LLEGIR EN CASTELLÀ
Passades unes setmanes de la DANA del 29 d'octubre, el president de la Generalitat, Carlos Mazón, va rebre una telefonada de l'expresident del Govern i tòtem dels conservadors espanyols, José María Aznar. Aznar, segons va explicar el mateix exlíder popular, va dir al cap del Consell: “Amb independència del que hages fet o no hages fet, tu has de seguir fins al final. Amb totes les conseqüències. I si et trenquen la cara 500 vegades, com si et trenquen la cara 700 vegades”. Mazón es va prendre seriosament les paraules del far de la dreta espanyola i ha aguantat com una roca des del 30 d'octubre, malgrat quedar en evidència i haver avergonyit propis i estranys amb els diferents canvis de versió sobre on era la tarda de la DANA. “Evidentment, les 20.28 són després de dos quarts de set. Quan he mentit?”, va assegurar el president de la Generalitat quan la jutgessa de Catarroja preguntava de manera indirecta si el cap del Consell era al Cecopi abans de les 20.11, quan es va llançar la infructuosa alerta massiva.
La política és com el futbol o la Borsa, va de sensacions i expectatives. I en aquests moments malgrat la resistència numantina de Mazón i el seu equip, el president de la Generalitat no té sensacions i genera poques expectatives. “Està a les hores més baixes”, reconeixen persones del seu entorn més proper. “Ja no sap si aguantarà fins a final de legislatura”, rebla la mateixa font que ha testat el Palau la setmana passada.
Perquè des del passat dilluns 12 de maig, el cap del Consell no ha fet més que rebre males notícies. El líder del PP nacional, Alberto Núñez Feijóo va convocar un congrés per als dies 5 i 6 de juliol en què, segons filtren des de Gènova, el president dels conservadors haurà de prendre alguna decisió sobre el futur del president de la Generalitat. Si Feijóo vol arribar a Moncloa no pot haver d'estar donant dia sí dia també explicacions sobre la gestió de la DANA i sobre els buits a l'agenda de Mazón el dia 29 d'octubre. Al PP nacional i al valencià saben que encara queden informacions per eixir sobre el parador del cap del Consell entre les 19.00 i les 19.43 hores, quan decideix acudir al Cecopi perquè el barranc del Poyo s'ha desbordat i ja poden morir persones.
La visita de les víctimes de la DANA a Brussel·les ha estat un altre cop duríssim per al president de la Generalitat. Que Ursula Von der Leyen, la dona més poderosa del món, haja dedicat més d'una hora i 40 minuts de la seva atapeïda agenda per rebre tres associacions de familiars ha deixat en evidència tot el PP espanyol. Feijóo va intentar reaccionar enviant el seu valencià més il·lustre, Esteban González Pons, per no abrasar-se. González Pons, que sempre ha fet gala de ser un vers solt no va defraudar. Va explicar en privat a les víctimes que ell -i dues eurodiputades més- es reunien amb elles en representació “del PP espanyol a Europa”. Quan les víctimes el van interpel·lar sobre per què Feijóo o Miguel Tellado oferien aquestes mostres de suport públic a Mazón, González Pons els va contestar: “¿M'heu vist fer alguna declaració d'aquest tipus?”. I és veritat, si algú ha pressionat a Gènova perquè Feijóo deixara anar llast, aquest ha estat l'eurodiputat valencià.
El tercer cop de la setmana per a Mazón ha estat l'evidència de la rebel·lió interna que s'està forjant al PP. Primer amb Francisco Camps, que es permet el luxe de reptar públicament el cap del Consell i de demanar un congrés. I segon, els moviments subterranis que ja hi ha per al seu relleu. És cridaner que, després de sis mesos, el president de la Diputació de València i líder del PP provincial, Vicente Mompó, haja convocat un acte amb militants per activar les bases i avaluar el congrés nacional. Mompó espera reunir 700 persones. Camps en va ficar 1.000 al Veles e Vents de València el dissabte 10 de maig.
Carlos Mazón i el seu equip consideren Mompó dels “seus” i el president provincial sembla que encara es manté fidel. Però encara ha de declarar com a testimoni davant la jutgessa de Catarroja per explicar la seva actuació en dia de la DANA i els recessos de Salomé Pradas al Cecopi quan va parlar amb el president de la Generalitat. Perquè Mompó és fidel, però cada vegada que afirma públicament que, malgrat no ser membre del Cecopi, va considerar que havia de ser-hi a les 17.40 hores, Mazón queda més en evidència. Com quan explica com se'n va anar a visitar municipis afectats o va telefonar a desenes d'alcaldes el dia de les inundacions. Les accions de Mompó evidencien les omissions de Mazón.
D'altra banda, la vicepresidenta del Consell, Susana Camarero, segueix omplint el Consell de càrrecs afins. Camarero s'està recolzant en persones que al seu dia van formar part de l'equip de l'exsecretari general del PPCV, Serafín Castellano, per controlar la conselleria d'Emergències. Castellano i Camarero són amics des de l'època d'Eduardo Zaplana. Per la seua banda, Camarero també ha incorporat com a assessor al seu departament Alfonso Montesinos, germà de Macarena Montesinos, el gran -i gairebé únic- suport de Mazón a Madrid. L'assessor de la vicepresidenta sembla més un talp del Palau per controlar els seus moviments.
A principis del mes de novembre, quan es va conèixer el dinar al Ventorro i es va evidenciar la desastrosa gestió de la Generalitat el dia de la DANA, Mazón va estar a la corda fluixa. En aquell moment, Feijóo i Mazón van pactar que el president de la Generalitat se centraria en la reconstrucció. Com a data límit Gènova va marcar al cap del Consell febrer del 2026. En aquell moment, tots dos avaluarien com va la recuperació i en quina situació política es trobaria el president per prendre decisions. Però aquest full de ruta ha canviat per a Gènova.
Mazón ha estat centrat a vendre la reconstrucció i a xocar amb el Govern de Pedro Sánchez perquè el 29 d'octubre desapareguera de l'imaginari col·lectiu i així ser candidat el 2027. I fins a la setmana passada i malgrat el procediment judicial, el president de la Generalitat i el seu equip treballaven en la idea de repetir. Però aquesta setmana, la seva estratègia es va enfonsar. Fins i tot el que semblava la clau de volta per resistir fins a final de legislatura, el pacte amb Vox, pot ser una palanca que faça servir Feijóo per canviar Mazón i plantejar un altre lideratge del partit que aguante fins a final de legislatura. Amb els comptes del 2025 garantits, el diputat o diputada triada per succeir el polític alacantí al seu lloc tindria més perspectives d'èxit. “Mort la cuca, mort el verí”, reflexionen els crítics de mantenir Mazón.
Sona el número dos del PP valencià, Juan Francisco Pérez Llorca, per succeir Carlos Mazón. Seria el nom pactat amb el president. Però també suma molts punts per accedir a la presidència de la Generalitat l'alcaldessa de València, María José Català, la favorita de Gènova, però que s'ha autodescartat, de moment. Fins i tot hi podria haver una tercera via amb un diputat sorpresa, com va passar amb Alberto Fabra quan Francisco Camps va dimitir per la seva imputació en el cas dels vestits, l'embrió de la trama Gürtel. Una altra variable és on aniria Mazón si deixa la prefectura del Consell. Un dels seus destins més probables serà el Senat per designació territorial per mantenir l'aforament que ara el manté fora de perill de la instrucció de la jutgessa de Catarroja.
A més del procediment judicial i de les possibles conseqüències -una imputació seria de facto el final de la carrera política de Carlos Mazón- encara queden diversos escàndols per esclatar de l'actuació del president el dia de la DANA. Manca saber on i amb qui estava el president entre poc abans de les 19 hores i les 19.43, quan després de parlar amb Pradas decideix anar al Cecopi. En 40 minuts clau no va agafar el telèfon a la seva consellera d'Emergències dues vegades, malgrat la insistència d'aquesta, ni va fer cap telefonada. Desaparició total i no explicada. A aquelles hores a Paiporta ja s'estaven ofegant persones, així com feia dues hores que Utiel o Chiva estaven arrasades. I també falta saber com va arribar el president al Cecopi. Se sap amb qui, la seva cap de premsa i el seu assessor extern Josep Lanuza, però no se sap com. I en política, els espais buits sempre s'acaben omplint.
Des de la setmana passada, les expectatives de Mazón tornen a estar per terra i en el seu equip en són conscients. I ja se sap, quan un polític no genera perspectiva de poder passa com als mercats financers, els inversors no tarden a eixir corrents i buscar refugis més segurs.