LLEGIR EN CASTELLÀ
Joan Torres Mayans va començar a navegar en barcos –petrolers, cimenters– quan va fer vint anys. Era 1980 i, durant tres lustres, va recórrer l’oceà. Primer fou mariner en pràctiques; després, oficial; i, el 1990, va assolir els 1.250 dies a bord exigits per aconseguir el títol de capità de la marina mercant. Llavors, ja havia navegat pel Mar del Nord i també atracat als principals ports atlàntics dels Estats Units i el Canadà. A una riba i a l’altra havia pogut veure com feien feina embarcacions dedicades al rescat de navegants en dificultats. “Tant els britànics, com també els francesos, i els famosos coast guards d’Amèrica del Nord eren una referència perquè pensa que, aquí a Espanya, llavors no existia Salvament Marítim”, explica per telèfon des d’es Caló de Sant Agustí, Formentera.
Just abans de sortir a pescar raors, el marí pren cafè a la terrassa de Can Rafalet, un bar que, com la casa de la seua família, s’alça –literalment– damunt el Mediterrani. A aquelles aigües, les de la seua infantesa i joventut, hi va tornar el capità Torres a mitjan els anys noranta. Els barcos sota el seu comandament –primer, de mercaderies, cap a la península; després, de línia i passatge, a la ruta entre les Pitiüses– van començar a creuar-se, de tant en tant, amb d’altres, de color taronja i l’escut de Salvament Marítim estampat a la xapa. “Aquest servei, tan bàsic”, diu, “es va crear el 1993, i llavors ja es va dotar Mallorca amb una base, a Portals Nous. A Eivissa compten amb una base des del 1995. El que no podia imaginar-me és que, tant de temps després, seguiríem sense tenir-la a Formentera. Aquí, si algun dia passa una tragèdia, estam desprotegits”.
De les 58 bases que la Societat Estatal de Salvament i Seguretat Marítima té a Espanya, sis són a les Illes Balears: tres a Mallorca, dos a Menorca, una a Eivissa, cap a Formentera. Els últims punts de rescat es van crear fa gairebé vint anys, el 2006 i 2007, a Portocolom i Ciutadella, per cobrir el llevant mallorquí i el ponent menorquí. Talment en aqueixa època va començar a funcionar, de manera intermitent, una base a El Hierro, que té la mateixa població que Formentera. La dotació es va fer fixa el 2010 al cabildo canari més petit. En canvi, els recursos fixos a les Pitiüses no van augmentar i, mentrestant, a Madrid es succeïen els governs –presidits pel PSOE i el PP– al llarg de set legislatures.
De les 58 bases que la Societat Estatal de Salvament i Seguretat Marítima té a Espanya, sis són a les Illes Balears: tres a Mallorca, dos a Menorca, una a Eivissa, cap a Formentera
“La situació està arribant al col·lapse”, opina el capità Torres, “perquè a Mallorca poden jugar amb les dos bases que tenen al sud, i Menorca no té els problemes de migrants que existeixen a les Pitiüses. Però Eivissa… sense una base a Formentera, aquest sistema no podrà aguantar gaire. És molt difícil d’explicar que n’existeixi una a Ciutadella i una altra a Alcúdia i no es pugui –ni es vulgui– una a Eivissa i una altra a la Savina amb el trànsit que hi ha (de barcos de passatgers, d’embarcacions d’esbarjo…) en un port i en un altre. A la península, cada base cobreix, de mitjana, un radi d’unes 50 milles. La base eivissenca s’ha d’ocupar de tot el perímetre de la seua illa, de tot el perímetre de Formentera i de la zona SAR [les regions marítimes on cada estat sobirà té l’obligació de dur a terme missions de rescat o auxili a embarcacions en dificultats], la més complicada per les rutes de migrants que venen del sud”.
La situació està arribant al col·lapse perquè a Mallorca poden jugar amb les dos bases que tenen al sud, i Menorca no té els problemes de migrants que existeixen a les Pitiüses. Però Eivissa… sense una base a Formentera, aquest sistema no podrà aguantar gaire
Més milles que a Menorca, però menys recursos
Les declaracions del capità Torres es poden traduir en xifres. Geogràfiques i humanitàries. Els litorals d’Eivissa i Formentera –i el seu mig centenar d’illots i esculls– sumen 279 quilòmetres (210 més 69), 64 quilòmetres més que el de Menorca, que tot i ser una illa més gran i tenir profundes badies es queda en 216. Els migrants que han arribat o han estat rescatats en el que portem d’any només a Formentera freguen els 1.600, el 30% de les persones que han completat una ruta migratòria –no reconeguda com a “estable” per part de Moncloa– que l’any passat fregà les 6.000 persones i que, en els primers vuit mesos de 2025, s’atraca a les 5.000. Tot i això, una base formenterera “no és una cosa que, de moment, hagi de ser una realitat en un curt període de temps”.
La declaració –registrada el 29 d’agost a De far a far, el programa matinal de Ràdio Illa– és de José Ramón Crespí Vallcaneras, el cap de Salvament Marítim a les Illes Balears. “Per què Eivissa i Formentera disposen d’una única salvamar, si tenim 140 milles de costa, quan a la península hi ha una salvamar cada cinquanta milles?”, va preguntar Pepo Rubio, el periodista que condueix l’espai matinal de l’emissora de referència a Formentera. “Bé… és una planificació que es va fer fa molts anys, d’aquella manera, i és cert que les Pitiüses es van quedar amb una salvamar, res més. És per això que, a l’estiu, intentem reforçar-la amb una guardamar i millorar el servei amb personal de la Creu Roja i voluntaris presencials perquè les embarcacions estiguin llestes quan se les cridi”. A Ràdio Illa, Crespí va fixar entre “mitja hora i quaranta minuts” el temps de resposta de la Salvamar Naos –una embarcació de vint-i-un metres d’eslora i “actuació ràpida”– per arribar a una emergència nàutica a Formentera. Si es detecta una pastera al sud de l’illa, la distància des del port base és encara més gran.
És una planificació que es va fer fa molts anys, d’aquella manera, i és cert que les Pitiüses es van quedar amb una salvamar, i prou. Per això, a l’estiu, intentem reforçar-la amb una guardamar i millorar el servei amb personal de la Creu Roja i voluntaris presencials perquè les embarcacions estiguin llestes quan se les cridi
elDiario.es va intentar parlar directament amb Crespí, però en tancar-se aquest reportatge el servei de premsa de l’empresa pública per a la qual treballa, dependent de la Direcció General de la Marina Mercant i el Ministeri de Foment, no havia respost la petició. Les declaracions del responsable balear de Salvament Marítim també es poden traduir. La “guardamar” a la qual va fer referència Crespí és una patrullera de gran tonatge i més de trenta metres d’eslora, de les quals només n’hi ha cinc a Espanya. Van canviant de port en funció de les necessitats: per això, la Concepción Arenal va estar amarrada durant juliol i agost a Sant Antoni de Portmany per cobrir, des d’allà, totes les emergències que poguessin sorgir al ponent de les Pitiüses. En arribar setembre, se’n va anar a Porto Pi, el gran port de Palma.
Els “voluntaris presencials” que va esmentar Crespí són la dotació, gairebé simbòlica, amb què compta aquest estiu el port de la Savina: formen part d’un projecte impulsat des de Madrid per reforçar els rescats al mar que es produeixen a Formentera. Per això han firmat un conveni amb la Creu Roja per tenir una llanxa –de vint anys d’antiguitat– activa de dilluns a diumenge a la Savina, però no de nits. Des de fa unes setmanes, tampoc pot donar un colp de mà a Salvament Marítim durant el dia. Està avariada.
Quan se li esmenta l’avaria de la llanxa, Marcos Díaz Linares diu, amb retranca gallega: “Els motors peten”. Aquest corunyès és un dels empleats de Salvament Marítim a Canàries i, a més, delegat sindical (per la Confederació General del Treball) a l’empresa. “Per això parlam amb la premsa els companys que, d’alguna manera, estam protegits. Hi ha por de represàlies, qui no és delegat sindical les pot patir. A Balears, tota la càrrega de la migració se l’estan menjant unes seixanta o seixanta-cinc persones, en torns. I parlam de milers d’arribades. Conec bé la realitat de cada base perquè hi vaig amb freqüència per saber en quines condicions es troben. No estam gens d’acord amb la participació dels voluntaris. Aquest servei ha de ser públic i de qualitat; el que no pots fer és omplir-lo amb voluntaris”.
Hi ha por a represàlies, qui no és delegat sindical les pot patir. A Balears, tota la càrrega de la migració se l’estan menjant unes seixanta o seixanta-cinc persones, per torns. I parlam de milers d’arribades
“Els voluntaris poden representar un problema de coordinació ”
Díaz s’atura un segon i equipara el panorama pitiús al viscut al llarg d’agost en els incendis de Galícia, Castella i Lleó o Extremadura: on no arribaven els bombers, brigades de vesins “sense mitjans” anaven per feina. Ell mateix va tornar a la seua aldea “a oferir ajuda perquè la necessitaven”. I, després, amolla una altra comparació: “Si tu demà resulta que pateixes una emergència a Madrid i no tens a prou metges, el que no fas és trucar a una ONG ni muntar una tenda de campanya en plena Gran Via i atendre-hi el personal. El que fas és incorporar més mitjans professionals que atenguin aquestes emergències. Aquest sistema en què participen embarcacions manejades per voluntaris pot representar un problema a l’hora de coordinar un rescat. Per començar, és imprescindible comptar amb barcos que estiguin dissenyats per abarloar cayucos o pasteres [és a dir, situar una embarcació devora a un moll o a un altra nau], que són molt fràgils, i posar a recer una gran quantitat de persones. Si bolquen, podem parlar d’una tragèdia”.
Marcos Díaz Linares, delegat sindical de CGT Canàries a Salvament Marítim, equipara el panorama pitiús amb el que es va viure al llarg d’agost en els incendis de Galícia, Castella i Lleó o Extremadura: allà on no arribaven els bombers, brigades de vesins “sense mitjans” anaven per feina
Milena García Herrera –eivissenca, socialista, diputada– ha defensat en diverses ocasions, al Congrés i a la premsa, la gestió del Govern en qüestions de Salvament Marítim a la comunitat autònoma on aconseguí el seu escó. L’estacionalitat de la feina que les barques taronges realitzen a Formentera és “l’argument principal pel qual el Ministeri considera que no és lògic posar-hi una base, tant per l’elevat cost que suposaria destinar-hi una embarcació fixa com el personal que l’atengués”.
La diputada del PSOE reflexiona també sobre l’augment de rescats de tripulants de pasteres, la majoria a Formentera, però matisa: són “el 20% de les intervencions totals”, una proporció insuficient perquè hi hagi una salvamar fixa a la Savina: “Cal pensar que [una salvamar] no és una embarcació que es trobi al mercat: fa falta licitar-ne la compra, fer l’encàrrec a les drassanes, etc. L’increment d’actuacions en els últims anys fa pensar que serà necessari mantenir els reforços que s’han destinat i, potser, anar a més, però esperarem que acabi la temporada i estudiarem conjuntament les dades. Estam satisfets amb l’augment de mitjans. (...) Els mitjans destinats a les Illes Balears estan per cobrir tot l’arxipèlag”.
L’increment d’actuacions en els darrers anys fa pensar que serà necessari mantenir els reforços que s’han destinat i, potser, anar a més, però esperarem que acabi la temporada i estudiarem conjuntament les dades. Estam satisfets amb l’augment de mitjans. (...) Els mitjans destinats a les Illes Balears estan per cobrir tot l’arxipèlag
El Consell de Formentera, governat per la dreta (coalició entre els insularistes de Compromís i el PP), sol·licità per última vegada al juliol una embarcació pròpia de Salvament Marítim. “La Direcció Insular de l’Estat va contestar dient que eren dies complicats, per les arribades massives que s’han produït a l’agost, i fent un repàs dels mitjans que es destinen, però no va prometre més mitjans tampoc”, expliquen fonts de l’executiu insular. La demanda es repeteix –amb diferents colors polítics al capdavant– des del 2016. El setembre passat, el ple va votar a favor de demanar una base estable de Salvament Marítim. Marina Mercant va dir que ho estudiaria i no n’hi ha hagut novetats. En la cascada de compareixences públiques que s’han succeït –a Formentera, a Eivissa i a Palma– al llarg de la segona quinzena d’agost, el tema gairebé no s’ha mencionat.
Als periodistes se’ls ha convocat –o s’han aprofitat altres actes, com la primera pedra d’una escola pública a Santa Eulària des Riu– per parlar de pasteres, però els presidents dels consells i la presidenta del Govern van fer èmfasi en la manca de centres per atendre els menors (i no complir amb les quotes del repartiment establertes pel Govern) i no tant en la manca de recursos que té Salvament Marítim. Com a molt, un tuit de la presidenta Marga Prohens posant a disposició, també de la Guàrdia Civil, els mitjans marítims que gestiona la comunitat autònoma per trobar els quinze migrants dels quals es va perdre el rastre a les aigües de Cabrera el passat 23 d’agost. Encara no s’ha donat amb ells i podrien passar a engrandir la llista de desapareguts que, segons l’ONG Caminando Fronteras, van ser més de 500 l’any 2024.
El Consell de Formentera, governat per la dreta (coalició entre els insularistes de Compromís i el PP), va sol·licitar per darrera vegada al juliol una embarcació pròpia de Salvament Marítim. La demanda es ve repetint –amb diferents colors polítics al capdavant– des de 2016. El setembre passat, el ple va votar a favor de demanar una base estable de Salvament Marítim. Marina Mercant va dir que ho estudiaria i no hi ha hagut novetats
Viure a menys de vint minuts de la base amb un sou que no arriba a 2.000 euros
Encara que el muntatge d’una salvamar costi –aproximadament– uns 2,5 milions d’euros, si Foment decidís invertir aquesta quantitat a Formentera –com acaba de fer a El Hierro (la Navia substitueix l’Adhara, una embarcació que duia dinou anys donant servei de salvament)– es trobaria amb un altre problema: l’avarícia immobiliària d’una de les illes més cares de la Mediterrània és incompatible amb una feina on s’exigeix viure a vint minuts de distància del moll on es troba la base. “Els companys de la salvamar d’Eivissa cobren entre 1.500 i 2.000 euros, segons el rang. Si ja ho tenen difícil aquí, a Formentera seria encara pitjor si no es compensa l’habitatge d’alguna manera. Ja ha passat en alguns llocs, com Barcelona o el País Basc: un company emmalalteix, agafa la baixa i la base s’ha de tancar temporalment perquè costa molt, o resulta impossible, aconseguir un substitut. També va passar a Maó”, comenta Manuel Capa, un dels oficials de la Concepción Arenal, que ha passat gairebé tot l’estiu a la Badia de Portmany i, des de fa uns dies, té la seua base a la Badia de Palma.
Els companys de la salvamar d’Eivissa cobren entre 1.500 i 2.000 euros, segons el rang. Si ja ho tenen difícil aquí, a Formentera seria encara pitjor si no es compensa l’habitatge d’alguna manera. Ja ha passat en alguns llocs, com Barcelona o el País Basc: un company es posa malalt, agafa la baixa i la base s’ha de tancar temporalment perquè costa molt, o resulta impossible, aconseguir un substitut
Capa, com que treballa al model més gran de la flota taronja (un mes està de guàrdia, un altre mes descansa a ca seua, a Almeria), no té problemes d’allotjament. Dorm a bord amb la resta d’una tripulació preparada per salpar en tot moment: a més de mecànics, tenen fins i tot cuiner. Però veu com se les enginyen els seus companys que han de pagar un lloguer o una hipoteca a les illes, un dels territoris més cars del país. Capa no gasta embuts, també és delegat sindical de la CGT, per dir: “No és gens senzill dedicar-se a aquesta feina amb les condicions que tenim, però crec que hi ha un gran desconeixement sobre la nostra tasca. He estat a Canàries i, comparant-ho, no crec que aquí s’hagi arribat a una situació límit amb la immigració, però correm el risc de carregar-nos amb feina que no ens correspon fer. Salvament Marítim es dedica a socórrer qualsevol persona que pateixi un contratemps al mar… i posar-la a recer: si seguim transportant immigrants des de Cabrera a Palma, com està passant, tendrem ocupats els nostres recursos en cas que hi hagi una emergència greu”.
Un xoc frontal a prop de Cala d’Hort en què una dona resulta ferida. Un veler en flames en ple parc natural de ses Salines. Un iot que s’enfonsa després d’incendiar-se a 7,3 milles de Punta Gavina, un cap de la costa occidental de Formentera. L’agost deixa un reguitzell –habitual en temporada alta, n’hi ha prou amb revisar l’hemeroteca– d’incidents nàutics en aigües pitiüses. El capità Torres els llegeix així: “La major proporció d’incidències es produeixen al triangle que formen es Vedrà i Cala d’Hort, la Savina i Cala Saona [també al ponent de la pitiüsa del sud]: demanar una salvamar a Formentera també estava motivat per cobrir aquesta zona de risc, incloses aigües eivissenques, però jo ja he llençat la tovallola. Em retiraré de l’activisme. El 2018, just quan em jubilava, vaig presentar una proposta que no va ser atesa malgrat que havíem recollit 1.500 firmes entre la població de Formentera. L’any passat, amb els canvis polítics que hi havia hagut [al Consell i al Govern] vaig fer un altre intent, però no ens han escoltat. La prova és el que va passar a l’agost de 2024”.
Un xoc frontal a Cala d’Hort en què una dona resulta ferida. Un veler en flames en ple parc natural de ses Salines. Un iot que s’enfonsa després d’incendiar-se a 7,3 milles de Punta Gavina, un cap de la costa occidental de Formentera. L’agost deixa un reguitzell –habitual en temporada alta, només cal revisar l’hemeroteca– d’incidents nàutics en aigües pitiüses
Una tempesta atrapà an Xicu des Moliner, un pescador de la Mola; el seu llaüt va naufragar, una batuda ciutadana (altres pescadors professionals, amics i coneguts amb barca) va sortir a buscar-lo i, quan tornaven cap a la costa, el van trobar. Faltava una hora perquè es pongués el sol. Xamba o miracle. “La salvamar”, diu el capità Torres, que aquell dia, 14 d’agost, vigília de l’Assumpció, va treballar coordinant les tasques de rescat des de terra, “no va poder arribar fins a mitja hora abans que donàssim amb en Xicu. Si aquest episodi no remou consciències… També va costar que tenguéssim un hospital –hi havia polítics fa vint-i-pico anys, com Rodrigo de Santos, recordat per altres raons molt més tristes, que deien que no era viable una infraestructura així a Formentera– i la vam aconseguir. Amb la base no som tan optimista. Haurien de ser el cap de Salvament Marítim i el capità marítim d’Eivissa i Formentera qui es pronunciessin públicament per demanar-la, i no ho fan. Els voluntaris són essencials, però en segona línia. Posar-los a manejar barques és un parxe”. En un article d’opinió, enviat als mitjans locals el desembre de 2024, el marí formenterer es va lamentar d’aquest projecte pilot enviant una carta als mitjans locals en què parafrasejà an Lluís Llach titulant: No és això, companys, no és això.
També va costar que tenguéssim un hospital –hi havia polítics fa vint-i-escaig anys, com Rodrigo de Santos, recordat per altres raons molt més tristes, que deien que no era viable una infraestructura així a Formentera– i el vam aconseguir. Amb la base no som tan optimista. (...) Els voluntaris són essencials, però en segona línia. Posar-los a manejar barques és un 'parxe'
Eivissa i Formentera, indefenses davant d'una DANA
Luis Gascón Rius –el capità marítim– no va atendre les cridades ni els missatges d’elDiario.es per conèixer el seu punt de vista sobre el tema. En els darrers anys, no obstant això, ha fet declaracions on ha demanat limitar, sense precisar del tot la forma, el nombre d’embarcacions que naveguen a l’estiu per la regió marítima que administra. Especialment les de lloguer. A principis de novembre, dies després de la DANA que va arrasar l’Horta Sud i una part important de la Ribera valenciana, Gascón va alertar a Ràdio Eivissa-Cadena SER que, si es donàs un episodi així al sud de les Illes Balears, no hi hauria amarratges suficients per refugiar totes les àncores que fondegen davant les costes pitiüses.
“De sobres se sap el poder adquisitiu que tenen les persones que venen de vacances a les Balears, especialment a Eivissa i Formentera. Els quatre millonetis que s’estan gastant milers d’euros a Pacha o Ushuaïa no volen llanxes de Salvament Marítim desembarcant a centenars d’immigrants al costat dels seus iots, que costen 20, 30, 40 o fins a 50 milions d’euros”, explica Marcos Díaz des de Canàries.
De sobres se sap el poder adquisitiu que tenen les persones que vénen de vacances a les Balears, especialment a Eivissa i Formentera. Els quatre ‘millonetis’ que s’estan gastant milers d’euros a Pacha o Ushuaïa no volen llanxes de Salvament Marítim desembarcant a centenars d’immigrants al costat dels seus iots, que costen 20, 30, 40 o fins i tot 50 milions d’euros
–Creus que aquests interessos influeixen perquè el Govern no reconegui la ruta migratòria entre Algèria i les Illes Balears… i perquè Formentera no tengui base de Salvament Marítim?
–Influeix, i qui et digui que no… A Canàries passa d’una manera diferent perquè donem servei en ports més modestos. Però tot i així hi ha problemes. A El Hierro es va fer viral una imatge d’un moll, a La Restinga, ple de cayucos. El port va quedar col·lapsat i les empreses de busseig no podien treballar. Imagina’t que, amb la força que té el turisme nàutic allà, algun dia passàs una cosa així a Formentera.