Mor Xisco Quesada, el futbolista de 28 anys que va documentar el seu càncer a les xarxes: “Va convertir el dolor en consciència”

Xisco Quesada, el mallorquí de 28 anys al qual li van diagnosticar el 5 de juny de 2025 un càncer de pàncrees, ha mort. La seva família ho ha comunicat a través de les xarxes socials d’aquest jove, que era pare de dos fills i havia demanat matrimoni a la seva parella dos dies després d’haver rebut la fatídica notícia. “Xisco va veure com la seva vida canviava per complet quan li van diagnosticar càncer de pàncrees amb metàstasi”, comenten els seus familiars en la publicació en què han donat a conèixer la seva mort.

Des d’aquell moment, va decidir compartir el seu dia a dia a través de les xarxes, fent pública la seva malaltia i intentant curar-se, tot i que les possibilitats de superar el càncer eren remotes. Xisco tenia un càncer de pàncrees en fase avançada amb metàstasi al fetge. El seu exemple ha servit d’inspiració per a milers de persones que han seguit l’evolució de la seva malaltia durant més de mig any.

“Les paraules del metge van ser literalment: ‘Si va bé, podem paralitzar-lo i allargar això uns mesos’”, va explicar ell mateix en un dels seus vídeos. El diagnòstic va arribar després de diverses proves mèdiques. “Em van fer analítiques de sang, una ecografia abdominal i aleshores va arribar aquella frase: ‘Tens un tumor, ha fet metàstasi al fetge i no es pot operar’”, assenyalava el jove, que va militar en equips del futbol balear com el CD Atlético Rafal, el Gènova, el Platges de Calvià i el Ferriolense.

Tot va començar amb forts dolors d’estómac. El jove va acudir entre quatre i cinc vegades a urgències. “Cada vegada el mateix, antiinflamatori i protectors d’estómac”, va explicar. El dolor cessava de manera momentània, però tornava al cap de poc temps. “No podia més”. Paral·lelament, va estar de baixa laboral i va buscar alleujament amb fisioteràpia per tractar la zona del nucli i amb un quiropràctic –una pseudociència segons el consens científic– per la zona lumbar.

“Estava convençut que era una fallada mecànica”

“Tinc vint-i-vuit anys, estava convençut que era una fallada mecànica, una sobrecàrrega per l’esport, per la feina”, opinava ell. Durant aquests mesos també va experimentar altres símptomes que no encaixaven. “Estava amb un nutricionista, en el meu millor moment físic i tot i això tenia dolor. A més, continuava perdent pes”. A això s’hi afegia un cansament inusual. “Dormia entre 7 i 8 hores i a migdia estava esgotat. Abans, amb 7 hores, era capaç d’entrenar dues vegades”.

Amb el pas de les setmanes, el dolor es va intensificar fins a impedir-li dormir. “Em feia tanta mal la panxa que el dolor m’arribava fins a la zona lumbar”. Convençut que alguna cosa no anava bé, va insistir fins a aconseguir una cita en medicina interna per al 4 de juny. “Aquell home sí que em va mirar diferent i em va dir: ‘Assegurem-nos de tot’”.

L’especialista li va demanar diverses proves: una analítica —que va poder fer l’endemà—, una ressonància lumbar programada per a dos mesos després, una ecografia abdominal fixada pel 19 de juny i una gastroscòpia, pendent de la trucada de l’anestesista el dia 16 del mateix mes. Li va indicar que, quan tingués tots els resultats, tornés a consultar-lo.

Aquella setmana ni tan sols va poder treballar. El dolor era tan intens que gairebé no podia sortir de casa. Tanmateix, no calia esperar a completar tot el procés. L’endemà d’aquella consulta, el 5 de juny, es va detectar el tumor al pàncrees. “En aquell moment vaig sentir que se m’enfonsava el puto món. Vint-i-vuit anys, els meus dos fills, la meva família…”, va relatar recordant l’instant del diagnòstic.

El temps anava en contra i el tractament va començar de seguida. “Vam començar una quimioteràpia urgent, immediatament”, va explicar. Va ser en aquest context quan va decidir girar la seva manera d’afrontar la malaltia i compartir el procés públicament. Ha mort vuit mesos després de conèixer el seu diagnòstic.

Xisco va passar els últims mesos de la seva vida a la clínica Universitat de Navarra, de titularitat privada, envoltat dels seus éssers estimats. “Va convertir el dolor en consciència, la seva història en inspiració i la seva veu en suport per a moltes persones que travessaven moments difícils”, ha assenyalat la seva família, que ha demanat “respecte i afecte” en aquests moments “tan difícils”. “Sempre viurà en nosaltres”, conclouen.

Va recaptar gairebé un milió d'euros

Xisco va acudir tant a la sanitat pública com a la privada, cosa que li va suposar una despesa enorme que al final era impossible d’assumir. Va fer una crida per recaptar diners a través d’un micromecenatge, i així poder reunir els fons necessaris. Va aconseguir al voltant de 900.000 euros, no sense que sorgís polèmica a les xarxes.

El jove mallorquí es va justificar dient que la seva intenció era costejar el seu tractament, però que no sabia quant duraria. En cas de no superar la malaltia, va explicar que gran part dels diners anirien destinats a la recerca del càncer —especialment de pàncrees—, així com a la seva família, que havia aportat diners en la mesura de les seves possibilitats. “Sense oblidar el pagament dels impostos corresponents i de la comissió que es queda l’aplicació [del finançament col·lectiu]”, assegurava.

Així mateix, Xisco reconeixia que entenia la polèmica generada per “haver recaptat una quantitat tan elevada”, però que qui el coneix sap que la seva única intenció era “curar-me i ajudar les persones que pateixen aquesta malaltia”. “Agraeixo de tot cor tot el suport i l’ajuda que he rebut per tots els desitjos bonics que m’arriben”, concloïa.