El bar millor ubicat de Mallorca: 3 euros per un cafè i dos anys sense pagar el lloguer públic

Són sis persones de mitjana edat en la taula, tres parelles. Xarrupen quatre batuts i es mengen amb cullera uns gelats en copa de cristall. Ja fa calor sota el sol de març. La conversa –en italià– és relaxada. El grup està passant uns dies de vacacions a Mallorca. Han visitat Alcúdia, el Magaluf desert abans de la marabunta, les platges del sud de l'illa. Ara, gaudeixen del berenar alhora que miren cap a la meravella arquitectònica que tenen davant. Alçada sobre una llacuna artificial i un retall de muralla emergeix –imponent– la Catedral de Santa Maria. Les formes del temple han de resultar-los familiars al grup. Són de Milà: la Seu podria passar per una miniatura mediterrània del seu Duomo, una de les esglésies gòtiques més grans i espectaculars del món. En algun moment de la xerrada, els sis agarren els seus mòbils, disparen una foto, proposen un autoretrat col·lectiu. Sense aixecar-se de la cadira, tan ben situats estan en aquella terrassa. Però l'harmonia es romp en un moment donat.

En off, podria pensar-se que els tres homes i les tres dones discuteixen de política –acaba de morir l'ultradretà Umberto Bossi–, de música –acaba de morir el cantant Gino Paoli– o de futbol –Inter i Milan es disputen el títol de la Sèrie A–, però no. Estan escandalitzats pel compte que acaben de deixar damunt de la taula. Treuen bitllets de les carteres, tracten de repartir el clau de manera equitativa. “Han estat 75 euros. No sé on anirem a parar…”, exclamarà després una d'elles. Es diu Titi Montavano: va treballar durant dècades per a un turoperador llombard –I Viaggi del Ventaglio– al qual va arrossegar la fallida de Lehman Brothers i, per això, coneix molt bé tant les Canàries com les Illes Balears: “Sempre he admirat, i molt, als espanyols, especialment als illencs, perquè crec que aquí és on s'inicia el turisme de masses… entès com s'entenia abans: apte per a la classe mitjana. Crec que aquest tipus d'indústria va permetre que aquest país es desenvolupàs. Per a naltros va ser un mirall. Però els preus d'aquest bar, o els que et trobes en molts llocs del centre de Palma, no sé, espanten a qualsevol. A Itàlia no els veus ni a la riviera de l'Emília-Romanya, i més turístic que Rímini…”.

El que Titi Montavano –i Elena Coppola i Caterina Aieta, les dos amigues amb les quals es treu una última selfie amb els companys allunyant-se cap al Passeig donis Born– no sap és que el bar en el qual han pagat més de deu euros per un refrigeri ha estat més de dos anys i mig sense pagar el lloguer. L'amo –que no va reclamar el deute– era l'Ajuntament de Palma.

Un informe jurídic que estira les orelles als polítics

Un informe jurídic del mateix Consistori va traçar el desembre passat una cronologia per a explicar com JA Riutort SL ha explotat un dels bars més ben situats d'una de les ciutats més turístiques d'Espanya gaudint del privilegi de ser un inquilí sense renda. La concessió que gaudia l'empresa hauria d'haver acabat el 27 de març de 2023. Deu dies abans que acabàs el contracte públic, no obstant això, la Junta de Govern Local va concedir als hostalers una pròrroga per set mesos i mig. Data de caducitat: 12 de novembre. Fou una mesura de gràcia. Segons especifiquen els juristes municipals, la concessió no podia allargar-se. En principi, sota cap terme. Tret que la Regidoria d’Hisenda, Funció Pública i Govern Interior no tengués enllestida la convocatòria d'un concurs públic per a licitar de nou el servei. En aquest cas, per a no deixar als ciutadans sense la possibilitat d'asseure's en una terrassa a prendre un refrigeri davant de la Catedral o d'utilitzar els banys annexos –oberts a qualsevol passejant i, segons l'informe jurídic, mantenguts per la contracta–, sí que podia considerar-se la pròrroga com una solució excepcional. 

Què va ocórrer després? Mentre se signava l’allargament del contracte, els partits polítics posaven les seues maquinàries electorals en marxa. El 28 de maig de 2023, els palmesans van anar a votar i es va produir una sacsejada en el saló de plens. D'un govern format per PSIB, Més per Mallorca i Podem es va passar a una majoria simple del PP, amb suport extern de Vox. Durant un any i mig, el departament que dirigeix la regidora María de les Mercedes Celeste Palmero ha tengut a la seua mà la possibilitat de desnonar a JA Riutort SL del bar municipal. No ho ha fet. Així s'infereix en l'informe jurídic. Tampoc consta que l'Ajuntament de Palma hagi elaborat els plecs de condicions per a treure a concurs un servei d'hostaleria que es va licitar per última vegada el 31 d'octubre de 2002. 

Aquell va ser el procés que va guanyar –en la primavera de 2003– JA Riutort SL. Com indica el seu web, aquesta empresa gestiona altres negocis hostalers situats en espais públics. Un exemple és la cafeteria-restaurant del far que corona el Cap de Formentor. Un paisatge salvatge i espectacular que suposa un dels grans reclams turístics de l'illa. Com una terrassa de més de deu taules amb vista a la Catedral de Mallorca. Per la privilegiada ubicació del bar municipal, JA Riutort SL ha desemborsat un milió d'euros al llarg de dos dècades. Al voltant de 4.000 euros mensuals.

La terrassa disposa de més de deu taules amb vista a la Catedral de Mallorca. Per la privilegiada ubicació del bar municipal, l'empresa ha desemborsat un milió d'euros al llarg de dos dècades. Al voltant de 4.000 euros mensuals

El lloguer –així ho reconeix l'informe jurídic– va deixar de pagar-se a l'abril de 2023, just quan es va concedir la pròrroga. Llavors –diu el document– es produeix una espècie de buit que dura més de dos anys i mig. I, entremig, els juristes de la institució assenyalen l'“enriquiment injust (...) i benefici patrimonial del cessionari”. És a dir, dels amos d'una societat limitada davant la qual l'Ajuntament de Palma no va fer valdre els seus drets com a propietari fins al 22 de desembre de 2025. 

Com s’ho va fer Cort? Mentre es celebrava l'últim Sorteig de Nadal, la Junta de Govern Local va idear una fórmula per a resoldre l’embolic. L'acord es va basar en dos punts principals. El primer, atorgar un altre termini extra a l'empresa hostalera fins al 12 de novembre que permetés al Consistori disposar de marge per a fer el concurs públic –que hauria d'haver-se convocat en 2023, quan es va esgotar la concessió. El segon, reclamar a JA Riutort SL el pagament de 150.000 euros. Les mensualitats que haurà d'abonar durant 2026… i les que no va pagar a partir del 12 de novembre de 2023, quan va acabar la pròrroga original i els cambrers del bar municipal van continuar servint cafès (2,90 euros el sol), panets (més de 10 euros el més barat) o pizzes (a 19 euros la unitat).

Un informe jurídic de l'Ajuntament de Palma reconeix que la institució va deixar de cobrar el lloguer a l'abril de 2023, quan es va concedir una pròrroga, i el Consistori no va reclamar els seus drets com a propietari fins a desembre de 2025. La companyia haurà d'abonar 150.000 euros en 2026

Aquesta política empresarial de preus per a guiris va generar un “robust” benefici. Aquest va ser l'adjectiu que utilitzà a l'octubre de 2022 l'auditoria que va elaborar el consultor Vicenç Ribas Fuster per encàrrec municipal i que apareix citada en l'informe jurídic. Un document on els juristes de la casa estiren de les orelles a l'Ajuntament de Palma –“No va instar la recuperació del domini públic i va permetre la continuïtat d'una activitat sobre el mateix sense cap base jurídica”– alhora que reconeixen que JA Riutort SL va complir amb els seus deures de neteja, vigilància i manteniment de les instal·lacions.

“És cert que la concessió està caducada i, en tot cas, es treballa per a tornar a licitar. Ara sí que s'està pagant el que estableix el cànon”, han explicat fonts consistorials a eldiario.es, però sense donar detalls concrets ni oferir la possibilitat de plantejar dubtes específics a la regidora Celeste Palmero. Una portaveu de JA Riutort SL, per la seua banda, ha atès per telèfon a aquest periòdic per a recalcar que l'empresa no donarà el seu punt de vista sobre unes informacions que consideren “falses”. La primera publicació al respecte va ser avançada pel periòdic local Última Hora.

El batibull de la tourist trap

El bar duu en el nom el llinatge que bateja la que potser és la cervesa negra més famosa del planeta: Guinness, tot un símbol nacional d'Irlanda. En el decorat del negoci no hi ha, en canvi, res que transport al client a un pub de Belfast, Galway o Cork en plena ressaca de Sant Patrici. Ni taules i tamborets de fusta fosca, ni rastre de verd maragda, ni violins i guitarres acústiques: a la tarda, de fet, sona electrònica pel fil musical. La carta tampoc és massa irlandesa. Ni mallorquina. Resulta ser un batibull de begudes i menjars –inclosa la paella– que solen aparèixer en els restaurants i cafeteries que es van ensenyorir en diferents moments dels cabdells de les ciutats més turístiques d'Espanya. Negocis clònics que podrien estar a Barcelona o Màlaga; en certa manera, també a Madrid o Sevilla. Malgrat la dissonància entre marca i oferta, preu i qualitat, a la cantina llogada –sense lloguer– per l'Ajuntament de Palma no sembla faltar-li la clientela. Les vistes són irresistibles. A dos quarts de deu del matí, un terç de la terrassa ja està plena. Per davant, desfilen alguns jóvens xuclant mat i dos excursions guiades. Són desenes de persones, majoria de matrimonis jubilats.

Els penúltims turistes de la temporada de l'Imserso escolten la història resumida de la Seu (“Es va començar a construir en el segle XIII, sobre una mesquita, a l'esquerra veuen l'Almudaina i a la dreta, el Palau Episcopal…”) que els conten els guies. Esperen impacients per a treure's una selfie (“Esperin-se, que els deixarem una estoneta perquè facin fotos”). Són obedients davant el consell de fer ús dels banys públics (“Aprofitin, que són gratis i grans; en la pròxima parada hi haurà molta cua”). Els grups estan formats per gent d'aquí i d'allà. Entre ells parlen en català amb accent valencià o en castellà amb accent gadità. Una madrilenya s’atraca a unes navarreses quan les sent dir que són d’Aoiz: “Al vostre poble va estar destinat el meu marit fa molts anys”. “De Guàrdia Civil, m'imagín”. “Sí, brandant el sabre…”. Cara de pòquer.

–Què vos pareixen els preus de Palma?

–Ui, encara no ens ha donat temps a fer despesa –respon la Carmen, una de les navarreses–. Vam aterrar ahir vespre, gairebé a la una de la matinada. Encara no hem esmorzat.

–Vos quedareu en aquest bar a prendre alguna cosa?

–No. Sembla una mica car, no?

Dorothee i Sophia, mare i filla a la vintena, de Hannover, l'antítesi de la caricatura d'una certa mena de turista alemany que passa les seues vacances a Mallorca. I no per una qüestió de fidelitat: “És la quarta vegada que vam venir. La primera, Sophia tenia dotze anys. Això sí, no ens veuràs mai pel Ballermann: no ens agrada res de res”, diu la mare. I diu la filla: “Som més de passejar pel centre de Palma i fer plans culturals. Prendre alguna cosa davant de la Catedral i fer-nos unes fotos ens encanta… però ens quedem en els bancs, com la gent d'aquí. Sabem bé que aquest bar és una tourist trap, un parany per a turistes”.