LLEGIR EN CASTELLÀ
Zones de jocs infantils, carrers il·luminats, més freqüències de transport públic, més pes del comerç o bancs per a asseure’s en una plaça a l’ombra. Els municipis valencians comencen a treballar la perspectiva de gènere en l’urbanisme, un mandat legal segons els instruments de planificació territorial i que institucions com la Diputació de València volen fomentar mitjançant el seu pla d’inversions. En el cas de la província, afectada per la riuada de l’octubre passat, algunes poblacions abordaran la reconstrucció de les seues infraestructures bàsiques amb nous planejaments, que pretenen fer la vida més fàcil als veïns i adaptar-la a les necessitats de la comunitat.
La corporació provincial va presentar dilluns una guia per a orientar els municipis en aquestes actuacions, obra de la delegació que encapçala Natàlia Enguix (Ens Uneix), que consta d’una definició de conceptes bàsics i aplicacions pràctiques en pobles i ciutats. Es tracta d’un document vinculat a un programa d’inversions, el Pla Obert, dotat amb 350 milions d’euros perquè els municipis milloren les seues infraestructures, els equipaments i els serveis. El document, elaborat per l’arquitecta urbanista de la Universitat Politècnica de València Inés Novella i la directora de la Càtedra Unesco de Gènere de la Universitat Politècnica de Madrid, Inés Sánchez de Madariaga, suposa un incentiu per a accelerar la reurbanització d’alguns municipis.
L’urbanisme amb perspectiva de gènere busca un espai públic més amable, habitable i segur per a tota la societat, especialment per a les dones i per a les persones que depenen de les cures i del treball reproductiu. Implica un replantejament de l’espai públic i la ubicació dels seus serveis, amb espais que acosten el treball productiu i el reproductiu, o lluitar contra la segregació i el risc d’exclusió, que es materialitza en qüestions com ara voreres més amples, més il·luminació als carrers, mobiliari públic per al descans, una xarxa més extensa de transport públic, potenciar el comerç local, millorar i augmentar els banys públics o prioritzar les zones de joc infantils.
L’Ajuntament de Carlet, una de les localitats afectades per la DANA del 29 d’octubre passat, serà dels primers a aplicar la perspectiva de gènere en el marc del pla provincial. El municipi de la Ribera Alta, governat pel PP, va elaborar el projecte abans de la riuada, i començarà les obres el mes vinent d’octubre per a iniciar un replantejament del centre històric. El projecte urbanístic implica una intervenció en dues de les places principals del municipi, la plaça del Convent i de la Vila i la plaça Major, i en una fase posterior es vertebrarà el centre històric, la zona en què encara subsisteix el comerç local i se situa el mercat municipal. Segons explica el regidor d’urbanisme, Borja Marí, el plantejament implica “fer l’espai públic segur i habitable”, reforçar els recorreguts a peu de manera accessible, augmentar els llocs de descans i millorar la il·luminació i fomentar espais per a les reunions socials, amb zones d’ombra i vegetació que mitiguen les temperatures.
L’edil apunta que les dues places són ja per als vianants, però busquen ampliar l’espai per als vianants als voltants creant una mena de plataforma en què els vianants siguen prioritaris davant l’espai que ocupa el vehicle privat. Es tracta, concretament, que tot el carrer quede al mateix nivell, provocant així la sensació als conductors que ‘envaeixen’ un espai per als vianants, i no al revés. El projecte urbanístic està dotat amb 1,5 milions d’euros i anirà seguit d’una fase posterior per a fer “coherent” el centre històric, que es convertisca en una zona més còmoda per a l’activitat diària dels veïns. “És una visió urbanística que dona resposta a totes les etapes de la vida, no sols al treball productiu”.
La guia subratlla que hi ha diferències en l’impacte dels desastres climàtics per gènere i que han de tindre’s en compte a l’hora d’abordar la resposta a les catàstrofes i la reconstrucció. Fa referència a informes de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), ONU-Dones, el Banc Mundial o el Banc Europeu d’Inversions (EIB) que conclouen que les dones tenen taxes de mortalitat més elevades que els homes durant els desastres naturals, amb una atenció especial a les inundacions i les onades de calor. Els motius, assenyalen les investigadores, són “diversos i complexos”, però es veuen marcats pels rols de gènere, la pobresa relativa i la falta d’informació, fins i tot en països de rendes mitjanes i altes. Per exemple, recull, en el cas d’inundacions com les del 29 d’octubre passat a València, “és particularment compromesa la situació de les dones majors que viuen soles”.
Indiquen les investigadores que en la reconstrucció s’han de tindre en compte les desigualtats, fruit dels rols. Com a principals cuidadores, les dones solen veure incrementada la càrrega de treball dedicada a les cures, assenyalen. “Després d’un desastre, les dones es veuen en la necessitat de gestionar no sols el procés de recuperació de l’habitatge, sinó també les necessitats quotidianes de les persones dependents de la llar que, en aquestes circumstàncies, solen quedar-se sense el suport que suposen els equipaments i els serveis públics”. A més, afigen, “la pèrdua del comerç local suposa també més dificultat per a aprovisionar-se d’aliments, roba, medicaments o, simplement, traure diners d’un caixer. Sovint, les catàstrofes naturals porten implícita la destrucció de nombroses infraestructures del transport, moltes de les quals són particularment importants per a la mobilitat quotidiana de les dones, així com dels grups socials que tenen un accés nul o limitat al vehicle privat”.
“Aplicar la perspectiva de gènere davant el canvi climàtic inclou accions que van des de prioritzar la recuperació de zones de joc infantil o reposar al més prompte possible l’enllumenat públic després d’un desastre, a la previsió d’un sistema d’alarmes divers i inclusiu que tinga en compte la bretxa digital (de sexe i edat), entre moltes altres de possibles”, remarca la guia.
Les recomanacions prioritzen l’obtenció d’informació bàsica per a establir un diagnòstic i un mapa de necessitats, sensibilització de la població i divulgació de la perspectiva de gènere, aplicació a les estratègies, mecanismes de participació ciutadana i escolta, augmentar la presència de dones en els plans. “S’haurien de plantejar actuacions orientades a facilitar que tots i totes tinguem un bon accés des del nostre entorn quotidià a llocs on comprar, estudiar, treballar, socialitzar, rebre cures, descansar o divertir-nos”, diu el text, que incideix en la necessitat de promoure una mobilitat inclusiva, i afig: “La qualitat del sistema de transport no sols suposa aspectes espacials o de disseny, sinó també de gestió com, per exemple, els horaris i les rutes, així com el sistema de tarifes. Finalment, com que la mobilitat a peu és la més rellevant quant al gènere, és important atendre el disseny dels espais públics (voreres, passos per als vianants, senyalització, mobiliari, arbratge, etc.)”. Recalca a més la importància de la percepció de la seguretat en l’espai públic: des dels entorns vigilats fins a la presència de més persones en l’espai públic, passant per fomentar espais col·lectius i que afavorisquen l’acció comunitària, cosa en què fa èmfasi l’Ajuntament de Carlet en el projecte.
Interés del Govern basc
La iniciativa de la Diputació de València ha despertat l’interés del Govern basc, segons apunta la vicepresidenta de la corporació provincial. La catedràtica Inés Novella, coautora de la guia, que ha treballat amb el Govern basc en diferents projectes, explica que l’executiu amb seu a Vitòria “valora molt positivament que una institució intermèdia com la Diputació de València impulse aquesta guia i que, a més, la vincule a un pla d’ajudes econòmiques als ajuntaments”. “El País Basc és una de les autonomies que més ha desenvolupat polítiques urbanistes des d’una perspectiva feminista i igualitària, i ha mostrat un interés real en un document que incentiva la perspectiva de gènere en el finançament de projectes concrets, i que podria servir de base per a aplicar en qualsevol altra província i autonomia”, recalca l’acadèmica.
En paral·lel, la Diputació ha posat ja a la disposició dels ajuntaments la guia en format digital, i la setmana vinent Natàlia Enguix obrirà a Albaida la ruta comarcal per a acostar l’eina al personal tècnic dels ajuntaments.