LLEGIR EN CASTELLÀ
La parcel·la és un terreny rústic a la perifèria de la ciutat: 10.528 metres quadrats dedicats al secà. Si més no, segons el cadastre. La pràctica no té res a veure amb la teoria. Allà on abans florien els ametllers, ara s’hi amunteguen desenes de cotxes, tres grues amb el nom i les dades d’un taller escrites en vermell sobre una carrosseria blanca, algunes furgonetes de repartiment. També, fustes i metalls escampats entre males herbes, mates i diversos garrofers. Aprofitant l’ombra que projecten les rames dels arbres, dos hòmens fiquen el cap sota uns xassís. Són mecànics suant la cansalada, pareixen figurants d’una pel·lícula rodada per Bigas Luna a les portes de l’estiu. Un cavall observa amb indiferència com fan feina els humans.
Són les set menys quart d’una tarda a mitjan juny. Falta més de dos hores perquè es pongui el sol i el termòmetre encara s’atraca als trenta graus. Un ambient enganxós impregna cada racó d’aquest aparcament sense asfaltar on el cavall –pelatge xocolata, crinera i cua fosques– observa els mecànics que suen la cansalada a la perifèria de la ciutat una tarda a les portes de l’estiu. El partit Progreso en Verde sosté que aquest exemplar és un dels animals que arrosseguen una galera –verd botella, amb seients de sky beix, quatre rodes de fusta, les del darrere de molt més diàmetre que les de davant, una capota negra, un pescant– fàcil d’identificar. Penjada sota un bagul, el maleter del carruatge, hi ha una placa amb un número: el 72. És la matrícula de les calesses que formen part del servei municipal de Palma. Segons Guillermo Amengual, el president de Progrés en Verd, la galera té els seus cavalls en “pèssimes condicions”.
Per a qui viu o fa feina als barris antics de Palma, la calessa, més que una atracció turística, és un element quotidià. Per als turistes, un divertiment que els permet recórrer el centre històric com si fossin burgesos mallorquins del segle XX, a poc a poc, a l’alè d’una bèstia de tir. Per al cavall, una tortura. No per la seua feina, sinó per les condicions en què malviu, com denuncien des de Progreso en Verde. Es troba a la intempèrie. La quadra la delimiten uns llistons. Les parets són d’aire. La teulada, unes xapes, subjectades pel contrapès d’un sac farcit i diversos pneumàtics. Quan apreta la calor, la carn ha de rostir-se. Quan plou, els cascs s’enfonsen en un fangar viscós.
El cavall és a la intempèrie. Les parets són d’aire. Les calesses són més que una atracció turística a Palma: ja són un element quotidià del paisatge mallorquí, malgrat les condicions en què malviuen els pobres animals
La silueta de la galera no apareix en l’enquadrament de les fotos que pren elDiario.es des de l’altra banda de la tanca que envolta la finca. La calessa sí que es veu, juntament amb dos cavalls (també marrons), en molts dels arxius en format imatge que Amengual ha acumulat durant els darrers anys. L’activista afirma que visita sovint aquests camps de cultiu reconvertits en aparcament (de motors d’injecció de combustible, de motors de sang equina). Agafa la moto i la càmera, condueix fins al barri de sa Indioteria: antigues possessions transformades en barri d’al·luvió i polígon industrial quan Palma va conèixer el turisme, va multiplicar els seus habitants i, amb ells, les seves necessitats. En aquest paisatge, Amengual col·lecciona imatges que, quan les bolca a l’ordinador, li posen la pell de gallina:
–Amb les condicions que presenta, és impossible que la finca estigui inscrita al Registre d’Explotacions Agràries del Govern. Si no hi estigués inscrita, estaríem parlant d’un delicte greu perquè allà hi viuen cavalls que participen en una activitat econòmica i presten un servei municipal. Si ho estigués, també tendríem un problema. Com li van poder donar el vistiplau? Hem vist el sòl on trepitja el cavall ple d’excrements: no els recullen. L’abeurador és un bidó metàl·lic que es deixa hores i hores al sol. Hi ha objectes tallants per tot arreu, herbes i materials inflamables que podrien provocar una desgràcia si algun dia s’hi declaràs un incendi. La tanca més propera al cavall són uns palets mig tombats: si li dóna per saltar-los, acabaria al polígon.
Hem vist el terra que trepitja el cavall ple d’excrements: no els recullen. L’abeurador és un bidó metàl·lic que es deixa al sol hores i hores. Hi ha objectes tallants per tot arreu, herbes i materials inflamables. La tanca més propera al cavall són uns palets que estan mig tombats
“Hauria de perdre la llicència”
En la partida d’escacs que Amengual juga amb les institucions, aquest terreny és clau: des d’allà baixa i fins allà puja, com denuncia el seu treball de documentació, la galera que de manera “més descarada” ha desafiat l’ordenança municipal i la Llei de Protecció Animal de les Illes Balears (1/1992). Va estar mesos treballant amb la llicència suspesa. La Policia Local de Palma va denunciar el conductor per circular amb un cavall massa dèbil, massa vell: coix de dos potes, superava els setze anys, l’edat límit per utilitzar l’animal… si no hi ha un informe veterinari que ho autoritzi, tal com va informar Mallorca Diario.
“És flagrant que les institucions no estiguin damunt d’un conductor que, per acumulació d’infraccions, algunes de greus o molt greus, hauria d’haver perdut la llicència. Així ho dicta l’ordenança”, diu Amengual. Les fotografies i els vídeos que ha enviat a elDiario.es –i que coincideixen amb les imatges captades pel fotògraf i el redactor d’aquest reportatge– van arribar –mesos o anys abans– a l’Ajuntament de Palma, a la Conselleria d’Agricultura i Ramaderia i al Servei de Protecció de la Natura (Seprona) de la Guàrdia Civil.
El president de Progreso en Verde explica que en cap de les tres finestretes va obtenir resposta. Quelcom similar li va passar durant la darrera setmana a elDiario.es: informació amb comptagotes, poca concreció en les dades i, especialment per part de l’Ajuntament de Palma, molta reticència a respondre. Hi va haver cridades i intercanvi de missatges amb diferents caps de premsa. A la Regidoria de Mobilitat van remetre a la de Medi Natural, que va retornar la responsabilitat al departament que atorga i retira aquestes concessions. En cap moment va ser possible entrevistar un responsable polític o tècnic.
La resposta, finalment, arribà per correu electrònic. Sense aportar documents que ho provassin, des de l’Ajuntament van assegurar que la revisió veterinària que s’ha fet enguany (entre març i abril) només ha descartat dos animals per a la feina. Que el control és exhaustiu (cada quinze dies a les parades). Que a cap conductor de galeres se li ha imposat una “sanció molt greu”, ni tan sols per reincidència. Això implicaria la retirada definitiva de la llicència. Les repreguntes de elDiario.es han quedat en el limbe. “L’Ajuntament no revisa els llocs on es guarden els cavalls que treballen en el servei municipal de galeres?”, en va ser una.
Les institucions gairebé no proporcionen informació i, quan ho fan, és escassa o poc concreta. Cap responsable de l’Ajuntament de Palma ha volgut ser entrevistat per aquest reportatge i la resposta municipal s’ha basat en un correu electrònic que, sense documents ni proves, ofereix informacions que no responen a totes les preguntes plantejades
Sense resposta del Govern
El Govern tampoc no ha respost a aquesta qüestió. El departament de premsa d’Agricultura i Ramaderia va donar algunes explicacions sobre com funcionen les explotacions equines: “Si n’hi ha més de cinc cavalls, necessita un pla d’actuació elaborat per un veterinari. Si en té menys [com passa al terreny de sa Indioteria], no necessita aquest pla. Normalment, aquest tipus d’explotacions més petites no donen problemes”. També va quantificar el nombre de finques inscrites al REGA que hi ha al municipi de Palma: un centenar. Sense més detalls.
El web de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears promet més transparència: “El Registre d’Explotacions Ramaderes té caràcter públic i informatiu”. La realitat és ben diferent. Quan Guillermo Amengual va clicar a la pestanya del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, on pensava que es podria consultar el llistat, es va trobar amb un cercador que li demanava un codi. “Mai me l’han volgut donar. Diuen que vulnerarien la llei de protecció de dades”, explica. La mateixa justificació que va rebre elDiario.es per part de la Conselleria quan va consultar si la finca on el xofer de la llicència 72 aparca la galera i estiba els seus cavalls –segons els animalistes– figura al REGA.
El Govern balear tampoc no és transparent: no ha volgut respondre si la finca on el conductor de la llicència 72 aparca la calessa i estabula els seus cavalls figura en el Registre d’Explotacions Ramaderes
Progreso en Verde va aconseguir el 2023 que es clausuràs un estable situat al Camí Salard, un altre dels antics camins agrícoles que queden amagats darrere les autovies de la perifèria palmesana. Allà també malvivien cavalls, en quadres sense parets, que després estiraven els carros turístics. Va ser una lluita maratoniana, però hi va haver més feedback amb el sistema públic. Amengual va rebre un missatge amb el segell de la Conselleria d’Agricultura i Ramaderia. Estava firmat, a més, per dos caps tècnics. El document detallava les inspeccions realitzades en aqueixa finca (el 2018 i el 2021) i confirmava l’existència d’un expedient per sancionar-la perquè tenia cavalls sense figurar al REGA. A més, els tècnics concretaven que l’Ajuntament de Palma havia rebut una ordre perquè traslladàs “els èquids a una explotació autoritzada”.
Potser, per aquella victòria passada, l’activista no abaixa ara els braços. El Reial Decret que regula les explotacions ramaderes conté articles contundents. Considera una “infracció greu” “obligar els animals a treballar o a produir en cas de malaltia o desnutrició o a una sobreexplotació que pugui posar en perill la seua salut”. Agafant-se a aquestes paraules, Amengual ha arribat a recórrer al Defensor del Poble. Mentre espera resposta des de Madrid, pensa en anar més enllà: “Si no ens queda més remei, acudirem a la Fiscalia i denunciarem a la Justícia aquesta situació de maltractament animal”.
Progreso en Verde va aconseguir el 2023 que es clausuràs un estable on també malvivien cavalls que després tiraven dels carros turístics
Cavalls desplomats i una norma encallada
Progreso en Verde segueix el rastre de la galera número 72 des de fa gairebé tres anys, després que transcendís aquella denúncia de la Policia Local contra el seu conductor i que l’estiu encengués el debat sobre les galeres palmesanes. Va ser un mes de juliol mogut, el del 2022. El divendres 22, l’edició balear d’elDiario.es va publicar una crònica on s’explicaven les ínfimes condicions en què treballaven els cavalls del servei de galeres: Cort –el nom popular amb què els mallorquins coneixen l’Ajuntament de Palma– reconeixia “dificultats” per modificar l’ordenança que regulava el servei. Data de 2003 i encara està en vigor.
L’endemà, dissabte 23, el regidor de Mobilitat, Francesc Dalmau, es va afanyar a dir que les galeres tirades per cavalls tendrien bateries elèctriques en un termini de dos anys. Va ser un titular efímer. L’actualitat va sacsejar l’agenda política. Unes hores després d’aqueixes declaracions, a les cinc de la tarda del diumenge 24 de juliol, un cavall que tirava d’una galera es desplomava a la capçalera del Passeig del Born. Desenes de mòbils van gravar l’escena, la van publicar i la van viralitzar. Ja havia passat el 2015, provocant la recollida de 14.000 signatures. Però fa una dècada l’algoritme no tenia tanta potència com el 2022, quan internet es va inflamar i el cas va travessar les costes de Mallorca. Televisions, diaris i ràdios nacionals en van fer ressò d’un desmai que va marcar un punt d’inflexió en les protestes per acabar amb les galeres de tracció animal a Palma. Una setmana després, el 30 de juliol, tres-centes persones es van manifestar per reclamar-ho.
El 2023, un cavall que tirava d’una calessa es va desplomar al Passeig del Born, unes imatges que es van viralitzar. Un dia abans, l’Ajuntament de Palma va anunciar que els cotxes de cavalls tindrien bateries elèctriques en un termini de dos anys, un fet que no s’ha complert
L’era digital es mou amb ritmes ràpids, la repercussió incitava a actuar amb immediatesa. S’havia obert una finestra d’oportunitat, els partits semblaven disposats a escoltar la remor del carrer. Va ser així. Es tractava d’una proposta de Ciutadans: el socialista Dalmau i els seus companys d’equip de govern, que també integraven Més per Mallorca i Unides Podem, la van recolzar, aprovant-la en ple, el dijous 28, però mai no la van desenvolupar. La drecera per canviar aquest servei turístic, que va arrencar el 1958, semblava minada.
Els conductors de galeres: “No maltractam els cavalls”
Hi havia gairebé vuitanta galeres circulant per la ciutat. Després del primer estiu pandèmic eren només vint-i-vuit. Tot i que les xifres evidenciaven que el negoci havia viscut temps millors, els conductors no volien evolucionar. L’octubre de 2020, la majoria d’ells havien creat l’Associació La Calesa. “La gent que ens critica ha d’entendre que la nostra feina és absolutament normal. Com la que fa un taxista”, explicava Carlos Cortés, el portaveu d’aquest col·lectiu, segons recollia Última Hora. “Noltros no maltractem els cavalls, al contrari, els cuidem millor que ningú. (...) Ens insulten a diari”, afegia.
Se sentien “víctimes”, com deia Natalio Vargas, d’una qüestió política. Conegut com a Tío Natalio, era un dels calessers més veterans: “D’ençà que començà el turisme, als anys cinquanta, les galeres sempre han estat molt lligades a Palma i ens respectaven. Però des de fa quatre o cinc anys tot ha canviat. Això va coincidir amb l’entrada al poder dels partits polítics Més i Podem”. La Calesa seria molt crítica amb l’alcalde José Hila, del PSIB-PSOE: el 2021 es va queixar de la manca d’ajudes públiques que compensassin els desperfectes del COVID i, un any després, va acusar Cort de no convocar exàmens perquè els fills dels conductors poguessin heretar unes llicències que són vitalícies.
Però el tripartit d’esquerres es va encallar. Ja li va costar prohibir que els carruatges circulessin quan feia massa calor: es va aprovar el 2019, però el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears ho va tombar per un defecte de forma i l’ordenança no es va poder refer ni aplicar fins al 2022. Per aconseguir que els cavalls deixassin d’estirar les galeres, es van donar un termini massa llarg. Mentrestant, al maig de 2023, hi hauria eleccions municipals on el Partit Popular i Vox captarien els vots de Ciutadans. Eliminat el partit taronja, van enviar les forces progressistes a l’oposició, les van granar. Ha passat mig mandat i l’equip comandat per l’alcalde Jaime Martínez Llabrés (PP) no ha mostrat interès a rescatar del calaix el projecte de les galeres elèctriques. En aquell ple de juliol de 2022, els populars es van abstenir. Vox va votar en contra. Aritmètica: governant en minoria, la dreta necessitava l’ultradreta per tirar endavant els seus plans de govern..
L’equip encapçalat per l’alcalde Jaime Martínez Llabrés (PP) no ha mostrat interès en rescatar del calaix el projecte de les calesses elèctriques
Denúncies que l’Ajuntament de Palma no respon
A la galera 72, la inacció política li ha anat molt bé. Aquest número apareixia en molts dels requeriments que Progreso en Verde va registrar a l’Ajuntament de Palma entre juliol de 2023 i abril de 2024. “Vam deixar de fer-ho”, diu Amengual, “perquè no ens han contestat a gairebé cap”. “En dos anys, només hem pogut aconseguir una reunió amb Antonio Deudero, el regidor que actualment gestiona el departament de Mobilitat. Va ser simpàtic, cordial, però se’l veia molt ocupat, ens va atendre ràpid i ja ens va avisar que no tenia cap intenció de retirar el servei de galeres tirades per cavalls de la ciutat”. Els animalistes van demanar que en aquella trobada hi fossin també presents l’alcalde Martínez i Llorenç Bauzà, el responsable de la regidoria de Medi Natural. No hi van comparèixer. Acabava l’estiu de 2023. Amengual lamenta que “des de llavors no hi ha hagut més comunicació”.
Els animalistes les han continuat documentant: tot i que Progreso en Verde va deixar de denunciar-les per la via oficial, les presumptes infraccions de la galera 72 continuen, segons els animalistes. Porta més viatgers –cinc– dels permesos. Treballa quan es decreta alerta groga per altes temperatures. El conductor li nega aigua al cavall durant hores. No és, diu Amengual, l’única que comet aquestes irregularitats, però sí la que ho fa amb més freqüència. Sobretot, aparcar fora dels espais que especifica el reglament. Motiu evident: la parada d’un bus turístic és un bon lloc per pescar turistes. elDiario.es va poder captar aquella escena fa uns dies. El xofer –samarreta i pantalons a joc, amb un estampat que recorda el logo de Disney– es gira per xiuxiuejar a uns jubilats que passegen en sandàlies i esportives. La carrossa no és verd ampolla, sinó blanca, amb ribets vermells. Matrícula número 32.
Tot i que Progreso en Verde va deixar de denunciar-les per la via oficial, les presumptes infraccions de la calessa 72 continuen: els animalistes asseguren que carrega més viatgers dels permesos, que treballa quan es decreta alerta groga per altes temperatures i que el conductor nega l’aigua al cavall durant hores
“És l’altra galera que apareix en molts dels nostres requeriments. El seu xofer també comparteix pràctiques amb el de la 72 i guarda els seus cavalls en un terreny situat al Camí Salard: sospitam que tampoc està inscrit al REGA; curiosament, queda molt a prop de l’explotació que es va tancar el 2023. Aquests conductors estan enfrontats amb la resta. Sabem que van arribar a les mans”, diu Amengual. L’enemistat dura fins avui. L’abril passat, el xofer de la galera 72 presumptament va amenaçar de mort diversos companys, segons va reportar Progreso en Verde i en va fer ressò Crónica Balear. Però fa tres anys, la croada dels animalistes contra els únics xofers que no figuren a l’associació no va impedir que La Calesa presentàs una demanda contra el president del partit ecologista. Se sentien injuriats.
Els xofers van demandar els animalistes i van perdre
El judici va ser una cremada causada per l’estiu del 2022. El 26 de juliol –dos dies després de la caiguda viralitzada del cavall, dos dies abans de la votació del ple que va quedar en no res–, els xofers ja plantejaven una demanda per “assetjament” contra Progreso en Verde. “Estan gravant els propietaris de les galeres, n’estam tips, d’això”, va dir Carlos Cortés, el seu portaveu.
El 30 d’agost la van presentar a la Fiscalia, al·legant també “racisme”. Anava a nom de Manuel Vargas Navarro, en representació de l’Associació La Calesa, i interposada contra Guillermo Amengual Cantallops. Van inserir captures de pantalla de comentaris que responien a tuits de Progrés en Verd. En un s’hi ridiculitzava la parla dels gitanos. En un altre se’ls animava a que ells mateixos “tirassin de les galeres” i se’ls qualificava d’“inhumans”. Amengual es va defensar dient que les seues denúncies “no eren per motius ètnics”, que sempre intentaven esborrar els comentaris despectius, que els conductors de les galeres es victimitzaven “perquè mai havien estat tant contra les cordes”. La Justícia –en dos instàncies– va decretar l’arxivament. L’assumpte no es va tancar, però. El futur de les galeres continua sent una incògnita. Potser ara, més que mai.
L’associació de calesses va denunciar Progreso en Verde per “racisme” i “assetjament” i la Justícia va decretar dues vegades l’arxivament
El passat 13 de març hi va haver un gir radical. Vox va demanar eliminar les galeres de cavalls a Palma. Dos anys després de defensar que gaudissin d’una protecció específica, els sis regidors sota les ordres del general Fulgencio Coll Bucher van optar per fixar-se en l’exemple de Màlaga. La segona ciutat més poblada d’Andalusia i la sisena d’Espanya –la capital balear ja és la setena– porta anys amortitzant llicències i s’ha proposat acabar amb les vint-i-cinc que queden en vigor per la via ràpida. Ho farà abans que arribi el 2026, quan el pla era deixar-les caducar al llarg de la propera dècada.
Vox ha canviat d’opinió, fixant-se en el model de Màlaga, i ha demanat eliminar les calesses de cavalls
Per què va canviar de criteri l’ultradreta palmesana? La resposta es pot resumir en tres paraules: Operació Escac i Mat. El 14 de març de 2024 van caure –de colp– els principals caps del narcotràfic mallorquí. Es van intervenir 1.300 quilos de cocaïna, quinze vehicles d’alta gamma i hi va haver seixanta-quatre detencions. Entre els empresonats, un malnom molt conegut, El Charly. Carlos Cortés Radó, el portaveu de La Calesa, el president de la federació autonòmica de col·lectius gitanos, el mateix personatge que, tot just tres anys després d’intentar rehabilitar la seva imatge pública a través de l’associacionisme, tornava a la presó després d’haver complert una condemna de catorze anys per fer negocis amb drogues. En el seu moment, l’havien considerat el gran adversari de Francisca Cortés Picazo, La Paca.
A dia d’avui, El Charly continua en presó preventiva a l’espera de judici. L’atestat de la Guàrdia Civil feia referència a la seva amistat històrica amb membres del PP –com Joan Fageda Aubert, alcalde de Palma entre 1991 i 2003– i, també, a les reunions, molt més contemporànies, que havia mantengut amb regidors de Vox al seu centre d’operacions: son Banya. El rerefons, la captació de vots. A Fulgencio Coll li va sorprendre veure Carlos Cortés entre els detenguts: “Desconeixia la seva altra cara. La seva vida, el seu comportament i la seva gent mai no donaven a pensar que era del que ara se l’acusa”. “El retorn d’El Charly a la presó va ser un abans i un després. Està clar que devia haver-hi algun motiu de molt de pes perquè no se’ls fes complir la llei. Amb la situació actual, el que no entenc és per què no imiten el model d’Alcúdia i es passen a les galeres elèctriques. Allà no poden estar més contents amb el canvi”, raona Amengual.
“No estam disposats a canviar a la calessa elèctrica”
Els membres de l’Associació La Calesa s’estimen no contestar quan se’ls pregunta si l’arrestament i el canvi d’opinió de l’extrema dreta estan relacionats. “El tema de Vox és polític: s’ha fet política amb els cavalls aquí a Mallorca des de fa més de deu anys”, diu Venancio, el fill de Manuel Vargas. A més de ser-ne el secretari, algunes voltes parla en nom de tot el col·lectiu de calers. La relació amb Progreso en Verde, sense ser cordial, no és tan dolenta com abans: s’han reunit i, de tant en tant, Amengual i Vargas fill s’envien missatges per Instagram.
Venancio Vargas desconeix si tots els cavalls de La Calesa viuen en explotacions inscrites al REGA, però defensa l’honestedat del seu servei. És, diu, una cosa molt arrelada. Ell és molt jove. Amb vint-i-tres anys encara li queda molt per jubilar-se i no es veu fent una altra feina: “Noltros volem seguir amb les calesses, no és la nostra feina, és el nostre estil de vida; però si en algun moment de veritat ens volen seure a parlar del nostre futur, ningú estaria disposat a canviar a una elèctrica. Ens pareix una cosa que baixaria el prestigi de la ciutat, com són els tuk-tuk que circulen avui dia de manera il·legal”.
Si algun dia de debò ens volen asseure a parlar del nostre futur, no estaríem disposats a canviar a una elèctrica. Ens pareix una cosa que baixaria el prestigi de la ciutat, com els tuk-tuk que circulen avui dia de manera il·legal
El conductor de galeres nega unes paraules del regidor Deudero: “No sol·licitaran menys de 300.000 euros” per rescatar cada concessió. “Pensam”, diu Vargas, “que [aquesta quantitat de diners] la va demanar alguna de les llicències que no estan a l’associació”. “Noltros, en cap moment, hem demanat doblers. En altres llocs, com a Màlaga, van dir els del PP que volien acabar amb el servei de calesses perquè estaven canviant el centre i no encaixava en la seva nova idea. Els han indemnitzat, per una concessió que els quedaven deu anys, amb 125.000 euros. Si realment volguessin eliminar les calesses aquí a Palma… no ho haurien fet ja? La diferència és que les nostres llicències són vitalícies i hereditàries”.
Vargas remata: “Sí que hem comunicat que fer una conversió de la llicència a taxi no ens semblaria malament, ja que és un lloc similar i sabem que no faltarà el pa a casa: ja hi ha calessers amb llicències de taxi. Hi ha moltes persones al nostre sector que no tornarien la llicència per 300.000 euros perquè no es veuen treballant en una altra cosa. En canvi, en el taxi, sí”. Hi ha un problema, però: sense concurs públic de per mig, els serveis jurídics de Cort consideren il·legal canviar les regnes pel taxímetre.