Periodistes de la televisió pública balear denuncien pressions per cobrir els toros i ignorar una protesta antifeixista

La tensió creix als serveis informatius d’IB3. El comitè d’empresa de la televisió pública balear ha expressat en un comunicat la seva “preocupació” per diverses decisions adoptades recentment per la Direcció d’informatius que, segons consideren, afecten “directament la qualitat, el rigor i la credibilitat de l’ens públic”. La plantilla denuncia, entre altres qüestions, pressions per no cobrir aquest cap de setmana una manifestació antifeixista celebrada a Palma i a la qual van assistir 200 manifestants, així com una àmplia cobertura informativa de les corregudes de toros per decisió editorial.

Els treballadors reclamen la creació d’un Consell d’Informatius independent que garanteixi el respecte al codi deontològic professional i un bon funcionament del servei públic. Ho han fet a través d’una carta que el comitè ha fet pública a les xarxes socials i després de crear una Comissió d’informatius per dialogar amb l’empresa, de la qual “no ha volgut formar part”, assegura Mercè Valero, vicepresidenta del comitè. elDiario.es encara no ha rebut resposta per part d’IB3.

En el document, la plantilla denuncia l’“estocada” que estan patint els criteris periodístics sota l’actual direcció, exercida des del febrer de 2025 per Josep Codony. “Ens pregunten —des de la direcció de televisió, el màxim càrrec de la qual ocupa Juan Mestre— per què reclamem ara i no en els 21 anys que fa que funciona IB3, un Consell d’Informatius. La resposta és que era, fins ara, pràcticament un suïcidi professional: estàvem subcontractats i ens jugàvem el lloc de feina”, explica Valero.

Codony, que no és periodista però sí exafiliat del Partit Popular (PP), va ser nomenat director general d’IB3 després de la dimissió de l’independent Albert Salas i gràcies a un acord entre PP i Vox al Parlament. No era la primera vegada que dirigia la radiotelevisió pública balear, sinó que ja havia ocupat el càrrec durant el Govern de José Ramón Bauzá (2011-2015), abans de ser substituït per Andreu Manresa. La Direcció d’Informatius, per la seva banda, recau des del maig de 2024 en Silvia Pol, designada per Salas.

Va ser durant l’etapa de Salas quan es va tancar un acord el desembre de 2024 amb el comitè d’empresa per integrar més de 300 treballadors, que després no van acceptar ni Pressupostos ni Funció Pública. Els treballadors van quedar —amb el canvi de direcció— sense la regularització necessària perquè les seves condicions s’equiparin a la resta d’empreses del sector públic instrumental, detalla per la seva banda la directora del comitè, Laura Fernández. “Hem hagut de reprendre les negociacions com si no haguéssim aconseguit res en aquests últims tres anys”, lamenta.

El retorn de les cròniques taurines

Una de les preocupacions que el comitè ha manifestat en el comunicat públic és el rumb que ha pres l’ens públic pel que fa als continguts. Lamenta, en aquest sentit, que a les emissions s’hagi tornat a donar cabuda a les cròniques taurines. La cobertura s’ha reprès després que la primavera passada la tauromàquia ressuscités a Balears.

El primer Govern Armengol (PSIB, Més per Mallorca, Podem), el juliol de 2017, va aprovar la ‘Llei de toros a la balear’: sense rejons, banderilles ni estocada final, però el Govern de Mariano Rajoy va portar l’assumpte al Constitucional i, més tard, PP i Vox van acabar de tombar els canvis progressistes que havia fet Armengol. Ho van fer permetent que els menors (acompanyats d’un tutor legal) poguessin tornar a entrar a les places.

Es va tractar d’una de les múltiples mesures que l’extrema dreta va aconseguir incloure en l’acord de govern assolit amb el PP a principi de legislatura com a moneda de canvi perquè els populars poguessin governar les illes en solitari. “Creiem que hi ha molts arguments per plantejar-se seriosament si és necessari oferir aquest tipus d’informació que, a més, genera un gran rebuig i controvèrsia social”, sostenen des del comitè.

La plantilla d’IB3 ha considerat, a més, “desafortunada” la decisió de reduir a la “mínima expressió” les protestes i mobilitzacions davant les places per part d’entitats antitaurines. La darrera, fa tot just una setmana davant la plaça de toros d’Inca, el primer municipi on fa un any es va tornar a celebrar la primera correguda de toros ‘a l’antiga’ després dels canvis realitzats per PP i Vox.

D’altra banda, el comitè ha denunciat pressions, el passat 24 de maig, perquè els serveis d’informatius del cap de setmana no donassin cobertura a una manifestació antifeixista a Palma en què van participar 200 persones i que finalment sí que es va emetre perquè el redactor que se’n va fer càrrec va insistir a cobrir-la. Sí que es va donar cobertura, en canvi, a un acte organitzat pel grup ultradretà Núcleo Nacional al qual van assistir tot just 20 persones.

La reivindicació d’un Consell d’Informatius

“Els treballadors d’informatius fa temps que reclamam la creació d’un Consell per poder aportar el nostre criteri professional i fer-nos sentir”, recorden els informadors en el comunicat publicat a X. Representants del comitè han explicat a elDiario.es que, mentre al Parlament no s’acordi la modificació de la Llei d’IB3 per crear aquest òrgan, han proposat crear una comissió paritària entre el comitè d’Empresa —ara mateix, l’únic òrgan representatiu dels empleats de la radiotelevisió pública— i la Directiva d’IB3. “Però, una vegada i una altra, ens hem trobat amb negatives”, lamenten.

Els sindicalistes han recordat les dues dècades d’experiència que tenen la majoria d’informadors de l’ens a l’esquena i han lamentat que no puguin, ni tan sols, disposar d’un espai de diàleg per abordar qüestions que els “preocupen” des de la seva “opinió, criteri, experiència i coneixement”.

D’altra banda, els treballadors han valorat negativament la creació d’un nou càrrec de subdirector d’informatius, per al qual no es requereix ni titulació periodística ni coneixements de català (llengua en què es produeixen els continguts de la cadena), i que ha suposat la desaparició d’una plaça de personal laboral. “Consideram que hi ha molts departaments amb mancances importants per als quals no hi ha tanta pressa per posar-hi solució”, afegeixen des de la plantilla.

Mentre aquests canvis es produeixen, els empleats continuen a l’espera que arranqui la nova negociació del conveni i de la Relació de Llocs de Treball (RLT), on es fixen les places de feina existents i les retribucions corresponents. De moment, només existeix RLT dels periodistes que són a IB3 des de 2005 —quan va començar a funcionar l’ens públic— i queda per incorporar-hi tots aquells internalitzats fa tres anys.

El polèmic nomenament de Codony

El nomenament de Codony, que es va considerar una decisió “amb tints ideològics” en un moment polític clau, va desencadenar diverses dimissions a IB3: la de la directora de Comunicació Corporativa, Màrqueting i Mitjans Digitals, Marisa Candia; la de la directora de l’àrea de Televisió, Mar Comín, i, finalment, la de la gerent, Vanessa Cursach.

La designació també va provocar que la temporada passada la cadena pública es convertís en un camp de batalla per al PP pels endarreriments en millores laborals després de més de vint anys de protestes. El comitè d’empresa ja es va plantar el maig de l’any passat per reclamar igualtat de condicions —salarials i horàries— per als 320 dels 430 professionals que treien en aquell moment endavant el contingut produït per la radiotelevisió directament (sense contractar productores externes). Ara mateix, la plantilla compta amb cinc empreses per alimentar la graella, quatre de les quals subcontractades i la cinquena és la pròpia IB3. Entre les accions per fer pressió a l’executiu autonòmic es va convocar una vaga i diverses concentracions davant la seu del Govern, al Consolat del Mar.

El juny, un mes després, les converses entre els treballadors i el Govern s’havien trencat i continuava sense haver-hi un full de ruta clar perquè la plantilla de la radiotelevisió pública balear avancés cap a les garanties que exigeix per continuar treballant. Entre els cinc punts que reclamaven en la negociació hi havia —i continuen havent-hi— la integració en una sola plantilla i millores laborals com l’harmonització dels horaris i la retroactivitat salarial.

Ara s’ha tornat a obrir la Mesa per tornar a dialogar sobre aquests punts, tot i que la direcció general, segons valoren des del comitè, no “hi està per la labor”. “Tot i així, lluitarem i treballarem perquè els informatius de l’ens públic i la raó de ser de la nostra radiotelevisió pública no perdin el rigor i el prestigi que es mereix la ciutadania”, han proclamat.