Ximo Puig s’acosta al nou arquebisbe de València després del canvi de rumb imposat pel Vaticà

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, s’acosta a l’Església catòlica després del nomenament del nou arquebisbe de València, Enrique Benavent Vidal, en substitució de l’ultraconservador Antonio Cañizares. A penes dos mesos després del canvi dictat pel papa Francesc, el president de l’executiu autonòmic ha creat una comissió mixta de cooperació entre la Generalitat i les quatre diòcesis valencianes que, dues vegades a l’any, conversaran sobre matèries com ara patrimoni històric i artístic, educació (incloent-hi l’ensenyament de la religió catòlica en els centres públics), assistència religiosa en hospitals i assistència social i justícia.

El nou òrgan –que Puig ha justificat per la normalització del que “ja s’ha anat desenvolupant durant aquests anys d’autogovern”– defuig l’espinós assumpte de les immatriculacions de l’Església, un assumpte sobre el qual la Conselleria de Transparència, en mans de Rosa Pérez Garijo (d’Unides Podem), treballa amb l’objectiu d’identificar presumptes irregularitats. Un gest amable del líder socialista amb una part de l’electorat cristià de base, a poc més de sis mesos de les pròximes eleccions autonòmiques i municipals, després d’un llarg període d’identificació amb cara de pomes agres de l’Església valenciana amb la dreta política, que fins i tot va arribar a abonar amb fons públics les despeses de la visita del papa anterior, Benet XVI.

Un òrgan, d’altra banda sense massa paper efectiu, que acosta el Govern del Pacte del Botànic a la jerarquia eclesiàstica valenciana, una via ja explorada puntualment per l’ex-vicepresidenta Mónica Oltra, que mantenia una bona relació aparent amb l’ultraconservador Cañizares. Els membres de la comissió mixta que no tinguen la condició de personal al servei de l’Administració (és a dir, els representants eclesiàstics) tindran dret a percebre indemnitzacions per desplaçament. La comissió es reunirà una vegada cada sis mesos amb caràcter ordinari.

El decret, publicat dilluns en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, atribueix la presidència de l’òrgan col·legiat a Ximo Puig, mentre que la vicepresidència l’exercirà l’arquebisbe Enrique Benavent. Per davall, de les deu vocalies la meitat corresponen als consellers de Cultura, Raquel Tamarit; de Sanitat, Miguel Mínguez; d’Igualtat, Aitana Mas, i de Justícia, Gabriela Bravo. Les altres cinc vocalies corresponen a la jerarquia catòlica en el territori valencià i recauen en els bisbes d’Oriola-Alacant, José Ignacio Munilla (de perfil ultraconservador); de Sogorb-Castelló, Casimiro López Llorente, i de Tortosa (amb competències en algunes parròquies de les comarques valencianes del nord), així com en el vicari general moderador de la cúria de l’arxidiòcesi de València. El decret també reserva una vocalia per a un bisbe, sacerdot o laic designat pels bisbes valencians.

“Full de ruta comú”

Ximo Puig ha explicat que el Concordat al·ludeix a les relacions entre l’Estat espanyol i l’Església, però ha assegurat que en aquests moments “hi ha una capacitat de desenvolupament competencial autonòmic molt alta” i “alguns dels elements que en el seu moment es van dissenyar perquè fora una relació bilateral entre el Govern d’Espanya i la Santa Seu en aquests moments estan residenciats en l’àmbit autonòmic”. Així doncs, ha destacat que la finalitat del decret és “establir aquesta comunicació que la Constitució ja preveu” i “un full de ruta comú en els temes que són d’interés general per a tota la Comunitat Valenciana”.

El decret ressenya funcions de la comissió mixta d’assessoria a l’Administració en l’establiment de protocols, procediments, metodologies i criteris d’actuació coordinada per a garantir la seguretat, la protecció, la conservació, el foment i la difusió del patrimoni cultural valencià, en qüestions que afecten exclusivament béns de titularitat de l’Església catòlica que tinguen valor cultural, així com l’establiment de les bases per a l’ús d’aquests béns amb caràcter científic o artístic, “que no pot suposar en cap cas cap perjudici a l’ús primordial i principal de caràcter cultural i pastoral pel qual van ser creats per l’Església catòlica”.

La comissió també debatrà i proposarà plans d’intervenció conjunta per a la protecció del patrimoni cultural valencià i assessorarà l’Administració en l’establiment de les condicions per a la visita, el coneixement i la contemplació dels béns patrimonials propietat de l’Església.

Religió catòlica en centres públics

En matèria d’educació i ensenyament, la comissió mixta assessorarà l’Administració en l’establiment de protocols i criteris d’actuació coordinada per garantir el dret dels progenitors i tutors, en coherència amb les seues conviccions, al fet que els seus fills i filles, tutelats o tutelades, reben l’ensenyament de la religió catòlica, així com el dret de l’alumnat a rebre-la en els casos en què s’escaiga. També proposarà mesures per a garantir l’ensenyament de la religió catòlica en els centres docents públics que depenguen de la Generalitat Valenciana, així com per a dotar-los del professorat de religió que calga per a fer-ho això.

En l’àmbit sanitari, assessorarà per establir els protocols i les mesures que garantisquen l’assistència religiosa de pacients en els centres hospitalaris dependents de la Generalitat. Sobre assistència social, l’objectiu de la comissió serà proposar els protocols i les mesures per a “garantir, en el marc del que es disposa en la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, i de les competències establides, la prestació de serveis socials per les institucions de l’Església catòlica que els presten”.

Pel que fa a l’àmbit de la justícia, la comissió mixta assessorarà en la promoció del dret a la llibertat religiosa i de culte dels individus i de les comunitats.

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, s’acosta a l’Església catòlica després del nomenament del nou arquebisbe de València, Enrique Benavent Vidal, en substitució de l’ultraconservador Antonio Cañizares. A penes dos mesos després del canvi dictat pel papa Francesc, el president de l’executiu autonòmic ha creat una comissió mixta de cooperació entre la Generalitat i les quatre diòcesis valencianes que, dues vegades a l’any, conversaran sobre matèries com ara patrimoni històric i artístic, educació (incloent-hi l’ensenyament de la religió catòlica en els centres públics), assistència religiosa en hospitals i assistència social i justícia.

El nou òrgan –que Puig ha justificat per la normalització del que “ja s’ha anat desenvolupant durant aquests anys d’autogovern”– defuig l’espinós assumpte de les immatriculacions de l’Església, un assumpte sobre el qual la Conselleria de Transparència, en mans de Rosa Pérez Garijo (d’Unides Podem), treballa amb l’objectiu d’identificar presumptes irregularitats. Un gest amable del líder socialista amb una part de l’electorat cristià de base, a poc més de sis mesos de les pròximes eleccions autonòmiques i municipals, després d’un llarg període d’identificació amb cara de pomes agres de l’Església valenciana amb la dreta política, que fins i tot va arribar a abonar amb fons públics les despeses de la visita del papa anterior, Benet XVI.

Un òrgan, d’altra banda sense massa paper efectiu, que acosta el Govern del Pacte del Botànic a la jerarquia eclesiàstica valenciana, una via ja explorada puntualment per l’ex-vicepresidenta Mónica Oltra, que mantenia una bona relació aparent amb l’ultraconservador Cañizares. Els membres de la comissió mixta que no tinguen la condició de personal al servei de l’Administració (és a dir, els representants eclesiàstics) tindran dret a percebre indemnitzacions per desplaçament. La comissió es reunirà una vegada cada sis mesos amb caràcter ordinari.

El decret, publicat dilluns en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, atribueix la presidència de l’òrgan col·legiat a Ximo Puig, mentre que la vicepresidència l’exercirà l’arquebisbe Enrique Benavent. Per davall, de les deu vocalies la meitat corresponen als consellers de Cultura, Raquel Tamarit; de Sanitat, Miguel Mínguez; d’Igualtat, Aitana Mas, i de Justícia, Gabriela Bravo. Les altres cinc vocalies corresponen a la jerarquia catòlica en el territori valencià i recauen en els bisbes d’Oriola-Alacant, José Ignacio Munilla (de perfil ultraconservador); de Sogorb-Castelló, Casimiro López Llorente, i de Tortosa (amb competències en algunes parròquies de les comarques valencianes del nord), així com en el vicari general moderador de la cúria de l’arxidiòcesi de València. El decret també reserva una vocalia per a un bisbe, sacerdot o laic designat pels bisbes valencians.

“Full de ruta comú”

Ximo Puig ha explicat que el Concordat al·ludeix a les relacions entre l’Estat espanyol i l’Església, però ha assegurat que en aquests moments “hi ha una capacitat de desenvolupament competencial autonòmic molt alta” i “alguns dels elements que en el seu moment es van dissenyar perquè fora una relació bilateral entre el Govern d’Espanya i la Santa Seu en aquests moments estan residenciats en l’àmbit autonòmic”. Així doncs, ha destacat que la finalitat del decret és “establir aquesta comunicació que la Constitució ja preveu” i “un full de ruta comú en els temes que són d’interés general per a tota la Comunitat Valenciana”.

El decret ressenya funcions de la comissió mixta d’assessoria a l’Administració en l’establiment de protocols, procediments, metodologies i criteris d’actuació coordinada per a garantir la seguretat, la protecció, la conservació, el foment i la difusió del patrimoni cultural valencià, en qüestions que afecten exclusivament béns de titularitat de l’Església catòlica que tinguen valor cultural, així com l’establiment de les bases per a l’ús d’aquests béns amb caràcter científic o artístic, “que no pot suposar en cap cas cap perjudici a l’ús primordial i principal de caràcter cultural i pastoral pel qual van ser creats per l’Església catòlica”.

La comissió també debatrà i proposarà plans d’intervenció conjunta per a la protecció del patrimoni cultural valencià i assessorarà l’Administració en l’establiment de les condicions per a la visita, el coneixement i la contemplació dels béns patrimonials propietat de l’Església.

Religió catòlica en centres públics

En matèria d’educació i ensenyament, la comissió mixta assessorarà l’Administració en l’establiment de protocols i criteris d’actuació coordinada per garantir el dret dels progenitors i tutors, en coherència amb les seues conviccions, al fet que els seus fills i filles, tutelats o tutelades, reben l’ensenyament de la religió catòlica, així com el dret de l’alumnat a rebre-la en els casos en què s’escaiga. També proposarà mesures per a garantir l’ensenyament de la religió catòlica en els centres docents públics que depenguen de la Generalitat Valenciana, així com per a dotar-los del professorat de religió que calga per a fer-ho això.

En l’àmbit sanitari, assessorarà per establir els protocols i les mesures que garantisquen l’assistència religiosa de pacients en els centres hospitalaris dependents de la Generalitat. Sobre assistència social, l’objectiu de la comissió serà proposar els protocols i les mesures per a “garantir, en el marc del que es disposa en la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, i de les competències establides, la prestació de serveis socials per les institucions de l’Església catòlica que els presten”.

Pel que fa a l’àmbit de la justícia, la comissió mixta assessorarà en la promoció del dret a la llibertat religiosa i de culte dels individus i de les comunitats.

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, s’acosta a l’Església catòlica després del nomenament del nou arquebisbe de València, Enrique Benavent Vidal, en substitució de l’ultraconservador Antonio Cañizares. A penes dos mesos després del canvi dictat pel papa Francesc, el president de l’executiu autonòmic ha creat una comissió mixta de cooperació entre la Generalitat i les quatre diòcesis valencianes que, dues vegades a l’any, conversaran sobre matèries com ara patrimoni històric i artístic, educació (incloent-hi l’ensenyament de la religió catòlica en els centres públics), assistència religiosa en hospitals i assistència social i justícia.

El nou òrgan –que Puig ha justificat per la normalització del que “ja s’ha anat desenvolupant durant aquests anys d’autogovern”– defuig l’espinós assumpte de les immatriculacions de l’Església, un assumpte sobre el qual la Conselleria de Transparència, en mans de Rosa Pérez Garijo (d’Unides Podem), treballa amb l’objectiu d’identificar presumptes irregularitats. Un gest amable del líder socialista amb una part de l’electorat cristià de base, a poc més de sis mesos de les pròximes eleccions autonòmiques i municipals, després d’un llarg període d’identificació amb cara de pomes agres de l’Església valenciana amb la dreta política, que fins i tot va arribar a abonar amb fons públics les despeses de la visita del papa anterior, Benet XVI.