LLEGIR EN CASTELLÀ
Al carrer Rector Vives de Gènova, a Palma, s'alçava fins a 2016 una casa de parets de pedra i persianes mallorquines on, durant dos anys, Manuel de Falla va trobar un recés de calma que va convertir en laboratori sonor. Entre 1933 i 1934, Falla va passar diverses temporades a l'illa i es va integrar en la seva vida cultural de la mà del músic i sacerdot mallorquí Joan Maria Thomàs, qui li va fer classes de català i alemany. A Mallorca, el músic va culminar la seva obra La Atlántida i es va refugiar a la recerca d'un clima favorable davant els continus problemes de salut que patia.
En l'actualitat, ja res queda d'aquell immoble. En 2016, després d'anys de reclamacions de l'Associació per la Revitalització de Centres Antics (ARCA), una de les principals entitats conservacionistes de Balears, perquè fos declarat Bé d'Interès Cultural (BIC) o Ben Catalogat d'interès insular, va ser reduïda a pols sota les pales d'una excavadora. El Consell de Mallorca havia emès un informe en el qual aixecava la suspensió de les llicències d'enderrocament en considerar que la casa no presentava suficients valors per a mantenir-la en peus. Avui, un edifici d'estil funcional ocupa el seu lloc, esborrant tot rastre del pas del compositor espanyol més internacional.
“Barallem fins a l'últim moment pel manteniment de la casa de Falla”, recorda, en declaracions a eldiario.es, la portaveu d'ARCA, Àngels Fermoselle. L'entitat es recolzava en els valors paisatgístics i ambientals del petit habitatge, que comptava amb una tipologia especial, amb una escala doble exterior i uns volums integrats en el paisatge singular de Gènova “fàcils d'entendre per qualsevol persona amb sensibilitat”.
L'entitat es recolzava, a més, en un escrit que la Fundació-Arxiu Manuel de Falla de Granada, impulsada, entre altres motius, per a evitar la dispersió d'un arxiu fonamental per a la cultura musical, va remetre per a oposar-se a l'enderrocament, i que se sumava peticions anteriorment formulades pel compositor Joan Moll i el fill del biògraf de Falla, Manuel Orozco. La gerent i familiar de Falla, Elena García de Parets de Falla, manifestava en la seva missiva: “Mossèn Thomas, director de la Capella Clàssica, es va ocupar de buscar-li un lloc tranquil on pogués reprendre el treball, i en aquesta caseta va compondre la Balada en Mallorca sobre un tema del seu admirat Chopin, que també va habitar a Mallorca”. Un habitatge que considerava singular no sols per la seva tipologia, “sinó també perquè en ella va habitar un gran creador”.
“La protecció patrimonial d'aquests enclavaments és fonamental i és el nostre deure defensar-los i assenyalar-los convenientment, perquè són moltes les persones que agraden de visitar-los en els seus viatges”, prosseguia l'escrit, que subratllava com el Carmen de la Antequeruela, el modest habitatge que Falla va triar per a viure a Granada, és Casa Museu declarada Bé d'Interès Cultural, mentre que el xalet Els Espinillos en Alta Gracia, a l'Argentina, on l'autor de El amor brujo i El sombrero de tres picos va residir els últims quatre anys de la seva vida, s'ha convertit també en un concorregut museu.
A l'Argentina i Granada, les dues cases on va residir Manuel de Falla són museus
Des d'ARCA lamentaven que “l'intent de protecció de les singularitats tipològiques de les barriades una vegada més es queda en un anunci” i recriminaven que el cas de la casa de Gènova “és encara més greu perquè, a més de la destrucció paisatgística, implica la pèrdua d'una casa històrica per haver albergat durant mesos al més important compositor espanyol, Manuel de Falla”.
Arribada a Mallorca
A la seva arribada a Mallorca, el conegut folklorista i Thomàs havien acordat la seva residència en l'habitatge del carrer Rector Vives, de la qual era propietari Antoni Mulet i Gomila (1887-1966) i qui, al seu torn, la hi va llogar al músic gadità. Coneguda com a Ca Mulet d'Abaix, la casa va servir d'estada tranquil·la per al compositor.
“Tres vegades a la setmana passava jo la tarda amb ell ajudant-lo en la seva correspondència. No era tasca fàcil ni breu despatxar-la a sencera satisfacció de qui pesava les paraules com a sever i conscienciós administrador de les idees. A vegades ens deteníem llarga estona en la redacció d'un senzill telegrama a un amic. Com acabar-ho? La paraula 'salutacions' és poc expressiva, deia Don Manuel. Posem 'afectuosa salutació', suggeria jo. –No m'agrada l''afectuós'. –'Afectuós?' –Serà massa. I aquell dia parava la cosa en una 'cordialíssima salutació' o una cosa equivalent...”, recordava Thomàs en el seu llibre Manuel de Falla en la isla.
En ell recorda que “la complicació era major per a aquell gènere de cartes que podien prestar-se a falses interpretacions o a deformacions del seu pensament, especialment en contestar a editors o organitzadors de concerts als quals, deia ell, calia exposar les idees amb tota claredat i així i tot sovint entenien coses molt distintes de les que un volia dir-los”.
Com assenyala la historiadora Elena Torres Clemente, la carrera investigadora de la qual se centra en la música espanyola del segle xx i fonamentalment en la figura i l'obra de Falla –en les quals és considerada una de les màximes especialistes a nivell internacional–, el compositor es va traslladar a l'illa amb l'objectiu marcat d'avançar les “escenes mediterrànies” del seu nou oratori escènic. La primera estada de Falla a Mallorca es va estendre des del 28 de febrer de 1933 fins al 26 o 27 de juny d'aquest mateix any i va tenir com a principal fruit compositiu la creació de la Balada de Mallorca, una adaptació per a cor mixt a cappella de la Balada en Fa major op. 38 de Frédéric Chopin.
Falla es va traslladar a l'illa per a avançar les 'escenes mediterrànies' del seu nou oratori escènic, segons la historiadora Elena Torres Clemente. Va compondre la creació de la Balada de Mallorca, una adaptació per a cor mixt a cappella de la Balada en Fa major op. 38 de Frédéric Chopin
Els problemes de salut de Falla
La peça, tal com explica Torres Clemente en la seva Biografia de Manuel Falla, va ser estrenada en la Cartoixa de Valldemosa (Mallorca), el mateix enclavament que un segle abans havia acollit a Chopin i a Lucie Dupin -mundialment coneguda com a George Sand-, el 21 de maig de 1933, en el marc de la tercera edició del Festival Chopin. Com recorda la historiadora, el 6 de desembre de 1933, “preocupat davant l'escàs rendiment de la feina de casa creatives”, Falla va donar inici al seu segon viatge a la major de les Balears, en la qual va romandre fins al 18 de juny de 1934. Va ser, segons va escriure Falla en una de les seves cartes, “una temporada poc feliç” en la qual havien vingut les “coses 'tortes'”, a causa del patiment d'un procés gripal complicat més tard amb un principi de congestió pulmonar.
“En efecte, el neguit que va afligir a Falla durant aquests anys i l'alentiment de la seva vena creativa van estar també motivades en bona part pels seus problemes de salut”, relata la investigadora. “En realitat, Falla arrossegava aquests trastorns des de molts anys enrere, fins i tot abans d'arribar a Granada. De fet, just unes setmanes abans de traslladar-se a la ciutat andalusa, al setembre de 1920, el compositor va dir a Trend [en referència a l'hispanista i musicòleg anglès John Brande Trend] haver sofert diverses 'operacions quirúrgiques' que havien ajornat la seva marxa, pel que sembla motivades per una estesa infecció cutània”, prossegueix.
Per això, just abans de traslladar-se a Mallorca, María del Carmen va escriure a Joan Maria Thomàs per a explicar-li que el seu germà havia sofert un “atac nerviós dels més forts”, motiu pel qual es trobava “sotmès a un règim de rigorós aïllament treballant exclusivament en la terminació de la Atlàntida”, recull Torres a partir de les cartes analitzades en el seu llibre. A l'illa, afirma, la seva salut “va començar novament a protestar” a causa de la infecció gripal i a un atac reumàtic agreujat per la humitat de la zona.
“Lògicament, aquestes contínues malalties van començar a fer mossa en els hàbits del músic, que Walter Starkie recordava així després de la seva visita a Granada en 1935”: 'Li vaig veure l'última vegada en 1935, un any abans de la Guerra Civil. La seva delicada salut li feia portar una vida de reclús i a penes sortia més que per a anar a missa en un vell cabriolé esgavellat'“, recorda la historiadora. Malgrat la tranquil·litat de Mallorca, els patiments que, no obstant això, van anar agreujant-se amb el temps, tal com es desprèn de les missives de Falla i la seva germana.
El cop militar de 1936 i l'assassinat del seu amic Federico García Lorca van posar davant els ulls de Falla la realitat de la guerra. “L'únic remei que tenim contra ella és [...] no una Contrarevolució de tipus conservador, que manté fins i tot l'execrable, per ser segur, sinó una altra revolució més profunda i alta, guiada per l'amor que devem a Déu sobre totes les coses i al proïsme com a nosaltres mateixos”, va escriure el compositor en una carta a l'escriptor Ramiro de Maeztu. Amb tot, Falla i la seva germana no van marxar a l'Argentina fins al 28 de setembre de 1939. Moriria en 1946, la nit del 13 al 14 de novembre, després de sofrir una parada cardiorespiratòria mentre dormia.
Avui, la presència de Manuel de Falla a Mallorca es redueix a plaques commemoratives a Gènova i a petites jornades d'homenatge. La seva estada, que podia haver projectat a l'illa com un espai de creació musical vinculat a la seva figura, va quedar fragmentada i sense un lloc físic on contar la seva història. La casa del compositor va ser part d'aquesta illa que oferia recer als qui desitjaven crear. “Mallorca és per als pintors un dels més bells paisatges de la terra i un dels més ignorats”. George Sand va emprar un dia aquestes paraules per a referir-se a Mallorca. Una estampa que, gairebé dos-cents anys després, dista de la imatge actual de l'illa, colpejada per l'especulació, la massificació, la degradació de l'entorn i la sobreconstrucció.