LLEGIR EN CASTELLÀ
El matí d’aquest divendres ha començat amb renou a Santa Eugènia. Tot just una setmana després que elDiario.es destapàs la proliferació de càmeres de videovigilància instal·lades al municipi, els operaris municipals han començat a retirar-les, desencaixant dispositius de façanes i fanals. Al llarg d’aquests dies, aquest poble de l’interior de Mallorca, amb tot just 1.800 habitants, s’ha vist immers en un debat inesperat: mentre alguns veïnats posaven en dubte la transparència, la ubicació i la proporcionalitat dels aparells, d’altres apel·laven a la necessitat de garantir la seguretat d’un poble que només té dos agents municipals.
Tot i que la retirada sobtada de les càmeres incrementa els dubtes jurídics sobre la situació prèvia dels equips i sobre l’existència o no d’un expedient formal davant la Delegació del Govern, el batle, Pep Lluís Urraca, assegurava aquest migdia a elDiario.es que totes les càmeres “estaven desactivades des d’agost i pendents d’autorització”. Uns minuts després, però, ha donat l’ordre de retirar-les. Dos operaris han recorregut el poble amb un camió grua per desinstal·lar-les una per una. El gir sobtat ha sorprès els residents, que en la seva majoria desconeixien l’existència d’un sistema tan extens.
La normativa exigeix que qualsevol sistema de videovigilància instal·lat per una administració compleixi els criteris de proporcionalitat, finalitat legítima i avaluació d’impacte, i compti amb autorització expressa si afecta espais públics o itineraris sensibles. Si bé aquests dies el primer edil justificava que es tractava d’una mesura dissuasòria i que només la Policia Local tenia accés a les càmeres, el moviment d’última hora per part de l’Ajuntament obre un nou escenari: la retirada visible dels dispositius contradiu el seu missatge inicial i planteja interrogants sobre l’estat real de les càmeres aquests darrers mesos. El consistori sosté que estaven apagades des d’agost, però la seqüència erràtica d’aquest dijous convida a revisar la traçabilitat completa del sistema.
L'oposició demana informació i explicacions
En aquest context, el portaveu de l’oposició (PP), Pep Bonnín, ha demanat formalment a Urraca informació sobre qui ha tengut accés a les imatges i si existeix un registre d’accessos, tal com exigeix la normativa. La petició dels populars inclou també tots els acords municipals, els informes de la Policia Local, els contractes amb l’empresa instal·ladora i el cost total del sistema des del juny de 2019.
El consistori haurà d’aclarir quins dispositius estaven instal·lats, quins registres es generaren i quina documentació es va remetre a la Delegació del Govern. La transparència en aquest punt és clau per restituir la confiança institucional i garantir que qualsevol ús de tecnologia a l’espai públic s’ajusti a la legalitat. El debat sobre la videovigilància pública queda obert.
El paper de la Delegació del Govern
La normativa estatal obliga que qualsevol sistema fix de videovigilància amb finalitats de seguretat ciutadana compti amb autorització prèvia del delegat del Govern, acompanyada d’informes policials, plànols d’ubicació, descripció tècnica dels equips i un pla de senyalització visible per advertir la població. Sense aquest procediment, les instal·lacions es consideren no vàlides i s’han de regularitzar o retirar. Això darrer és el que finalment s’ha decidit fer a Santa Eugènia.
Per la seva banda, la Delegació del Govern ha explicat a aquest diari que, a través de la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB), ha emès un requeriment a tots els municipis que tenguin càmeres sense regularitzar perquè sol·licitin l’autorització corresponent. Afegixen que actuaran en conseqüència davant qualsevol instal·lació que no s’ajusti a la legalitat vigent dins el termini establert.
El PSIB ha justificat els motius de la xarxa de càmeres, però no s’ha pronunciat sobre la desproporció del nombre de dispositius desplegats en un municipi de dos mil habitants, ni sobre la manca de senyalització obligatòria en diversos punts, ni sobre l’obligació anual de renovar les autoritzacions, ni sobre el fet que diverses fonts coneixedores del sistema han confirmat a aquest diari que el batle hauria visualitzat les imatges al seu ordinador.
L’Agència Espanyola de Protecció de Dades afirma que no es pot pronunciar sense un procediment formal que permeti analitzar el cas amb tota la documentació necessària. En la seva resposta a aquest diari, assenyala que no pot valorar actuacions de manera prèvia perquè aquestes situacions s’han d’analitzar en el marc d’un expedient amb tots els elements disponibles.
La normativa exigeix que, abans de presentar una reclamació, se sol·liciti l’exercici dels drets davant l’entitat responsable, en aquest cas l’Ajuntament de Santa Eugènia. Si no s’obté una resposta adequada, es pot acudir a l’AEPD, que disposa de models específics per facilitar el tràmit.