanar permís ni autorització per a enviar l’alerta. Diu l’escrit: “És de sobra conegut que vaig informar de tot el que anava esdevenint durant la jornada, abans i durant el Cecopi, però ni vaig demanar autorització per a res, ni vaig esperar la presència del president perquè el Cecopi prenguera cap decisió. Cap manifestació o missatge de membres del seu gabinet van alentir o van impedir cap de les mesures acordades en el Cecopi, perquè totes es van executar a mesura que es van anar proposant i acordant.
En eixir de la comissió, l’exconsellera, que no volia respondre a les preguntes dels diputats, sí que ho va fer en directe en una cadena estatal de televisió.