LLEGIR EN CASTELLÀ
“Espanya, que no té petroli, gas, liti ni or, té Picasso, Dalí, Miró. I ara Palma ha saldat un deute moral amb el meu avi”. Qui parla així és Joan Punyet Miró, nét i únic hereu del pintor Joan Miró, l'obra del qual inunda des de la setmana passada el paisatge expositiu de la capital balear. I és que la ciutat mai no havia rendit un homenatge tan ambiciós a l'artista català, que, gràcies a la profunda vinculació que va mantenir amb Mallorca al llarg de la seva vida, va convertir la llum i el color de l'illa en part de la seva obra.
Aquest estiu, Palma s'ha convertit en epicentre internacional de l'art amb Paysage Miró, un projecte sense precedents que reuneix més d'un centenar d'obres del geni barceloní a quatre espais expositius simultanis: la Llotja, el Casal Solleric, el museu Es Baluard i la Fundació Pilar i Joan Miró. Per primera vegada, aquests centres culturals acullen una visió integral de l'univers pictòric, escultòric i vital de l'artista, “referent mundial i un dels grans ambaixadors” d'Espanya, tal com Punyet Miró destaca en declaracions a elDiario.es.
“El meu avi va ser una persona molt generosa”
“El meu avi no només va ser un gran pintor; va ser una persona molt generosa i filantròpica. Va fer molt per Espanya”, comenta el nét del pintor, que, entre altres fites, recorda com Miró va donar la seva col·lecció privada per crear la Fundació Joan Miró de Barcelona, que va obrir les portes el 1975 amb l'objectiu d'apropar a la societat l'art del pintor. “És un ambaixador que porta turisme de qualitat i que ho seguirà sent per a la candidatura de Palma com a capital europea de la cultura el 2031”, recalca Punyet. “Miró s'ha convertit en el catalitzador més gran del turisme cultural i de qualitat per a Mallorca en particular i Balears en el seu conjunt”, afegeix.
El projecte impulsat a Palma s'ha convertit en l'exposició conjunta més gran dedicada a Miró a Mallorca i, per a molts, constitueix una reparació històrica, ja que, si bé l'artista va viure a l'illa durant gairebé tres dècades —des del 1956 fins a la seva mort el 1983—, la seva obra no ha tingut el lloc central que sí que se li ha brindat a Barcelona, París o Tokio. Precisament, el Museu d'Art Metropolità de la capital japonesa reuneix des del mes de febrer passat cent de les obres mestres de Miró a la inèdita retrospectiva 'Joan Miró. Poesia a la pintura'.
Paysage Miró, que es presenta gairebé cinc dècades després de la gran exposició antològica dedicada a Joan Miró a Palma el 1978, desplega un recorregut polièdric a través de quatre mostres diferenciades que ofereixen una visió àmplia i articulada de l'obra del geni, amb enfocaments complementaris que permeten explorar diferents facetes del seu univers creatiu des de la ciutat on l'artista va viure. La mostra acull més de més de cent peces, seleccionades per oferir una lectura coral i plural de la seva trajectòria, entre les quals hi ha pintures, escultures, dibuixos i objectes quotidians que van acompanyar el procés creatiu de l'artista.
Quatre mirades, un únic paisatge
Cada seu proposa una mirada específica sobre l'univers de Miró a partir d'obres que abasten gairebé tota la seva trajectòria artística: del 1916 al 1981. A la Llotja es presenten deu escultures monumentals en bronze de pàtina fosca, instal·lades en un diàleg contundent amb l'arquitectura de l'edifici. A la Fundació Miró Mallorca, una selecció de pintures es mostra amb objectes personals i obres d'artistes propers a l'autor. Baluard Museu aborda la seva contribució radical a la història de la pintura contemporània. El Casal Solleric explora la relació entre la pintura i l'escultura com a disciplines clau en la seva producció artística.
Precisament, els reis, Felip VI i Letizia, juntament amb la princesa Leonor i la infanta Sofia, es desplaçaven aquest diumenge des de Marivent, on es troben allotjats amb motiu de les seves vacances estivals, i visitaven la Llotja per contemplar les deu escultures de bronze creades per Miró entre el 1949 i el 1970. Joan Punyet va recórrer amb ells l'exposició sota l'atenta mirada dels turistes que en aquell moment eren a l'històric edifici.
En concret, les quatre exposicions compten amb obres procedents del Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia -que ha aportat un destacat conjunt de peces- així com de la Fundació Joan Miró Barcelona, el Museu d'Art Contemporani MACBA de Barcelona, la Fundació Pilar i Joan Miró de Mallorca, Es Baluard i diverses col·leccions particulars. Així mateix, compta amb la col·laboració del Govern de les Illes Balears i l'Ajuntament de Palma així com amb el suport de Successió Miró -entitat que administra el llegat de l'artista- i la Galeria Pelaires.
La Llotja
A la Llotja de Palma, un dels exemples principals de l'arquitectura civil gòtica del segle XV, es presenta l'exposició 'Paysage Miró. La força inicial', centrada a l'escultura monumental de Joan Miró. La mostra reuneix un conjunt de deu obres en bronze amb pàtina fosca realitzades entre els anys 1940 i 1970, moltes d'elles produïdes a les foneries Susse (Arcueil, França) i Bonvicini (Verona, Itàlia), amb les quals Miró va col·laborar estretament. Les escultures exposades -entre elles, les espectaculars Oiseau lunaire, Oiseau solaire, Maternitat o Conque- mostren l'interès de l'artista per transformar objectes naturals i formes simples en figures de gran força simbòlica, amb referències tant al cos humà com al món vegetal, animal o astral.
La selecció permet apreciar el procés tècnic i conceptual de Miró, que va abordar l'escultura amb un coneixement profund del medi i amb el desig de crear formes autònomes, híbrides i carregades de significats. En aquest context, La Llotja esdevé un espai de diàleg entre l'arquitectura històrica i les escultures, tot subratllant la dimensió física, simbòlica i poètica de l'obra tridimensional de Miró.
Fundació Pilar i Joan Miró
Per la seva banda, la Fundació Pilar i Joan Miró presenta una exposició que aprofundeix en el procés creatiu del geni a través de les guspires màgiques, concepte que el mateix artista va definir com el paper de l'atzar, els objectes trobats i els senyals fortuïts que desencadenen la creació artística. El recorregut parteix de l'univers material que envoltava Miró als seus tallers mallorquins, on acumulava, classificava i combinava objectes naturals i manufacturats, imatges, retallades i records que conformaven un món visual tan caòtic com ordenat, i que actuava com a detonant per a la seva obra.
Pedres, siurells, retallades de premsa i postals conviuen amb eines de camp i restes de ceràmica, reconstruint l'entorn material on l'artista alimentava la seva intuïció i deixava actuar l'atzar. Al costat d'aquestes peces, la mostra reuneix pintures, escultures i obra sobre paper que il·lustren les etapes fonamentals de la seva obra després de la seva instal·lació definitiva a Mallorca el 1956. Per situar l'univers de Miró en un context col·lectiu, l'exposició incorpora obres d'artistes del seu cercle més íntim. figuraven a la seva col·lecció personal.
Museu Es Baluard
Al Museu Es Baluard, l'exposició 'Paysage Miró. Pintar entre les coses' aborda la dimensió més radical i contemporània de Joan Miró. La mostra proposa una lectura de l'artista com a figura clau en l'evolució de la pintura del segle XX a partir d'una selecció d'obres de la darrera etapa, en què qüestiona els límits tradicionals del llenguatge pictòric i explora noves formes d'expressió plàstica. Entre les peces exposades destaquen dues grans teles sense títol, datades el 1973 i pertanyents a la col·lecció de la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca. Les obres, que dominen l'entrada del museu, es mostren en la posició invertida que el mateix artista va triar durant el procés creatiu, revelant la seva voluntat de transformar la mirada de l'espectador i el seu interès constant per experimentar amb l'espai pictòric.
L'exposició recorre algunes de les claus més representatives de la seva producció als anys setanta: l'economia de signes, les taques flotants, l'ús expansiu del color i l'exploració del buit com a element compositiu. A través d'aquestes obres, es posa en relleu l'interès de Miró pel que és matèric, gestual i inconclús, així com el seu desig de trencar amb les convencions formals des d'una actitud plenament contemporània.
Casal Solleric
Al centre de Palma, al Passeig des Born, el Casal Solleric exposa 'Paysage Miró. El color i la seva ombra', centrada en la relació que l'artista va establir entre pintura i escultura per posar en evidència com les dues disciplines s'entrellacen i dialoguen en la seva producció. L'exposició destaca com Miró va fer servir un llenguatge visual propi, basat en signes, formes esquemàtiques i símbols que evolucionen amb el temps, però que sempre conserven una dimensió poètica i ambigua. El recorregut permet rastrejar com l'artista transforma figures com la dona, l'estrella o l'ocell en elements essencials del seu univers creatiu, tant a les pintures austeres i gràfiques com a les escultures de bronze, sovint construïdes a partir d'objectes quotidians i troballes fortuïtes.
'El color i la seva ombra' revela, així mateix, l'interès de Miró pel que és ancestral, popular i primitiu, referències constants que travessen la seva feina. A les seves escultures, moltes amb formes tosques i expressives, l'artista experimenta amb el volum, l'equilibri i el pes, buscant sempre una connexió directa amb la terra. El resultat és un cos d'obra que, més que no pas oferir respostes, planteja interrogants visuals i emocionals, consolidant Miró com un creador essencial de l'art del segle XX.
L'arribada de Miró a Mallorca
L'artista no va arribar a Mallorca per atzar. La seva mare era mallorquina, igual que la seva dona, Pilar Juncosa. “El meu somni, quan em pugui fixar en algun lloc, és tenir un estudi molt gran, no per raons d'il·luminació, llum del nord, etc., a les quals sóc indiferent, sinó per tenir lloc, molts llenços, ja que com més treballo més ganes tinc de treballar. Voldria provar l'escultura, la ceràmica, el gravat, tenir una premsa”, escrivia un jove Joan Miró en 1938. En 1956 es va instal·lar definitivament a Son Abrines, on va fer construir el seu mític taller dissenyat per l'arquitecte racionalista Josep Lluís Sert, que el va materialitzar amb línies pures i grans finestrals. A partir de llavors, l'illa es va convertir en refugi i laboratori de Miró.
Com recorda Punyet Miró a elDiario.es, el seu avi va utilitzar Son Boter, una casa mallorquina de la segona meitat del segle XVIII, com a segon estudi de pintura i escultura. A aquest es va sumar l'edifici Moneo, seu de la fundació, dissenyat per Rafael Moneo i inaugurat el 1992.
El 1958, dos anys després de veure inaugurat el seu taller, Miró va escriure aquestes paraules al marxant i col·leccionista francès Aimé Maeght: “Ho poso tot en ordre per preparar-me a arrencar a tota marxa. La llum és tan bonica com el fons d'una petxina”. El seu taller era ple de taques, tinta i colors. Sobre aquest caos artístic, el pintor confessava el 1978 a l'historiador i poeta anglès Roland Penrose: “La meva dona es posa nerviosa, però què se li farà. És així”.
Amb l'objectiu de crear un espai creatiu propici, Miró va anar poblant el taller amb un conjunt heterogeni d'elements que convivien en perfecta harmonia amb els estris de treball. Encara en l'actualitat el taller mostra aquest entorn creatiu, i les teles, els olis, les aquarel·les, els llapis, els pinzells, els raspalls o les esponges continuen relacionant-se amb la seva col·lecció d'objectes de la més variada procedència: postals, retallades de diari, elements naturals com pedres, papallones o petxines, objectes figuretes de pessebre, i altres de cultures llunyanes com les 'katxines' dels indis Hopi o les màscares d'Oceania.
En l'actualitat, juntament amb les dues fundacions creades per tal de vetllar per la seva obra, la Fundació Miró de Barcelona i la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca, inaugurada el 1993, la seva obra forma part de les col·leccions de museus nacionals i internacionals: The Museum of Modern Art (Nova York), Centre Pompidou (Madrid), The Art Institute of Chicago, Neue Nationalgalerie (Berlín), Museu d'Art Contemporani de Barcelona, Philadelphia Museum of Art, Fondation Maeght (Saint-Paul-de-Vence), Fondation Beyeler (Basel), Tate (Londres) i Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani.
L'obra del geni català, profundament onírica i simbòlica, busca transcendir els llenguatges convencionals per connectar amb allò essencial: el paisatge, el silenci, la llibertat, aquella que va trobar a Mallorca. Més de quaranta anys després de la seva mort, Paysage Miró permet retrobar-se amb el Miró més íntim que va convertir l'illa a la seva casa definitiva.