Exmembres de Vox proposen impedir per llei que els partits usin els seus grups parlamentaris com a caixa de finançament

Els exdiputats de Vox al Parlament balear Idoia Ribas i Agustín Buades, que recentment van denunciar haver estat pressionats pel partit d'extrema dreta per a “desviar ingents quantitats de diners” del grup parlamentari a Disenso -la fundació privada que presideix Santiago Abascal a títol nominatiu-, han registrat una iniciativa adreçada a modificar la llei de finançament de partits amb l'objectiu d'impedir que les formacions polítiques utilitzin els seus grups parlamentaris com a via indirecta de finançament.

Es tracta d'un debat, el del paper dels grups parlamentaris en el finançament dels partits, recurrent en la política espanyola al llarg dels darrers anys i una polèmica qüestió sobre la qual el Tribunal de Comptes ha posat el focus en alertar de la manca de controls estrictes sobre la destinació real dels fons adscrits a les bancades de les diferents formacions polítiques. L'òrgan fiscalitzador adverteix que, sense una reforma legal de calat, els partits continuaran trobant als seus grups institucionals un canal addicional de recursos, al marge de les aportacions de militants, donacions i finançament bancari.

Amb la seva Proposició No de Llei, consultada per elDiario.es, els dos exdiputats de Vox volen blindar legalment la separació entre el pressupost dels grups i el dels partits. Per això, reclamen modificar la normativa amb l'objectiu de reduir la dependència dels partits dels fons públics i promoure amb això “una major independència i autonomia del funcionament tant dels partits polítics com dels grups parlamentaris”.

En concret, els parlamentaris insten la derogació de la lletra i de l'apartat primer de l'article 2 de la llei de finançament de partits, que al·ludeix a les aportacions rebudes pels Grups Parlamentaris de les Cambres de les Corts Generals, de les Assemblees Legislatives de les Comunitats Autònomes, de les Juntes Generals dels Territoris Històrics bascos i dels grups de representants en els òrgans de les administracions locals. La supressió d'aquest precepte, al·leguen, permetria “una transparència i un control més grans sobre l'ús dels fons públics assignats als grups parlamentaris, evitant que s'utilitzin per finançar activitats dels partits polítics que no estan directament relacionades amb el funcionament parlamentari”.

Tant Ribas com Buades, amb l'excàrrec de Vox Maite de Medrano, van comparèixer la setmana passada en roda de premsa per respondre a les acusacions efectuades pel secretari general de Vox, Ignacio Garriga, que un dia abans els va qualificar de“estafadors”. “Que el senyor Garriga s'atreveixi a trucar-nos a nosaltres estafadors és un exercici de cinisme vergonyós i intolerable”, va recriminar Ribas, exportaveu de Vox al Parlament balear, sobretot quan, va asseverar, una de les primeres decisions de les primeres decisions de la seva successora, Manuela Cañadas, va ser “passar de transferir un 10% a un 50% dels diners del grup” al partit.

Per la seva banda, Cañadas va asseverar aquest dilluns que si detectés irregularitats en el seu partit “aniria als jutjats” en lloc de difondre-les als mitjans de comunicació, desafiant així Ribas, Buades i De Medrano. “Les mentides, injúries i calúmnies no es parlen ni en roda de premsa ni als mitjans de comunicació”, va dir.

Per part seva, el portaveu nacional de Vox, José Antonio Fúster, va defensar que el desviament de fons dels grups al partit és legal, asseverant que els comptes de la formació d'extrema dreta estan auditades pel Tribunal de Comptes.

L'òrgan fiscalitzador ja instat en diverses ocasions a posar límit al “sobrefinançament” de les formacions polítiques, una via legal amb què els partits acaben incrementant els seus recursos amb càrrec als fons públics assignats als seus grups al Congrés, al Senat i als Parlaments autonòmics. En aquest sentit, alerta de l'opacitat i dels riscos de convertir aquestes dotacions a grups en un canal paral·lel de finançament, per la qual cosa reclama reformes reglamentàries així com de la llei del règim local perquè s'estableixin les “condicions i requisits” en què es poden fer unes aportacions que, sovint, s'utilitzen per sufragar despeses ordinàries dels partits o contractar personal, finalitats per a les quals ja existeixen altres subvencions.