LLEGIR EN CASTELLÀ
El vicepresident primer i conseller d’Economia, Hisenda i Innovació del Govern, Antoni Costa (PP), ha assegurat aquest dimecres que el nou sistema de finançament autonòmic no es pot “negociar únicament pensant en una comunitat autònoma i deixant les engrunes a la resta”. Així s’ha expressat Costa després de la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), en què el Govern de Pedro Sánchez ha traslladat a les comunitats autònomes el nou sistema de finançament. L’adscripció proposada pel Ministeri d’Hisenda serà “voluntària”, tal com estableix la legislació de 2009, de manera que permetrà a les regions que ho desitgin romandre amb el model que va caducar el 2014.
El conseller del ram, també portaveu del Govern, considera, però, que el procés de reforma del sistema de finançament ha començat “molt malament” com a conseqüència “de la voluntat de la ministra María Jesús Montero”. “Des del Govern de les Illes Balears estem disposats a negociar un nou sistema, però cal fer-ho de manera multilateral i atenent els interessos de tothom”, ha manifestat. Segons Costa, l’Executiu de Pedro Sánchez està prioritzant Catalunya per damunt d’altres comunitats, entre elles, les Balears.
Així, Costa ha advertit que la proposta del Ministeri d’Hisenda “es tanca després de diverses reunions entre el president, Pedro Sánchez, i el líder d’Esquerra Republicana de Catalunya, Oriol Junqueras”. “El senyor Junqueras no governa cap comunitat autònoma i no té cap potestat per negociar res en absolut en nom dels ciutadans de les Illes Balears”, ha subratllat el conseller d’Economia, Hisenda i Innovació.
Fonts del Ministeri d’Hisenda han detallat que la vicepresidenta primera, María Jesús Montero, ha obert la porta al fet que només s’adscriguin al nou model aquelles comunitats que així ho considerin, cosa que permet que continuïn amb el dissenyat durant el Govern de Zapatero. El Govern central, a més, ha presentat davant l’òrgan que reuneix Hisenda amb els responsables autonòmics del ram la proposta per reformar el model de finançament regional que l’Executiu va tancar amb ERC. El plantejament de Montero suposa gairebé 21.000 milions d’euros més de recursos per a les comunitats, mitjançant una cessió més elevada dels principals impostos (IRPF i IVA) i transferències addicionals per part de l’Estat, a més d’altres mecanismes.
Aquesta proposta, però, no ha agradat al Govern. “No acceptem cap sistema que ens obligui a apujar els impostos, perquè això va en contra del que han votat els ciutadans”, ha dit Costa, que ho ha definit com una “línia vermella”. “No recuperarem l’impost de successions perquè a les Balears és història i volem que continuï sent així”, ha afegit, en relació amb la intenció de l’Executiu de Pedro Sánchez d’establir un mínim de tributació d’impostos a tot Espanya. A parer de Costa, el model proposat per Montero perjudica els interessos de la ciutadania balear.
Costa: “Negociarem”
“Ens diuen que amb el nou sistema tindríem 400 milions més, però si haguessin tingut en compte les reclamacions que fem des de les Balears, estaríem parlant d’una millora de centenars de milions més”. “I des del Govern no estem disposats a renunciar-hi”, ha advertit. No seria la primera vegada que algunes comunitats es despenjen del model en vigor per continuar amb l’anterior. Ja va passar entre 1997 i 2001, quan les comunitats governades pel PSOE (Andalusia, Extremadura i Castella-la Manxa) van rebutjar el dissenyat per l’Executiu de José María Aznar i van continuar amb el que estava en marxa aleshores. De fet, a l’Executiu recorden que és una possibilitat ja prevista a la llei de 2009.
La reunió ha estat merament informativa, ja que el Govern no portarà a votació la proposta fins que tingui dissenyada la llei. L’Executiu convocarà aleshores un nou Consell de Política Fiscal i Financera, que alguns governs autonòmics esperen que se celebri a finals de febrer. Després de la trobada d’aquest dimecres, en què els consellers autonòmics del PP (la majoria) han carregat amb duresa contra la proposta del Ministeri d’Hisenda, l’Executiu iniciarà una sèrie de reunions bilaterals de caràcter tècnic per aprofundir en els detalls del model.
“És cert que [Montero] s’ha obert a la negociació. No sabíem si la proposta era tancada o negociable. En aquest sentit, com és una primera proposta, ens en tornem amb una valoració positiva”, ha matisat Costa. El conseller d’Economia, Hisenda i Innovació ha avançat que l’Executiu balear entrarà a negociar amb el Govern. “Necessitem les dades. No podem negociar si no tenim tota la informació damunt la taula”, ha argumentat. “Es pot negociar i negociarem. Si s’enceta el meló, sempre hem dit que hi seríem”, ha indicat, en relació amb la futura reforma del sistema de finançament.
El nou model: 21.000 milions més
El nou model dissenyat pel Ministeri d’Hisenda preveu una injecció de 21.000 milions d’euros addicionals, elevant el total del finançament del qual disposaran les comunitats autònomes fins als 224.057 milions el 2027, quan entraria en vigor. Aquestes quantitats provenen d'una cessió més gran dels principals impostos: l’IRPF (del 50% al 55% de la recaptació) i l’IVA (del 50% al 56,5%), així com d’una aportació addicional de l’Estat que Hisenda ha xifrat en 19.000 milions de cara a l’any vinent.
Per al repartiment dels recursos, el Govern ha dissenyat una metodologia que calcula la població ajustada, és a dir, la població resident en un territori ponderada per una sèrie de variables (com l’envelliment o els universitaris procedents d’altres comunitats, per exemple) que haurien d’apropar aquesta xifra a les veritables necessitats d’una regió per cobrir els seus serveis públics.
Hisenda ha projectat també un fons climàtic de 1.000 milions d’euros, del qual dues terceres parts aniran destinades a les comunitats mediterrànies, i un altre ajust addicional de 400 milions perquè cap autonomia no obtingui menys recursos dels que rebria amb el sistema actual. A més, obre la porta al fet que els territoris que ho demanin rebin una part de la recaptació de l’IVA de les pimes que es genera al seu territori. Amb aquest sistema, segons els càlculs de l’Executiu, la diferència entre les comunitats millor i pitjor finançades es reduiria dels 1.500 euros per habitant ajustat actuals fins a l’entorn dels 700 euros, menys de la meitat.
La proposta que va desgranar divendres la vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha rebut l’aval de l’agència de qualificació Standard & Poor’s, que valora els majors recursos que rebran les comunitats. Això les acostaria a l’objectiu que persegueix Hisenda: que els governs regionals puguin finançar-se als mercats i sotmetre’s a la seva disciplina. Tanmateix, posa en dubte que tiri endavant, precisament per la precarietat de la majoria que sosté el Govern.