LLEGIR EN CASTELLÀ
Balears perdrà 153,4 milions d'euros de marge de despesa després que el Congrés dels Diputats, amb els 178 vots de PP, Vox, Junts i UPN, hagi rebutjat els objectius d'estabilitat marcats pel Govern espanyol entre 2026 i 2028, primer pas per a l'elaboració dels Pressupostos Generals de l'Estat del proper any.
En conjunt, Hisenda estima que entre 2026 i 2028 les Comunitats Autònomes perdran 5.485 milions de marge fiscal. L'Executiu central, amb la reducció dels nombres vermells de les Administracions, era el que assumia el major ajust, deixant a les autonomies un marge de despesa del 0,1% del PIB durant els tres anys, traduït en un total de 5.485 milions de capacitat de despesa.
La presidenta del Govern balear, Marga Prohens, va rebutjar des d'un primer moment la condonació de deute plantejada pel Govern central sota l'al·legat que el que necessiten les illes és “un nou sistema de finançament”. Les regions governades pel PP van fer front comú contra la senda d'estabilitat plantejada, que l'Executiu ha avançat que tornarà a presentar com a pas previ a l'aprovació dels comptes de 2026, previsiblement a principis del proper any.
La líder balear ha expressat en diverses ocasions la necessitat de revisar el model de finançament, fent especial èmfasi en el fet que, si Balears és avui una de les CC.AA. que més diners aporta, no hauria d'acabar rebent menys que altres amb menor capacitat fiscal. També insisteix que aquesta reforma s'ha de debatre en una taula multilateral -no en acords bilaterals-. “Rebutgem de ple el joc de trilerisme de la condonació”, va arribar a afirmar.
Malgrat els marges d'endeutament autoritzat, tant els dos pressupostos autonòmics aprovats sota la presidència de Prohens (2024 i 2025) com l'últim sostre de despesa s'han elaborat sense la previsió de recórrer a dèficit. De fet, Balears va tancar 2024 amb un superàvit de 114 milions d'euros, equivalent al 0,26% del PIB, segons les dades remeses per la comunitat al Ministeri d'Hisenda. Així mateix, a la fi d'aquell mateix any les illes van continuar reduint el seu deute, situant-la en 8.426 milions d'euros (un 18,8% sobre el PIB), la qual cosa, tal com va subratllar el vicepresident primer, Antoni Costa, va suposar la millor xifra absoluta des de 2015 i la dada més baixa en relació amb el PIB en els últims 12 anys.
Des del Govern defensen que no depenen del marge de dèficit per a poder sostenir els seus comptes públics i asseveren que la pèrdua del marge autoritzat no altera el full de ruta pressupostari previst per als pròxims exercicis.
Respecte al marge de despesa, per comunitats, Madrid serà la regió que perdrà un major marge de despesa entre 2026 i 2028, d'uns 1.088 milions, mentre que a Catalunya serà de 1.038,7 milions i a Andalusia, de 731,4 milions, segons els càlculs del Departament que dirigeix María Jesús Montero.
Li segueixen Comunitat Valenciana (509,9 milions); Galicia (280,8 milions); Castella i Lleó (256,7 milions); Canàries (200,5 milions); Castella-la Manxa (193,3 milions); Aragó (169,6 milions); Balears (153,4 milions); Regió de Múrcia (144,2 milions); Astúries (103,3 milions); Extremadura (91,5 milions), Cantàbria (60,7 milions) i La Rioja (38,6 milions).
El Ministeri d'Hisenda tornarà a portar la mateixa senda en properes dates, i si es torna a rebutjar, el Govern central seguirà endavant amb la presentació de Pressupostos de 2026 utilitzant la senda d'estabilitat que va remetre a la Comissió Europea el 2024 en el marc del pla fiscal estructural a mig termini exigit després de l'entrada en vigor de les noves regles fiscals europees.
Així les coses, la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, confia a poder presentar el projecte de Pressupostos de 2026 al Congres a principis o mitjans del primer trimestre de l'any que ve, de manera que els comptes públics poguessin estar aprovats al llarg del mes d'abril o maig.