La confusió regna al poble més videogil·lat de Mallorca: “No era conscient que hi hagués tantes càmeres”

A diferència d'altres pobles de Mallorca, a penes hi ha trànsit per a accedir a Santa Eugènia, on transcorre un matí tranquil típic d'entre setmana. Enclavat a l'interior de l'illa, aquesta localitat de poc més de 1.800 habitants viu aquests dies, no obstant això, un debat inesperat: la presència, tal com va revelar la setmana passada elDiario.es, de més de mig centenar de càmeres de vigilància la proliferació de les quals ha despertat opinions oposades entre els seus veïns. Mentre uns qüestionen la transparència, la ubicació i la proporcionalitat dels dispositius, que operen sense que la seva legalitat estigui del tot clara, uns altres consideren necessaris aquests artefactes per a garantir la seguretat d'un poble que, segons al·lega l'alcalde i consta a la memòria d'activitats de les policies locals de Balears relativa a 2024, compta amb tan sols dos agents municipals.

“Els caps de setmana només hi ha un policia. Ni Guàrdia Civil ni res”, comenta Ramón, qui atén a aquest periòdic mentre pren un cafè recolzat a la barra d'un dels pocs bars del municipi, poc acostumat a ser escenari de controvèrsies tecnològiques. Preguntat pel renou generat en els últims dies, afirma que no veu “gens dolent” en el fet que les càmeres abundin, a diferents altures, a la via pública del nucli urbà. “No és necessari que ocorri gens greu, basta que un cotxe et pegui en el retrovisor i no et deixin ni un paperet”, afegeix aquest vilatà, qui assegura que “molts veïns ni siquera sabien que hi havia càmeres. Ara porten diversos dies comentant el tema pel renou generat per les notícies. La gent del poble no parla de les càmeres”.

El bar està regentat per Álex i Samanta, els qui, igual que Ramón, creuen pertinents els dispositius davant la manca d'efectius policials. “Aquí ens van entrar a robar, però no arribem a veure qui era perquè anava tapat. També s'han produït altres robatoris. Aquestes càmeres són necessàries, no són per a mirar la gent”, defensen.

“Bastaria que n’hi hagués una a cada entrada del poble”

Caminant pels carrers de Santa Eugènia, un altre veí, Onofre, opina el contrari: “Bastaria que hi hagués una a cada entrada del poble”. Segons la seva opinió, els arguments oferts per l'alcalde sobre la falta d'agents municipals “són excuses”, atès que, en la seva opinió, “la criminalitat no ha augmentat. De tant en tant hi ha hagut algun robatori, però res més”. El resident es mostra, sobretot, indignat amb els punts on estan instal·lats alguns dels dispositius: “Prop del col·legi, de la piscina... Per a mi és molt lleig”.

Marga, una altra veïna, es mostra, de nou, a favor de la implantació d'aquests artefactes: “Fa un parell d'anys no hi havia punts. A la meva mare li van cremar el cotxe i ningú es va adonar. I ni li ho van pagar”. Més enllà de la seva experiència personal, al·lega que les càmeres permeten regular el trànsit del municipi: “En teoria has d'anar a 30, però molta gent va a 50 o 60 i no passa res”.

“Mentre les càmeres no s'utilitzin malament i hi hagi un motiu, no m'afecten”

Altres veus reclamen més informació i transparència mentre expressen la seva confusió: “No era conscient que hi hagués tantes càmeres”, assegura Carol, qui, amb tot, assegura no sentir-se “vigilada”. “Potser el rebombori generat en els últims dies ha magnificat la sensació d'alarma”. Alguns asseguren que no han percebut canvis en el seu dia a dia i que la presència dels dispositius, encara que cridanera, no interfereix en la seva rutina ni els preocupa especialment. “Mentre no s'utilitzin malament i hi hagi un motiu, tampoc m'afecta”, apunta una altra resident.

Per part seva, un altre resident que opta per mantenir el seu anonimat assenyala que prefereix no pensar que camina “sentint que està sent controlat”, encara que reclama més transparència i una justificació més sòlida que la de ser una mesura dissuasiva davant l'escassetat d'agents. Uns altres assumeixen la presència d'aquests dispositius com a part d'una tendència general cap a una major vigilància en els espais públics.

Un altre resident que opta per mantenir el seu anonimat assenyala que prefereix no pensar que camina "sentint que està sent controlat", encara que reclama més transparència i una justificació més sòlida que la de ser una mesura dissuasòria davant l'escassetat d'agents

Tal com ha pogut comprovar aquest mitjà, les terrasses dels tres bars del poble —Can Topa, S'Estació i L'Escargot— es troben videovigiladas, amb càmeres apuntant directament a les taules i zones de reunió. En tot just quatre carrers —carrer Major, carrer Bisbe Sastre, carrer de S’Aljub, carrer de Ses Escoles i carrer de l’Església— hi ha 25 càmeres. Els dispositius s'alimenten directament de la xarxa d'enllumenat públic i molts d'ells manquen de qualsevol cartell de senyalització que adverteixi de la seva presència. Els pocs que exhibeixen l'avís resulten estar completament obsolets: remeten a lleis derogades, ometen la identificació de la Policia Local com a destinatària de les imatges i no especifiquen el termini de conservació, entre altres informacions rellevants.

Fonts solvents i coneixedores del sistema van apuntar a aquest periòdic que l'alcalde tindria accés directe a les gravacions des del seu ordinador personal, un extrem que el primer edil ha negat rotundament. Les mateixes veus apunten que la infraestructura permetria la visualització multipantalla en temps real, encara que només una anàlisi forense dels seus equips podria determinar si aquesta funció està activa i si també s'ha habilitat la captació d'àudio. De confirmar-se, els terminals que permeten visualitzar les imatges no estarien sota la custòdia exclusiva de la Policia Local, com exigeix la llei.

La legislació espanyola en matèria de captació d'imatges per part de les administracions públiques és clara i restrictiva. Qualsevol ajuntament que desitgi col·locar càmeres a la via pública ha d'obtenir autorització prèvia del delegat del Govern. La norma obliga a justificar la necessitat del sistema, la seva proporcionalitat i el seu impacte sobre els drets fonamentals. Cap punt de vigilància pot activar-se sense aquest permís exprés i amb una fi degudament acreditada.

El Consistori, dirigit pel socialista Pep Lluís Urraca, qui va rebutjar en un primer moment fer declaracions i va remetre qualsevol resposta a l'empresa GrupoX3, amb la qual té contractat el servei de delegat de protecció de dades, assenyala, no obstant això, que només la Policia Local té accés a les càmeres i que ell només les visualitza en cas de que hagi de signar informes on, per exemple, s'afirmi que en el Punt Verd “s'han tirat residus on no toca”. El primer edil assegura que són una mesura dissuasiva i que els ciutadans “poden estar tranquils”, atès que les imatges s'esborren periòdicament.

Urraca afirma que, quan va arribar al Consistori després del govern del PP, hi havia més d'una vintena de càmeres instal·lades, que totes actualment estan fora de servei, que “sempre es posen a petició de Policia Local” i que, en el cas que apuntin a bars, estan pixelades. Tal com va posar de manifest a elDiario.es, la immensa majoria de dispositius són de trànsit i altres es troben en zones on hi ha aglomeracions i flux de gent per festes o ‘tardeos’. Així mateix, aclareix que han estat pagats amb una subvenció del Govern, és a dir, que no han costat diners públics del Consistori.

Mentrestant, Santa Eugènia sembla atrapada entre dues realitats: la necessitat real de vigilar per falta de recursos policials, segons l'ajuntament, i la inquietud d'uns altres que expressen alguns residents. Amb tot, la situació transcendeix el debat local: fins a on pot arribar la vigilància en nom de la seguretat?