Balears prohibeix vendre begudes energètiques a menors i veta el gas del riure amb multes de fins a 60.000 euros

El Govern balear ha aprovat aquest divendres un decret llei que prohibirà la venda i el subministrament de begudes energètiques a menors d'edat i vetarà la comercialització de l'òxid nitros, conegut popularment com a gas del riure, quan estigui destinat a la inhalació amb finalitats recreatives. La norma, que haurà de ser convalidada pel Parlament, preveu multes d'entre 6.001 i 60.000 euros per a aquells que incompleixin aquestes prohibicions.

L'arxipèlag segueix així la senda iniciada per Galícia i Astúries per limitar l'accés dels menors a les begudes energètiques. La Comunitat gallega va aprovar una llei, en vigor des de començaments d'aquest any, que prohibeix la venda i el consum d'aquestes begudes a menors d'edat i les equipara, a efectes de protecció de la infància i l'adolescència, a l'alcohol i el tabac. Astúries, per la seva banda, va aprovar l'octubre de 2025 un projecte de llei que vetarà la venda, el subministrament i el consum de begudes energètiques a menors de 16 anys i imposarà, entre altres mesures, que les màquines expenedores incorporin sistemes de verificació d'edat.

En l'àmbit estatal, el Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 treballa en un avantprojecte de llei que planteja vetar la venda de totes les begudes energètiques a menors de 16 anys i ampliar aquesta prohibició fins als 18 anys en el cas de les begudes amb una concentració superior a 32 mil·ligrams de cafeïna per cada 100 mil·lilitres. La proposta es troba encara en fase de tramitació.

La consellera balear de Salut, Manuela García, ha defensat que les mesures aprovades per l'Executiu autonòmic responen a “un problema de salut pública” i tenen com a finalitat reforçar la protecció de nens i adolescents enfront de substàncies el consum de les quals s'ha estès en els últims anys. “Els dos punts que tracta aquest decret llei estan vinculats a la protecció del menor, són molt necessaris i venen avalats tant per les dades com per l'evidència científica”, ha afirmat.

En el cas de les begudes energètiques, el decret modifica la Llei de Drogodependències i altres Addiccions de Balears per sotmetre la seva venda a menors a un règim similar al de l'alcohol i el tabac. La prohibició afecta únicament les begudes amb altes concentracions de cafeïna combinades amb altres estimulants, com taurina o guaranà, i no arriba a les begudes isotòniques destinades a la reposició esportiva.

García ha recordat que aquests productes “no aporten cap valor nutricional” i s'associen a un increment de la pressió arterial, alteracions del son, ansietat, palpitacions i un elevat consum de sucre. A més, ha advertit que la seva combinació amb alcohol redueix la percepció d'embriaguesa i afavoreix un consum més elevat de begudes alcohòliques.

Les dades manejades per la Conselleria reflecteixen que el consum d'aquestes begudes està àmpliament estès entre els adolescents. Segons l'enquesta Estudes de 2023, el 47,7% dels joves d'entre 14 i 18 anys havia consumit begudes energètiques durant el darrer mes i un de cada cinc reconeixia haver-les barrejat amb alcohol en aquest mateix període.

Prohibició de l'òxid nítric per a consum recreatiu

El decret també prohibeix la venda, dispensació i publicitat de l'òxid nitros quan estigui destinat al consum recreatiu, encara que manté plenament autoritzats els seus usos mèdics, odontològics, hospitalaris, alimentaris i industrials. El Govern justifica aquesta mesura per l'augment del seu consum en determinats entorns d'oci i turístics i pels riscos associats a la seva inhalació.

La consellera ha explicat que el gas del riure produeix un efecte eufòric gairebé immediat, és barat i existeix una escassa percepció del risc entre els consumidors. Ha afegit que el seu consum agut pot provocar cremades a la boca i les vies respiratòries, alteracions de la percepció, pèrdua de coordinació o disminució de la sensibilitat, mentre que un ús continuat pot derivar en greus lesions neurològiques associades al dèficit de vitamina B12, fins i tot amb paràlisi i alteracions d'esfínters. “No existeix cap mena de teràpia” per revertir aquests danys, ha advertit.

Segons les dades facilitades per Salut, un 1,7% dels joves consumia òxid nitros de forma crònica el 2025. Encara que el percentatge pugui semblar reduït, García ha insistit que es tracta d'“un problema de salut pública de primer ordre” per la gravetat de les seqüeles que pot ocasionar.

L'incompliment de qualsevol de les noves prohibicions es tipificarà com a infracció greu en la llei autonòmica sobre drogodependències. Les sancions oscil·laran entre 6.001 i 60.000 euros i es graduaran en funció del risc per a la salut, el benefici obtingut, la gravetat dels perjudicis causats, la intencionalitat i la reincidència.