El jutge desoeix la Fiscalia i processa Balti Picornell per referir-se com a “puto nazi” a Jorge Campos
LLEGIR EN CASTELLÀ
El titular del Jutjat d'Instrucció número 8 de Palma, Antoni Rotger, ha acordat continuar pel procediment abreujat la causa oberta contra l'expresident del Parlament balear Baltasar Picornell per haver difós a les seves xarxes socials una fotografia en què apareix al costat d'un grafit amb el missatge 'J. Campos puto nazi', en al·lusió al diputat de Vox al Congrés, Jorge Campos. El jutge ha decidit que el procediment continuï en considerar que els fets podrien ser constitutius d'un delicte d'injúries greus amb publicitat, tot i que la Fiscalia n'ha sol·licitat el sobreseïment en considerar, pel contrari, que no tenen prou entitat penal.
La resolució situa l'exdirigent de Podem a les portes d'un eventual judici oral, malgrat que l'Audiència Provincial de Palma encara no ha resolt el recurs que Picornell va interposar contra l'admissió a tràmit de la querella de Campos. Acció Cassandra, que exerceix la defensa de l'expresident de la Cambra balear, ha impugnat aquest dijous la interlocutòria del jutge i en reclama la revocació.
En un escrit datat el 3 de juliol, el fiscal va sol·licitar el sobreseïment provisional de la causa en entendre que les diligències practicades no havien permès justificar degudament la comissió d'un delicte. El Ministeri Públic sosté que les expressions atribuïdes a Picornell no revesteixen la gravetat exigida pel Codi Penal perquè puguin ser perseguides penalment.
La Fiscalia assevera, a més, que, després de la reforma duta a terme el 2015, el dret penal s'ha de reservar per a les injúries més greus i que no tot excés verbal, ni tan sols tota expressió insultant, mereix una resposta penal. En el seu dictamen, subratlla que el fet que una expressió resulti grollera o ofensiva no basta per convertir-la en delicte i que la seva valoració ha de tenir en compte el context en què es produeix.
El fiscal també crida l'atenció sobre el fet que Campos és un representant polític, circumstància que amplia els marges de la crítica admissible, així com sobre el clima d'hostilitat recíproca que s'aprecia en els intercanvis entre tots dos a les xarxes socials. La querella, afegeix, aportava publicacions aïllades i no els fils complets de les converses. Entre aquestes publicacions, la Fiscalia esmenta missatges en què el dirigent de Vox escriu “tu sí que estàs en declivi, però mental” o es refereix a Picornell com “l'esperpèntic expresident podemita”.
També recorda la publicació en què Campos, en el context de la Diada de Mallorca, va escriure al seu compte d'X : “Aquest dia sabem que, a Palma de Mallorca, els separatistes pancatalanistes estan tots al mateix lloc. Aquestes oportunitats caldria aprofitar-les”. «Contra la seva malaltia, la nostra immensa il·lusió de fer un país millor que el que ells representen“, va afegir. Picornell va respondre: ”Al feixisme se'l combat. Ara i sempre“.
El Ministeri Públic qualifica les paraules de Campos d'expressions que, “lluny de tot dubte raonable”, pretenien provocar i incitar a la violència, i les considera especialment reprovables en boca d'un representant públic. A parer del fiscal, aquest context s'havia de tenir en compte a l'hora de valorar la gravetat de les respostes de Picornell.
Una querella per la difusió d'una pintada
La causa es remunta a la querella presentada per Campos després que Picornell difongués al seu compte d'X una fotografia en què apareix al costat d'una pintada amb el missatge 'J. Campos puto nazi'. El dirigent de Vox considera que les publicacions constitueixen un delicte d'injúries greus amb publicitat.
En el marc de la investigació, l'expresident del Parlament va comparèixer l'11 de juny passat als jutjats de Palma en qualitat d'investigat, tot i que no va arribar a declarar perquè, segons la seva defensa, no se li havia notificat formalment la querella. La defensa va anunciar aleshores que recorreria l'admissió a tràmit de la querella en entendre que els fets denunciats estaven emparats per la llibertat d'expressió. Aquest recurs continua pendent de resolució per part de l'Audiència Provincial.
Cal recordar que Picornell va presidir la Cambra balear entre 2017 i 2019, durant el primer mandat de la socialista Francina Armengol. Durant la seva etapa al capdavant de la institució, va intentar projectar una imatge austera i institucional, marcada per la proximitat als moviments socials i per gestos simbòlics contra els privilegis associats al càrrec. Entre aquests, va renunciar a utilitzar el cotxe oficial i va defensar una presidència més pròxima a la ciutadania i menys vinculada a la solemnitat tradicional de les institucions.
Per la seva banda, Campos va fundar el 1999 Círculo Balear, una organització des de la qual ha promogut posicions contràries a la consideració del català i el mallorquí com una mateixa llengua. Va ser portaveu autonòmic de Vox i president de la formació a les Balears abans de fer el salt al Congrés. La seva trajectòria política està marcada per un discurs bel·ligerant contra la immigració, les identitats LGTBI+, les polítiques de promoció de la llengua catalana i la memòria democràtica.
El setembre de 2022, la llavors presidenta del Govern, Francina Armengol, li va retreure que, en una intervenció al Parlament balear, vinculàs la “taxa de criminalitat de les Balears” amb l'“augment constant d'immigrants il·legals”. “No tot s'hi val en política. En política no s'hi val la mentida com a norma en les seves intervencions, no s'hi val el racisme ni s'hi val la xenofòbia que vostè aplica”, li va etzibar la dirigent socialista.
El maig de 2024, va comparar la gran manifestació celebrada dies abans en favor del català amb l'Alemanya nazi, utilitzant per fer-ho la imatge d'una desfilada de torxes celebrada pocs mesos després que Adolf Hitler arribàs al poder.
L'octubre passat, Campos va emplaçar el bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, a “acollir MENAS al seu palau”, reproduint la terminologia amb què l'extrema dreta al·ludeix de manera despectiva als menors migrants no acompanyats , després que el prelat fes una crida a la ciutadania i als responsables polítics per frenar els discursos d'odi contra les persones migrants. “Anomenar-los delinqüents és una calúmnia, una acusació molt greu contra gent que ha hagut de marxar de casa seva”, va afirmar el bisbe.