LLEGIR EN CASTELLÀ
Mallorca, finals d'octubre del 2024. Al seu pas pel control de seguretat de l'aeroport, una ciutadana alemanya és retinguda per la Guàrdia Civil. No es tracta de cap control rutinari, ni tampoc no és l'objectiu d'una investigació concreta. Resulta que, des del Servei Fiscal i de Fronteres, han avisat els agents que porta un carregament sospitós. En obrir les caixes, sorprenen la senyora amb milers de restes arqueològiques. Aquest succés, que bé podria semblar anecdòtic, forma part, segons alguns arqueòlegs i especialistes, d'un “greu problema” per a les Illes Balears: “l'espoli” històric del seu patrimoni arqueològic.
“Es tracta d'un problema que sorgeix al segle XVIII, quan grans potències colonials com Anglaterra, França i posteriorment Alemanya, inauguren els museus nacionals per mostrar múscul davant de la resta del món. En el cas d'Anglaterra comença a l'Índia, on tenen les colònies, la França de Napoleó amb Egipte, on comença una campanya militar, però també arqueològica, i Alemanya, que se suma a la carrera quan entrem al segle XX”, explica el periodista i filòleg clàssic Antoni Janer.
El patrimoni arqueològic més valuós de les Illes Balears prové de la cultura talaiòtica que es desenvolupa a Mallorca i Menorca durant l'època prehistòrica i de les comunitats fenícies occidentals assentades a Eivissa. Els casos més coneguts d'aquesta dispersió es concentren a la ciutat de Madrid, com els Bous de Costitx, considerats un tresor de la cultura talaiòtica de Mallorca i que formen part, juntament amb altres peces com la Dama d'Eivissa, de la col·lecció del Museu Arqueològic Nacional. En altres espais com la Reial Armeria hi ha 'Cimera del Rei Martí', el millor dels pocs objectes medievals conservats, que el 1831 va passar a formar part d'aquesta institució després de ser reclamada per la monarquia.
Els ‘Bous de Costitx’, tresor de la cultura talaiòtica de Mallorca, formen part, juntament amb peces com la Dama d'Eivissa, de la col·lecció del Museu Arqueològic Nacional. A la Real Armeria es troba ‘Cimera del Rei Martí’, el millor dels pocs objectes medievals conservats
Segons l'arqueòleg mallorquí Antoni Puig, a més dels casos més mediàtics, que també arriben fins a Barcelona, amb la deessa Tanit al Museu d'Arqueologia de Barcelona, el bust de Tiberi i l'Atles Català de la família Cresques a la Biblioteca Nacional de França, o l'Hipoglif al Museu dell'Opera del Duomo de Pisa, “un altre dels grans casos prové de la Necròpolis de Puig des Molins d'Eivissa, on a principis del segle XX Antonio Vives y Escudero va aconseguir una col·lecció particular immensa que avui dia s'ha repartit per tot”, incloent el Museu Arqueològic Nacional. Aquest antic cementiri és una de les més importants necròpolis del Mediterrani occidental, catalogat com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Tot i això, el coneixement d'aquesta dispersió és una història que s'escriu dia rere dia, com assegura l'arqueòleg, després de saber pocs minuts abans de parlar amb elDiario.es que “la Hispanic Society of America de Nova York també té peces talaiòtiques” .
“Tenim un problema molt greu amb l'espoliació a les Balears, on gairebé totes les col·leccions que s'estan formant, privades i públiques, tenen alguna sospita perquè avui dia no es poden adquirir peces arqueològiques sense pensar que s'ha destruït un jaciment”, expressa Puig, que recorda que “el gran perill és que no hi ha cap col·leccionista actiu actualment que no tingui una peça que no provingui d'un espoli”.
El gran perill és que no hi ha cap col·leccionista actiu actualment que no tingui una peça que no provingui d'un espoli
Segons l'arqueòleg, la importància d'aquesta qüestió rau en “no només en la pèrdua de l'objecte, sinó també del seu context, cosa que dificulta l'estudi de cadascuna de les cultures a què pertanyen”. “És com si ens trobéssim en una biblioteca on només queden el darrer exemplar d'un llibre, com podria ser el Quixot, i en obrir-lo veiéssim que falten paraules, frases o pàgines senceres perquè han estat venudes. Pot fer guanyar molts diners a molta gent, però mai no podrem entendre aquest llibre”, emfatitza.
La representació de la deessa Tanit, trobada originalment al Puig des Molins d'Eivissa, ret culte a la deessa més important de la mitologia cartaginesa i és un dels exemples del patrimoni arqueològic balear que es troba a Barcelona, en concret, al Museu d'Arqueologia de Catalunya. D'aquest mateix jaciment al museu català se'n troben tres objectes més com un collaret, una terracota púnica i un got (guttus) en forma de dofí amb gairebé dos mil cinc-cents anys d'història.
Per a Antoni Puig, les peces més famoses que formen part de la col·lecció d'aquest museu van arribar a través d'una investigació de l'Institut d'Estudis Catalans de principis del segle XX, que va ser de les millors que podia haver-hi. “La situació d'aquestes peces és diferent de les més famoses de Madrid, com els Bous de Costitx, que van ser trobades, venudes i es van destinar al col·leccionisme sense passar per cap estudi arqueològic, per això són tan polèmiques”. Tot i això, aquest punt de vista no és compartit per tots els especialistes, com Antoni Janer, que entén que “Catalunya va apostar per la recuperació d'un passat talaiòtic per connectar la catalanitat amb el Mediterrani, la cultura clàssica i promoure la seva germandat amb les Illes Balears”.
Tornar les peces o no?
El conflicte per aquesta qüestió encén un debat important en l'actualitat entre arqueòlegs, conservadors, especialistes i autoritats polítiques que sembla no trobar una solució. L'actual dispersió del patrimoni arqueològic i històric de les Illes Balears en territoris com Madrid, Barcelona i altres països com França, Itàlia o els Estats Units, davant de les iniciatives que exigeixen la devolució, suposa un delicat enfrontament entre punts de vista que oscil·len entre els qui prioritzen la no regulació del passat, que atorgava el dret de propietat dels objectes a qui els trobava o comprava, i els que aposten per aplicar al passat la legislació actual de Patrimoni Històric Espanyol, que estableix des del 1985 que tots els materials trobats en jaciments arqueològics formen part del conjunt de la societat.
En aquest sentit, Javier Rivas, president de la secció d'Arqueologia del Col·legi Oficial de Filosofia i Lletres de les Illes Balears, i Carme Colom, conservadora de Societat Arqueològica Lul·liana, no comparteixen la interpretació de la dispersió de les peces com un “espoli”, sinó com una “pèrdua” patrimonial durant el segle passat. Tot i això, sempre depenent de l'estudi de cada cas, Rivas defensa que “deslligar el patrimoni del seu context social i cultural no té sentit i és millor que les peces estiguin als seus llocs d'origen, tal com va passar amb el bust de l'emperador August”, que va ser recuperat de mans privades el 2022 després de formar part, des del segle XVIII, de la col·lecció del Marquès de Campofranco.
Deslligar el patrimoni del seu context social i cultural no té sentit i és millor que les peces estiguin als seus llocs d'origen, tal com va passar amb el bust de l'emperador August
Un altre dels grans dilemes al voltant de la discussió sobre la devolució del patrimoni arqueològic és, segons els experts, si les peces estan millor conservades als territoris on van ser trobades o a les sales dels grans museus de capital. “Tot gira, com sempre, al voltant de dos costats contraposats. D'una banda, el fet que el patrimoni estigui en col·leccions ajuda a conservar les peces de bombardejos en moments de guerra o estar lliures en naturalesa, cosa que pot ser una amenaça. D'altra banda, els països espoliats perden el dret a tenir el passat a casa”, explica Antoni Janer.
“La primera a visibilitzar aquest problema va ser Melina Mercouri, la ministra grega que es va enfrontar a l'espoliació de la Gran Bretanya exigint la devolució de la col·lecció escultòrica que van espoliar del Partenó”, continua Janer. “Si ara tots els museus volguessin recuperar les peces dels seus territoris s'obriria la caixa de pandora, perquè tots s'han construït a partir de l'espoli”, conclou.
Si ara tots els museus volguessin recuperar les peces dels seus territoris s'obriria la caixa de pandora, perquè tots s'han construït a partir de l'espoli
Així mateix, l'arqueòleg Antoni Puig apunta sobre aquesta qüestió que, en el cas de les Illes Balears, i en concret de l'illa de Mallorca, “es donen totes les circumstàncies perquè les peces es puguin conservar sense cap mena de dificultat als equipaments culturals, com al Museu de Mallorca, que està a punt d'obrir la sala dedicada a l'arqueologia i on clarament podrien estar els Bous de Costitx”.
La promesa de la descolonització
“Al final, es tracta d'una falta de voluntat política per dur-ho a terme, més que de problemes tècnics”, matisa. De fet, la demanda de la devolució d'algunes de les peces arqueològiques més conegudes de les Illes Balears, tot i tenir un llarg recorregut històric, ha augmentat actualment arran de l'anunci d'Ernest Urtasun, ministre de Cultura, que va dir que “descolonitzaria” els museus nacionals. En aquest sentit, Javier Rivas defensa que “la solució és que les administracions es posin d'acord per replantejar el model actual”.
La història política recent del patrimoni arqueològic de les Illes ha passat per moments diferents. Prenent per exemple el reconegut cas dels Bous de Costitx, el 2008 el senador autonòmic per Balears Pere Sampol va presentar una moció en què s'instava al Govern el retorn de les emblemàtiques peces de toro al Museu de Mallorca, amb els vots a favor de Partit Popular, CiU, PNB i Entesa per Catalunya i el vot desfavorable per part del PSOE. Però tot va quedar a l'aire. Més endavant, l'abril de l'any passat, la consellera insular de Cultura i Patrimoni, Antònia Roca, va dir que el 2025 les peces podrien tornar a Mallorca temporalment.
Poc després i en ple mes d'agost, la presidenta de les Illes Balears, Marga Prohens, tornava a exigir al Govern de Pedro Sánchez que els tornés. Com que és propietat del Ministeri de Cultura, segons els experts, “no hauria de ser complicat el retorn dels bous”, ja que el Museu de Mallorca pertany al mateix organisme. Des del Ministeri de Cultura, després de ser consultats per elDiario.es, han expressat que “no hi ha novetats sobre això”.
De fet, després d'entrar el 2025, els Bous de Costitx han tornat a generar polèmica arran de l'exposició 'Caps [i] Bous. La tercera banya' al Museu Arqueològic Nacional, on les peces patrimonials són el punt de partida de la intervenció artística del reconegut artista mallorquí Bernardi Roig. Durant la roda de premsa de presentació d'aquest projecte a Madrid, el secretari autonòmic de Cultura del Govern de les Illes Balears, Pedro Vidal, va expressar a elDiario.es que actualment “no hi ha res” nou per explicar sobre el retorn de les peces a l'illa. Durant la inauguració, la presidenta de l'Executiu autonòmic, Marga Prohens, va manifestar que el Govern de les Illes Balears “se suma a la petició del Consell [de Mallorca] perquè els Bous de Costitx puguin ser visitats a les Balears”.
Amb la mirada posada en el futur del patrimoni, els arqueòlegs i especialistes celebren “una consciència social més gran” de la ciutadania per la cura de la història dels territoris. Pel que fa a les noves excavacions arqueològiques, Javier Rivas explica que tot allò que es recupera està reglat i protegit per les autoritats. Tot i això, destaquen, com Antoni Puig, “l'escassetat de mitjans” i “l'absència d'una prioritat política” no només per perseguir la devolució dels objectes arqueològics, sinó també per preservar els jaciments actualment.