L’ocultació aplicada per l’Autoritat Portuària de València (APV) al demolidor informe de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE) que apunta a possibles tripijocs en processos de contractació de personal i d’un contracte a una consultora xoca amb una resolució del Consell de Transparència i Bon Govern (CTBG) de l’any 2023 que conclou que “ha de reconéixer-se el dret a accedir” a aquests documents (document complet al final de la informació).
Els responsables de l’APV han denegat el document a diferents mitjans de comunicació que l’han sol·licitat emparant-se en la Llei de transparència, així com diputats que l’han demanat elevant escrits a la Mesa del Congrés, com per exemple a Alberto Ibáñez, de Compromís-Sumar, que, després de conéixer els detalls revelats per aquesta redacció, l’ha tornat a exigir.
Tal és el zel de l’APV per a tractar d’amagar-lo que fins i tot l’han denegat a l’alcaldessa de València i consellera de l’organisme, María José Catalá, després de sol·licitar-li una còpia el grup municipal Compromís. En la seua resposta a la primera edil, l’APV argumenta que la informació de què disposen per raó del seu càrrec serà “confidencial, per a ús exclusiu intern i no podrà revelar-se a tercers”.
Una resposta que, igual que l’esgrimida al diputat de Compromís o als mitjans que l’han sol·licitat per vies oficials, contravé la resolució esmentada i, per tant, la Llei 19/2013, del 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
La fallada del Consell de Transparència és a conseqüència de la petició feta per un sindicalista que va exigir els informes de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE) de totes les autoritats portuàries entre els anys 2019 i 2021: “La sol·licitud es va enviar, des del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, a Ports de l’Estat i, des d’aquesta entitat, a la resta de les diferents autoritats portuàries, que van donar lloc a diverses resolucions, i són les dictades per Ports de l’Estat i les autoritats portuàries de Pasaia i Bilbao les que són objecte d’impugnació en els expedients de reclamació R/793/2022 i R/850/2022, tramitats per aquest Consell”.
La negativa tant de Ports de l’Estat com de les autoritats portuàries esmentades a facilitar l’informe s’argumenta principalment en l’existència de procediment en el Tribunal de Comptes sobre l’objecte del document, així com l’existència de dades personals. Per al Consell de Transparència, no obstant això, cap d’aquestes circumstàncies són prou per a impedir als ciutadans l’accés als informes. Actualment, l’APV també justifica el seu rebuig en l’existència de procediments judicials sobre algunes de les contractacions en què s’hauria vulnerat la pública concurrència.
Així doncs, la resolució estableix que, sota el criteri del Consell de Transparència, “vincular la vulneració de la igualtat de les parts i la tutela judicial efectiva a la mera existència d’un procediment judicial, sense justificar en quina mesura el coneixement de la informació sol·licitada pot generar aquest perjudici, no és prou per a motivar la denegació de l’accés d’acord amb les previsions de la Llei de transparència”.
D’altra banda, estableix que “l’afirmació relativa al mal ús que d’aquesta informació poguera fer-se [també utilitzada en l’actualitat per l’APV] i els perjudicis que d’això pogueren derivar-se, no deixa de constituir una mera hipòtesi que no pot ser fonament de la restricció de l’accés a la informació”. En definitiva, afig, “escau l’estimació en aquest punt per no resultar escaient l’aplicació del límit invocat per a denegar l’accés total a la informació requerida, ja que no s’observa una aplicació justificada i proporcionada d’aquest”.
En conclusió, “d’acord amb els precedents fonaments jurídics escau estimar la reclamació a fi que es facilite l’informe de la IGAE sol·licitada amb la deguda anonimització, de manera que s’impedisca la identificació de les persones afectades”.
Precisament, la presidenta de l’APV, Mar Chao, a preguntes dels mitjans de comunicació, va comentar que “els informes de la IGAE són un més i s’ha seguit el mateix tràmit que en tots els informes”, cosa que no es correspon amb la realitat. Segons la mateixa resolució de Transparència, davant la petició del sindicalista, van presentar les seues auditories de compliment i operativa que du a terme la IGAE set de les 28 autoritats portuàries que conformen el sistema portuari, concretament: “Màlaga, Sevilla, Melilla, Motril, Huelva, Alacant i Avilés, cosa que dona suport clarament a la teoria del recurs presentat pel ciutadà que els informes d’Auditoria Pública de Compliment i Operativa són públics”.
Un contracte i cinc places qüestionades
En el seu informe, la IGAE assenyala el contracte de Suport a la Gestió de Persones que es va arribar a adjudicar el 8 d’agost de 2024 a Andràs Abogados per 160.930 euros (IVA inclòs). No obstant això, tal com va avançar aquest diari i destaca l’informe, “aquest contracte va ser anul·lat per l’APV a instàncies de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, que havia iniciat expedient, pel fet de considerar que el requisit d’experiència prèvia del plec per a acreditar la solvència no estava justificat i limitava la competència”. Amb posterioritat a unes al·legacions, l’APV, en vista que aquesta Comissió anava a recórrer a la via contenciosa administrativa, va desistir del procediment d’adjudicació.
En les seues al·legacions, l’APV s’oposa a la vinculació entre la tramitació del contracte de Suport a la Gestió de Persones i les modificacions en la Gestió de Recursos Humans, però la IGAE afirma que “la veritat és que són coincidents en el temps”.
En l’apartat ‘Anàlisi dels processos de contractació’ es posa en relleu que “la gestió de les places convocades per a personal exclòs de conveni resulta deficient, amb criteris restrictius que podrien conculcar els principis generals aplicables d’igualtat, mèrit i capacitat”. En aquest sentit, s’han detectat cinc places en què podria donar-se aquesta situació. “Les places convocades per al personal exclòs de conveni contenen requisits o mèrits que predeterminen d’una manera o una altra el candidat seleccionat. Per tant, podrien no respectar-se els principis constitucionals d’accés a ocupació pública”, diu la Intervenció.
L’APV, en les seues al·legacions, es manifesta contrària i assenyala que respecta la legalitat i exerceix competències que li són pròpies, i aquests requisits estan justificats, i resulten pertinents, ja que respecten els principis d’igualtat, mèrit i capacitat.
Investigació del Tribunal de Comptes
Per part seua, el Tribunal de Comptes ha obert diligències preliminars per a tractar d’esclarir si ha incorregut en responsabilitat patrimonial a conseqüència de diverses irregularitats que han sigut objecte d’investigació per part de l’Oficina de Conflicte d’Interessos (OCI). En concret, s’investiga si hauria incorregut en abast o malversació en l’administració dels fons públics, una infracció tipificada en l’article 177.1 apartat A de la Llei general pressupostària 47/2003 del 26 de novembre.
La investigació de l’òrgan fiscalitzador és a conseqüència d’un escrit de l’1 d’octubre passat pel qual es comunica la incoació per part de la Secretaria d’Estat de Funció Pública, de la qual depén l’OCI, d’un expedient sancionador contra la màxima responsable de l’APV per irregularitats constitutives d’infraccions administratives molt greus, previstes en la Llei 19/2013, del 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
D’aquesta manera, l’esmentada Secretaria d’Estat sol·licita al Tribunal de Comptes que es facen les comprovacions oportunes per a determinar si Chao hauria incorregut en abast o malversació en l’administració dels fons públics. L’obertura de les diligències per part del tribunal paralitza el procediment sancionador obert des de la Secretaria d’Estat de Funció Pública fins que hi haja una resolució de l’òrgan fiscalitzador.