Salaris baixos, ansietat i lloguers que devoren sous: només un de cada tres joves aconsegueix independitzar-se a Balears

L'emancipació juvenil s'ha convertit en una excepció a Balears. Només el 15,3% dels joves d'entre 16 i 29 anys viu fora de la llar familiar i, a la franja clau de 25 a 29 anys, amb prou feines un de cada tres aconsegueix independitzar-se, tal com constata l'Anuari de la Joventut de les Illes Balears 2025, que dibuixa un escenari marcat per baixos salaris, precarització laboral i un mercat de l'habitatge que actua com a principal mur de contenció.

L'informe, elaborat per l'Observatori de la Joventut de les Illes Balears (OJIB) i el Consell de la Joventut de les Illes Balears (CJIB), incorpora per primera vegada una anàlisi específica sobre salut mental que reforça la lectura estructural del problema: segons l'estudi, els joves de les illes tenen una pitjor salut mental que els de la resta del país i pateixen més depressió, ansietat i malestar psicològic per l'encariment de l'habitatge, la precarització laboral i la pressió que la turistificació exerceix sobre l'emergència residencial.

D'acord amb l'informe, el cost del lloguer absorbeix de mitjana el 59% dels ingressos d'una llar jove i equival al 135,9% del salari d'una sola persona. A la pràctica, el salari juvenil només permet accedir a un habitatge de 18 metres quadrats al mercat lliure, una xifra que resumeix el grau d'asfíxia habitacional a què s'enfronta la joventut balear. Comprar tampoc és una alternativa realista: adquirir un habitatge nou suposa l'equivalent a 22,1 anys de sou juvenil i, perquè un jove pugui destinar el 30% del sou a una hipoteca, caldria ingressar 5.440 euros nets mensuals, una xifra que el propi informe qualifica de “totalment allunyada de la realitat salarial”.

Malgrat això, el règim majoritari entre la joventut emancipada continua sent el lloguer a preu de mercat (45,7%), molt per davant de la propietat amb hipoteca (16,9%) o del lloguer per sota del preu de mercat (14,7%). Perquè una persona jove pogués destinar només el 30% del seu salari al pagament d'una hipoteca, hauria d'ingressar 5.440 euros nets al mes.

A l'arxipèlag resideixen actualment 197.500 joves, però únicament 30.285 estan emancipats. Entre els qui tenen entre 25 i 29 anys -un grup format per 77.156 persones-, la taxa d'emancipació se situa en el 33,2%. La bretxa de gènere és lleu però persistent: el 13,4% dels homes viu fora de la llar familiar enfront del 17,4% de les dones.

Les diferències s'accentuen quan s'atén al lloc de naixement. Només el 8,4% dels joves nascuts a les illes d'entre 25 i 29 anys està emancipat, enfront del 26,8% dels qui procedeixen d'altres comunitats autònomes i el 27,2% dels nascuts a l'estranger. Una dada que apunta a una realitat coneguda a les illes: els qui arriben amb feina ja assegurada o amb més capacitat econòmica tenen més opcions d'accedir a un habitatge, mentre que la joventut local queda atrapada en un mercat cada vegada més inaccessible.

L'anuari assenyala que la combinació de precarització laboral i encariment de l'habitatge “converteix l'autonomia en un privilegi”. Estudiar ja no garanteix una feina digna i treballar no assegura poder sortir d'aquesta situació, una constatació que connecta directament amb el model econòmic de Balears, fortament dependent del turisme i caracteritzat per la temporalitat i els baixos salaris.

“El lloguer és prohibitiu, la compra és una quimera i el parc públic d'habitatge és insuficient”, resumeix un dels articles de l'anuari, que adverteix que l'emancipació ha deixat de ser una etapa natural del cicle vital per convertir-se en un privilegi reservat a aquells que compten amb recursos suficients o circumstàncies excepcionals. El resultat és una joventut abocada a prolongar la convivència familiar o a assumir situacions d'inestabilitat habitacional.

En la “sala d'espera” de la vida adulta

Davant d'aquest panorama, el Consell de la Joventut reclama mesures urgents: regular el preu del lloguer, ampliar de forma decidida el parc públic d'habitatge i reservar-ne una part per a joves, reconvertir espais en habitatge social i reduir els impostos vinculats al primer habitatge. “La joventut no vol viure eternament a la sala d'espera de la vida adulta”, subratllen, exigint “habitatge digne, feines estables i oportunitats reals, ara”.

L'Anuari de la Joventut de les Illes Balears 2025, presentat aquest dilluns per la doctora Belén Pascual (UIB), la directora de l'OJIB, Assumpta Mas, i el doctor Carles Feixa, aplega 19 articles. Un d'ells, titulat Més joves en risc de pobresa que joves emancipats, recorda que el 19,1% de les persones d'entre 16 i 24 anys es troba en risc de pobresa o exclusió, així com el 7,5% dels joves que treballen.

Es tracta d'un context de precarització habitacional i laboral que té un impacte directe en el benestar psicològic. L'informe sobre salut mental alerta que el 13,3% de la joventut balear pateix ansietat crònica, més del doble que la mitjana estatal, situada en el 6,2%. La depressió també presenta xifres més elevades que en el conjunt del país, tant entre la població de 15 a 29 anys com entre els més grans de 30.

Més enllà dels diagnòstics clínics, l'estudi subratlla el malestar generalitzat d'una generació que percep la seva situació com a crítica. Només un 0,5% de les persones joves considera que la situació del col·lectiu és molt bona i amb prou feines un 3,5% la qualifica de bona. En canvi, més d'un terç la defineix com a dolenta o molt dolenta, i només el 34% confia a viure millor que els seus progenitors.

Segons l'Anuari, aquestes percepcions estan profundament arrelades en realitats socioeconòmiques específiques de Balears, entre les quals destaquen l'especulació immobiliària, la pressió turística sobre el mercat residencial i la precarització laboral derivada de la dependència del sector turístic i la temporalitat dels contractes. “Quan les dificultats per accedir a un habitatge digne es combinen amb la falta d'ingressos estables, la joventut balear queda atrapada en un cercle de vulnerabilitat estructural que dificulta tant l'autonomia com la construcció de projectes de vida amb garanties”, adverteix l'informe.

Davant d'aquest escenari, el Consell de la Joventut insisteix que la salut mental juvenil no pot abordar-se únicament des d'una perspectiva clínica. Reclama polítiques públiques integrals que ampliïn l'atenció sanitària, però que també garanteixin habitatge assequible, ocupació digna, igualtat de gènere i espais reals de participació. Sense un gir estructural, conclou l'Anuari, l'habitatge continuarà sent no només un problema habitacional, sinó un dels principals factors de desgast psicològic i desigualtat generacional a Balears.