LLEGIR EN CASTELLÀ
“És un cotxe dièsel i manual, amb un llit a l’interior sense finestres posteriors, cosa que vol dir que pots passar desapercebut per a tothom. Recomano aparcar al bosc lluny de la ciutat, el nord de l’illa és el millor lloc durant la nit per dormir tranquil. Durant el dia, recull el llit i condueix amb seguretat per l’illa, tens una minifurgoneta per gaudir-la!”.
En Richard va escriure aquest text, hi va adjuntar unes fotos, es va inventar un número de llicència turística i va publicar el material al web d’Airbnb. També li va posar preu a la seua oferta: posar-se al volant de la “HomeGurú” –així ha batiat el llit rodamón– sortia per 635 euros des de dijous 25 fins a dimarts 30 de setembre. 127 euros la nit. La tarifa podria semblar cara fins que es calcula què costaria dormir i llogar un cotxe a l’illa que Richard anima a gaudir als seus potencials clients: l’Eivissa que a inicis de tardor es prepara per al tancament de les seves discoteques, cobertes i descobertes. El chupinazo que apaga la festa i liquida la temporada.
L’anunci d’en Richard se salta la llei a plena llum del dia. N’hi ha prou d’entrar al web del Consell Insular, clicar a la pestanya lluita contra l’intrusisme i llegir: “Tampoc està autoritzada l’acampada lliure, per la qual cosa no està permès l’allotjament turístic en camper, caravanes, tendes de campanya o cabanes fora dels càmpings autoritzats de l’illa”. Però l’anunci d’en Richard, també, és la prova més flagrant que la fita de la qual el president eivissenc, Vicent Marí, va presumir divendres passat és mentida: l’illa que governa no és “el primer territori d’Espanya” on “desapareix l’oferta il·legal d’Airbnb”: “La gent ha de ser conscient que a Eivissa qui la fa, la paga. És delicat voler fer-se el llest i saltar-se la llei. Qui vingui a fer negoci que ho faci de manera legal. Aquest Consell i els ajuntaments tenim un objectiu clar: l’intrusisme forma part del passat perquè seguirem lluitant fins que s’aturi”. N’hi havia prou amb rastrejar aquell mateix dia –per sobre– un web que, una setmana més tard, continua sense eliminar completament l’oferta fraudulenta. Igual que altres intermediaris per reservar vacances, com Booking. L’intrusisme no s’ha aturat a Airbnb, tot i que el Consell Insular xifra la reducció de places irregulars en 14.532.
La minifurgoneta que s’anima a aparcar lluny d’ulls indiscrets –i possibles multes– té companyia. Al seu costat, una setmana després que els populars proclamessin el final de la pirateria a través d’Airbnb, continuen apareixent “barcos”, “tendes de campanya” i, com denuncia Elena López Bonet, socialista que s’asseu al banc de l’oposició a la institució eivissenca, sobretot, “habitacions en habitatges particulars i cases que apareixen sense registre turístic o amb un registre inventat per donar aparença de legalitat”. L’estratègia que va utilitzar en Richard amb la seua HomeGurú. El seu codi, òbviament, no apareix entre les 2.395 referències inscrites al portal del Registre Turístic del Consell. El d’un nombre indeterminat d’habitatges que es publiciten a Airbnb, tampoc.
Un dels anuncis disponibles és una furgoneta oferta a Airbnb com a allotjament turístic per dormir 'a la natura' de l’illa. Els clients també hi troben la possibilitat de llogar un vaixell com si fos una habitació d’hotel
Aquesta realitat contradiu les felicitacions que va llançar Marga Prohens, presidenta del Govern i líder del PP a les Illes Balears, quan va obrir dijous de la setmana passada, 18 de setembre, una compareixença en què també va ser present la plataforma que ofereix lloguers turístics a canvi del 15% de comissió. “La meva enhorabona al Consell d’Eivissa per haver liderat des del principi aquesta lluita, el meu agraïment perquè l’experiència dels quatre anys de la legislatura passada ha estat un valor imprescindible que ara també permet estendre amb més velocitat els vostres resultats a la resta d’illes, i el meu agraïment també a Airbnb per la seva responsabilitat i col·laboració en garantir la legalitat de l’oferta”, va dir Prohens.
La presidenta balear, Marga Prohens (PP), va felicitar Airbnb: 'La meva enhorabona al Consell d’Eivissa per haver liderat des del principi aquesta lluita i el meu agraïment també a Airbnb per la seva responsabilitat i col·laboració en garantir la legalitat de l’oferta'
elDiario.es va sol·licitar al departament de premsa d’Airbnb una entrevista telefònica amb Sara Rodríguez. En tancar aquesta edició, l’agenda “saturada” d’aquesta executiva que treballa a Espanya i Portugal per a una companyia amb seu a Irlanda no havia permès a aquest diari obtenir declaracions. Fa una setmana, envoltada per Prohens, Marí i la resta de presidents insulars de l’arxipèlag (territoris on, segons es va prometre a la compareixença d’Eivissa, els anuncis il·legals desapareixeran d’Airbnb a mitjan octubre), Rodríguez va presumir: “Gràcies als esforços de la comunitat d’amfitrions i d’Airbnb, la gran majoria dels anuncis de les Illes Balears ja mostren el número de registre. Aquests anuncis són els preferits pels viatgers, no tenen un impacte comercial significatiu per a l’empresa i, alhora, donen suport al compliment a nivell local. Estem posant les bases d’un model de negoci més sòlid i amb més resiliència que beneficia el conjunt de les Illes Balears”. Frases transplantades d’un comunicat oficial que ofereix l’empresa als mitjans. El text –sense aportar percentatges– assegura que la “gran majoria d’anuncis actius” a les Illes Balears “mostren un número de registre”.
Airbnb, que no ha ofert declaracions a elDiario.es, presumí que 'gràcies als esforços de la comunitat d’amfitrions i d’Airbnb, la gran majoria dels anuncis de les Illes Balears ja mostren el número de registre'
L’equip de govern del Consell Insular tampoc no ha autoritzat que cap representant polític ni Enrique Gómez Bastida, el coronel de la Guàrdia Civil que dirigeix l’oficina contra l’intrusisme, fes declaracions per a aquest article durant els darrers dies. Els populars, en canvi, sí que van respondre a principi de setmana a la consellera López, tal com es podia llegir al Diario de Ibiza: “Han d’acceptar l’èxit d’aquestes mesures. (...) El PSOE ha eliminat dels seus pantallazos el número de llicència inserit, evidenciant que la seva única intenció és fer mal a la imatge d’aquest equip de govern, que sempre ha estat ferm en la lluita contra l’intrusisme”.
“En sis anys no s’ha precintat cap pis turístic. No n’hi ha prou amb retirar oferta, aquests habitatges il·legals han de tenir un ús residencial. El que va passar al Consell, reunint els representants de la indústria turística –contraataca la socialista López–, a més d’una pantomima, va ser una posada en escena per contrarrestar l’anunci que Pedro Sánchez, uns dies abans, havia fet contra el lloguer turístic il·legal”. Diumenge 14 de setembre, durant un míting que se celebrava a Màlaga –emblema de la gentrificació, una de les ciutats més lucratives per a empreses com Airbnb– un president del Govern en mànigues de camisa augurava la “prohibició” de 53.000 lloguers turístics il·legals –molts d’ells a Andalusia, també a Canàries, Catalunya, la Comunitat Valenciana– perquè “passin a ser lloguers permanents per a la gent jove”.
Bustinduy: lloances al PP eivissenc
El foc creuat de declaracions polítiques ha creat, tanmateix, aliances inesperades. Després de l’escenificació del seu acord –ja comunicat a la primavera– amb Airbnb de Prohens i Marí, Pablo Bustinduy, ministre de Consum, va aplaudir els conservadors eivissencs assenyalant altres objectius: “És una tasca lloable i m’és igual el signe polític. (...) Hem cooperat com hauria de ser normal entre administracions i n’està donant, de fruits. Tant de bo aprenguessin del Consell d’Eivissa dirigents del PP com el senyor Almeida o el senyor Mazón. (...) L’oferta il·legal expulsa les famílies de les seves cases i vulnera greument el dret constitucional a l’habitatge”.
La bona sintonia entre Marí i Bustinduy es va evidenciar el febrer passat, quan el polític de Sumar –fins a 2019, a Podemos– va viatjar a Eivissa amb un punt en l'agenda: conèixer el problema dels habitatges il·legals en una illa de la qual sort escopida població pels preus del mercat immobiliari. En les operacions de compravenda de pisos de segona mà, el metre quadrat sol superar els 5.000 euros. Tres mesos abans, el desembre del 2024, el Ministeri de Consum havia decidit obrir un expedient sancionador a Airbnb per negar-se a eliminar del seu web milers de pisos turístics sense llicència. Fonts del Consell Insular confirmen que “ni a Airbnb, ni a cap altra plataforma” se li han imposat sancions. La institució eivissenca s’ha estimat destinar els seus esforços, treballant conjuntament amb els cinc ajuntaments de l’illa –tots governats pel PP– a multar qui hi ha darrere dels anuncis. Els correctius econòmics són durs: oscil·len entre els 50.000 i el mig milió d’euros, però no apunten al missatger.
Airbnb no ha rebut cap sanció. Les autoritats d’Eivissa han preferit multar qui hi ha darrere dels anuncis. Els correctius econòmics són durs: oscil·len entre els 50.000 i el mig milió d’euros
Pulsos judicials contra Airbnb
Al web del despatx d’advocats Cuatrecasas –un dels més importants d’Espanya– recorden que la sentència 2/2022 del Tribunal Suprem va anul·lar uns expedients administratius que la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya va iniciar, el 2014, contra “Airbnb Ireland UC (Airbnb Ireland) i Airbnb Marketing Services SL (AMS) per bloquejar, suprimir o suspendre definitivament de la pàgina web tots els anuncis d’allotjaments turístics publicats pels usuaris en què no constés el número d’inscripció turística”. Triturant una sentència del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, el Suprem va considerar que la plataforma simplement posava “en contacte arrendadors i arrendataris d’habitatges vacacionals, sense transformar-ho en un negoci d’arrendament d’habitatge”. En paraules de Cuatrecasas: “Un servei neutral”.
La start-up que Brian Chesky –dissenyador industrial–, Joe Gebbia –dissenyador gràfic– i Nathan Blecharczyk –nen prodigi de la computació– van il·luminar a San Francisco fou ràpida a saltar fronteres. De Califòrnia a la conquesta del món, multiplicant mida i musculatura. El 2024, setze anys després de la seua fundació, la tecnològica registrava factures per valor de 10.592 milions d’euros. Comptes que suposen un impacte –directe i indirecte– en els països més turístics. En l’economia espanyola, segons un informe intern d’Airbnb –que va reportar la revista Forbes– ronda els 8.500 milions anuals.
El 2024, setze anys després de la seva fundació, Airbnb registrava factures per valor de 10.592 milions d’euros
No resulta senzill, idò, topar amb un gegant així als jutjats. L’Ajuntament de Barcelona, tanmateix, va explicar a principi d’estiu que es plantejava fer-ho –“accions administratives, civils i fins i tot penals”– si la companyia continuava fent el ronso per eliminar l’oferta il·legal. “Tenen comportaments arcaics i dilatoris”, va dir Jaume Collboni, un alcalde que ha decretat fulminar els 10.000 pisos turístics legals que existeixen a la seva ciutat de cara al 2028. La fórmula? No renovar les llicències quan caduquin. Aquesta és la política que no contempla el PP balear: la primavera passada va blindar per decret 90.000 places turístiques a l’arxipèlag amb el suport de Vox. Conservadors i ultradretans confien, així, en la bona voluntat d’Airbnb. Malgrat el precedent tan proper de Barcelona, al comunicat de premsa emès després de l’acte al Consell Insular d’Eivissa, la multinacional assegura que “dóna suport ferm al compliment” de la llei “a nivell local” i que “les obligacions de registre no tenen un impacte econòmic significatiu” en el seu balanç de resultats.
Més del doble d’habitatges turístics que Barcelona
La proporció d'habitatges turístics legals a Eivissa (una per cada 69 habitants) és més exagerada que en la capital catalana (per cada pis turístic hi ha al voltant de 168 veïns censats). A causa de la nostra alta oferta turística, al propietari li és més rendible llogar habitacions, per temporada, a turistes (de manera legal o il·legal), a empreses… I, pels mateixos motius, s’ha impossibilitat l’accés a la compra a les persones de classe treballadora. Entre milionaris que volen la seua segona residència a l’illa i inversors que veuen en els preus alts una possibilitat de guanyar diners fàcilment, la població de l’illa s’ha vist relegada i sense capacitat d’estalvi“, radiografia Daniel Moya Granda. El portaveu del Sindicat de Llogateres d’Eivissa i Formentera considera ”una dada tremenda“ que tots els habitatges que legalment no són llars suposin ”18.298 places turístiques“. ”Equival a la població de gairebé tot Sant Antoni, el segon nucli més important de l’illa. Hem de desincentivar el rendisme no residencial i la compra d’habitatge que no sigui per viure-hi. Si no ho feim, continuarem buidant els nostres pobles de vesins per posar-hi turistes“, explica Moya.
'No hi ha una manca d’habitatge, sinó que l’habitatge s’està utilitzant per a altres usos que no són el residencial. Al propietari li és més rendible llogar habitacions, per temporada, a turistes (de manera legal o il·legal), a empreses... Entre milionaris que volen la seva segona residència a l’illa i inversors que veuen en els preus alts una possibilitat de guanyar diners fàcilment, la població de l’illa s’ha vist relegada i sense capacitat d’estalvi
La Federación Empresarial y Hotelera de Ibiza y Formentera veu l’assumpte des d’un prisma ben diferent. La seua presidenta, Maria Costa Roig, qualifica de “pionera” la cooperació entre el Consell Insular i Airbnb: “Aquest primer acord el considerem molt important per demostrar que és possible i també, a nivell pedagògic, necessari. No només s’ha demostrat amb dades que s’han reduït en més de 2.000 turistes per dia a Eivissa que presumiblement s’han sumat a l’oferta legal i regulada, promovent un equilibri adequat entre els recursos de l’illa, els turistes i els residents. (...) Creim que és molt important l’efecte que està tenint”. Tot i ser optimista, Costa convida a mirar a llarg termini: “Suposam que això és un primer pas per continuar avançant i creiem que el següent serà identificar aquells que usen números de manera fraudulenta i eliminar-los. Entenem que això és un procés i que certes coses poden portar temps, i confiem que el Consell prengui les mesures correctes d’ara endavant, que, com tot, s’haurà de veure”.
Això és un primer pas per continuar avançant i el següent serà identificar aquells que usen números de manera fraudulenta i eliminar-los
Els avisos que van pronosticar la gentrificació
“La irrupció d’Airbnb ha provocat la incorporació de noves places turístiques en zones urbanes, l’augment de preu en el lloguer residencial està íntimament lligat a la proliferació d’habitatges turístics: no només s’està posant en risc el dret a l’habitatge de molts residents, sinó que pot portar a una certa fractura social a l’illa”. La cita pertany a Airbnb en Menorca: ¿una nueva forma de gentrificación turística?, un estudi d’Ismael Yrigoy Cadena, doctor en Geografia i professor de la Universitat de les Illes Balears, que es va publicar… el 2017. Una data clau per entendre per què a les quatre illes de la comunitat autònoma compartir llar, el 2025, costa de mitjana 558 euros al mes. Un 47% més que abans de la pandèmia. Més que en cap altre indret d’Espanya.
En el seu estudi, el geògraf Yrigoy considerava que Airbnb havia proliferat a les Illes Balears durant els primers anys de vida de la plataforma gràcies al “beneplàcit de l’establishment” autòcton. Era la mateixa època en què l’Ajuntament de Madrid, amb Manuela Carmena com a alcaldessa, rebia cartes d’Airbnb per intentar aconseguir que els barris del centre de la ciutat continuessin sent residencials: “Aquesta nova regulació només beneficiarà unes poques grans empreses, deixant a milers de famílies i comunitats locals sense una font d’ingressos clau (...) eliminarà la possibilitat que puguin beneficiar-se del turisme”.
L’efecte a l’arxipèlag va ser evident: s’encetava llavors un trencament social que poc es pareixia a l’economia col·laborativa que publicitava Airbnb. Mentre experts com el geògraf Yrigoy alertaven que “l’agent gentrificador” passava a ser “el veïnat de la porta del costat” –obrint una escletxa entre els membres de classe mitjana que podien llogar una segona (o tercera o quarta…) residència i qui no tenia un títol de propietat al seu nom–, al Parlament tirava endavant una Llei de Lloguer Turístic que navegava un mar de dubtes. Redactar-la i votar-la va provocar fortes tensions en el primer executiu de centreesquerra que va presidir Francina Armengol. Va ser, sobretot, un Més per Mallorca, que controlava la Conselleria de Turisme, contra Podem, que volia prohibir de manera més expressa la presència de turistes en edificis plurifamiliars. La negociació entre els socis va ser caòtica i la nova llei va deixar la patata calenta de la prohibició expressa en mans dels governs insulars i els ajuntaments. A dia d’avui, només Palma, Calvià i el Consell d’Eivissa ho tenen vetat sobre el paper.