LLEGIR EN CASTELLÀ
El degà del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Balears (Coaib), Bernat Nadal, ha alertat aquest dimecres dels riscos de construir en sòl rústic comú a l'empara de la llei de liberalització del sòl aprovada amb els vots de PP i Vox: “Els hotelers em mataran, però la gent no ve pels hotels, sinó pel que són Mallorca, Eivissa, Menorca i Formentera. Si no cuidem això, deixarem de ser un atractiu i quan ens vulguem adonar serem un decorat de cartó pedra en el qual serà difícil viure”.
Així ho ha manifestat durant la presentació de les dades de l'observatori del Coaib del primer semestre d'aquest 2025, que precisament posa en relleu l'impuls de l'activitat constructiva produït a l'abric de les legalitzacions extraordinàries en rústic. Preguntat sobre la possibilitat de construir en les àrees de transició sense haver esgotat el sòl urbanitzable que contempla la normativa recentment aprovada, ha demanat diferenciar-les del sòl rústic general.
Mentre les primeres ja estan recollides als planejaments urbanístics, ha defensat, el segon mai hauria de perdre la seva protecció i seria convenient començar a pensar a limitar la possibilitat de construir en ell.
Per part seva, el president de la demarcació de Mallorca del Coaib, Joan Cerdà, ha considerat que seria una estratègia “més coherent” que abans de construir en les àrees de transició, que són sòl rústic, primer s'esgotés tot el sòl urbanitzable disponible.
“Jo faria una reflexió més a llarg termini. Sempre diem que fer urbanisme a la carta no és el més adient, el més important és tenir una visió a llarg termini, de planejament i del model de territori que vols, que ha d'estar consensuat a nivell polític i social”, ha subratllat.
En concret, la 'llei d'actuacions urgents destinades a l'obtenció de sòl mitjançant projectes residencials estratègics' acabada d'aprovar contempla liberalitzar sòl i construir 20.000 nous habitatges a Palma, si bé populars i extrema dreta preveuen estendre-la als 24 municipis de l'arxipèlag que compten amb més de 10.000 habitants. En altres 13, amb més de 20.000 residents, i sempre que així ho decideixin els ajuntaments, es podrà requalificar sòl rústic per a dur a terme més edificacions. Per exigència dels de Santiago Abascal, la normativa permetrà, també amb l'última paraula dels consistoris, construir en sòl rústic sense necessitat d'haver esgotat l'urbanitzable.
El PP va donar a més suport a una esmena de Vox amb la qual es permetrà legalitzar centenars d'edificacions construïdes en sòl rústic de la Serra de Tramuntana -el pulmó verd de Mallorca declarat en 2011 Patrimoni Mundial per la UNESCO-, la infracció de la qual hagi prescrit, incloses aquelles situades en les àrees de màxima protecció. Una regularització que aconseguirà fins i tot als habitatges erigits fora d'ordenació abans de 1991, any en què va ser aprovada la llei d'espais naturals, que va introduir majors restriccions en matèria mediambiental davant la urgent necessitat de preservar el patrimoni natural i paisatgístic de les illes.
La norma flexibilitza així les restriccions urbanístiques i permetrà requalificar sòls rústics en determinades condicions amb l'objectiu, segons defensa el Govern de la popular Marga Prohens, de facilitar l'accés a l'habitatge. Mentre en l'hemicicle es debatia la nova llei, més de 200 persones convocades per entitats ecologistes i plataformes ciutadanes es concentraven a les portes de la Cambra per a protestar contra un text que, denuncien, posa en risc el territori balear i redueix els controls públics en un moment de creixent saturació turística i falta de recursos.