LLEGIR EN CASTELLÀ
El Parlament balear ha ratificat aquest dimarts la Proposició de Llei (PL) adreçada a instar la reforma de l'article 69.3 de la Constitució Espanyola perquè Formentera, l'única illa espanyola que no té senador propi, pugui defensar la seva veu a la Cambra Alta. Es tracta d'una reivindicació històrica de la petita de les Pitiüses, que comparteix representació amb Eivissa al Senat.
La iniciativa, impulsada el 2018 per Gent per Formentera (GxF) i PSIB-PSOE, ha comptat amb el suport de la majoria de grups parlamentaris: 50 diputats han votat a favor, mentre que cinc (Vox) s'han posicionat en contra i quatre s'han abstingut. Amb la seva ratificació, la proposta serà ara presentada al Congrés dels Diputats perquè aquest promogui la modificació del precepte que, en l'actualitat, estableix que “en cada província s'elegiran quatre senadors”, cosa que provoca que la més petita de les Balears quedi diluïda en la circumscripció d'Eivissa-Formentera, elegint conjuntament un sol representant.
En defensa de la iniciativa, el portaveu de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, que ha comparegut en nom de GxF per “profunda convicció insularista”, per la “complicitats entre les forces progressistes de cada illa” i “per justícia atès que va ser un dels promotors d'aquesta iniciativa”, ha subratllat que es tracta d'una “demanda justa del poble de Formentera” que va arrencar amb l'acord unànim assolit en ple el 2004 a l'antic ajuntament de l'illa.
El 20 d'agost d'aquell any, la Corporació va posar de manifest la seva voluntat perquè l'illa pugui elegir, com a circumscripció electoral pròpia, un representant al Senat, “la Càmera de representació territorial de l'Estat espanyol”, mitjançant la modificació de la redacció actual de l'article 69.3 de la Carta Magna.
El diputat ecosobiranista ha manifestat que, “el 1978, mentre milers de canaris i totes les seves illes disposaven de cabildos, a les Pitiüses teníem l'anomalia administrativa d'un Consell per cada dues illes, d'aquí el terme agrupació d'illes i aquest pervers guionet entre Eivissa i Formentera”. Tot seguit, ha recordat una de les principals fites de la història política de la menor de les Pitiüses, quan, amb la reforma de l'Estatut d'Autonomia el 2007, amb Francesc Antich (PSOE) com a president del Govern, va ser creat el Consell Insular de Formentera. “Un llarg camí de lluita i reivindicació política”, com ho ha considerat Apesteguia.
Abans del 2007, l'illa únicament comptava amb un ajuntament com a institució local pròpia. La reforma de l'Estatut va separar el Consell d'Eivissa i el de Formentera en dues institucions separades. Malgrat que Formentera consolidava així la seva autonomía política dins del marc balear, aquesta separació institucional no es va traslladar a l'mbit estatal, on Formentera continua sent considerada una extensió de la circumscripció pitiüsa. A més, l'illa compta amb una altra singularitat única que la diferencia respecte a la resta de les illes espanyoles: és l'única que unifica en una institució les competències d'un ajuntament i les pròpies del Consell Insular.
La diputada del PSIB Pilar Costa ha asseverat, per la seva banda, que la designació del senador propi és una reivindicació històrica per a Formentera, especialment des que té Consell Insular. En aquest sentit, ha asseverat que la menor de les Pitiüses “viu una situació anacrònica, amb una alternana de senadors eivissencs i formenterencs a través d'un sistema de suplència”. Un model que, ha afegit, és “totalment injust i anormal”.
Mentre tant, el secretari general de la Federació Socialista a Formentera, Rafel Ramírez, ha celebrat que s'hagi donat un pas més en una “reclamació històrica que s'ha de solucionar”, ja que Formentera és l'únic territori insular espanyol sense senador propi.
La ratificació de la PL no implica, tanmateix, un canvi immediat. La modificació de l'article 69 requereix una reforma constitucional ordinària, cosa que exigeix majoria de tres cinquens en ambdues càmeres i, eventualment, un referèndum si no s'assoleix un acord entre el Congrés i el Senat. A més, el text constitucional vincula la representació senatorial a les províncies, cosa que converteix la modificació en un debat de major calat sobre l'estructura territorial de l'Estat.