LLEGIR EN CASTELLÀ
L’entrada de la ultradreta i la seua agenda negacionista en els governs locals condiciona polítiques essencials per a la ciutadania. I València és un exemple paradigmàtic que n’hi ha prou amb quatre regidors per a canviar per complet la vida de la ciutat.
La negativa de Vox, soci del PP en el consistori que encapçala María José Catalá, a aprovar una zona de baixes emissions és l’exemple més gran viscut a la ciutat. Ho és per copiós, perquè estan en joc 115 milions d’euros de finançament europeu –quatre vegades el pressupost municipal per a habitatge, per exemple–, però també pel seu impacte per a la ciutadania. La legislació, que parteix d’una directiva europea, implica traure els vehicles contaminants de la vida quotidiana de la ciutat, limitar-los la major part. Afecta la salut, pel que fa a la qualitat de l’aire; la mobilitat, ja que els vehicles amb més anys quedarien molt limitats, i també l’economia. És en aquest últim punt en què s’escudaven els populars per a no escometre una gran reforma, en el desemborsament que comporta un nou vehicle que complisca la normativa.
La proposta del PP era, literalment, de mínims. Es pretenia implementar progressivament i no afectaria els vehicles censats fins al 2028, amb un impacte previst en el 8% del parc automobilístic. I, malgrat això, Vox ha dit que no. Unes quantes vegades. En els últims plens han tombat les propostes del PP, però també han caigut les del PSPV i Compromís, que volen anar molt més enllà i reclamen mesures a l’altura de les circumstàncies. A Espanya s’estima que la contaminació de l’aire provoca 22.000 morts a l’any. I, malgrat això, la formació d’ultradreta es nega a mesures mínimes. És més: per si hi havia dubtes sobre la seua postura, el grup ha registrat una proposició no de llei en les Corts Valencianes per a eliminar aquesta regulació per complet.
La zona de baixes emissions no és només una exigència normativa. És també una exigència veïnal. La Federació d’Associacions Veïnals de València ha sol·licitat una reunió urgent amb l’alcaldessa i una altra amb cadascun dels partits de l’oposició, el PSOE i Compromís, amb la finalitat que s’arribe a un acord per a implementar aquesta norma. La federació, en un comunicat, reclama al govern local “responsabilitat i flexibilitat per a tractar d’acostar posicions per un bé comú com és respirar un aire millor i, per tant, cuidar la salut de les persones, sense sucumbir a les idees negacionistes del canvi climàtic”.
El vot en contra de Vox, que no sembla voler canviar d’opinió, evidència la debilitat del govern que encapçala el PP. L’equip de Catalá pot tirar avant uns pressupostos i aprovar mesures cada divendres en la junta de govern local, però, si els seus socis es planten, no s’avança un mil·límetre. Fins i tot es retrocedeix. Passa el mateix amb l’eliminació de les fundacions Clima i Energia i el Cemas, que ara formaran part d’un nou organisme, una manera de descafeïnar les polítiques contra el canvi climàtic. També amb la violència de gènere, violència estructural que la ultradreta nega. I així, amb tot. Mentre Vox vulga.