LLEGIR EN CASTELLÀ
“Tinc 33 anys i sobrepasso el límit d'ingressos anuals fixats pel Govern per a optar a les ajudes del lloguer i gairebé estic fora del rang d'edat, però els meus estalvis tampoc arriben per a comprar una casa”, lamenta una madrilenya establerta en Sant Carles (Eivissa) des de fa un lustre en ser preguntada per eldiario.es. El seu testimoniatge se suma al de nombrosos joves que no poden optar als subsidis impulsats dins del pla estatal d'habitatge -i gestionats pel Govern balear-, que proporcionen 250 euros mensuals a inquilins de fins a 35 anys. No obstant això, per a accedir als mateixos cal complir una sèrie de requisits que exclouen a gairebé tots els habitatges de l'arxipèlag. El motiu principal: el topall fixat per a poder optar a les ajudes passa per comptar amb un contracte d'arrendament que no superi els 900 euros mensuals per als pisos o cases i de 450 euros per a les habitacions, el que difícilment succeeix a Eivissa.
A la major de les Pitiüses, l'accés a l'habitatge s'ha tornat inviable en pràcticament totes les seves variants. La compra d'una casa és ja un somni per a qualsevol, amb Balears com la comunitat autònoma amb el metre quadrat més car de tot el país: tant al juliol com a l'agost, el preu va superar els 5.000 euros, segons es desprèn de diversos portals immobiliaris. Aquesta elevadíssima xifra se supera amb escreix en alguns municipis i és molt superior a Eivissa, on el preu per metre quadrat no baixa a 6.700 euros, mentre que a Formentera aquesta xifra augmenta fins als 8.755 euros, d'acord amb les dades publicades per Idealista.
A la major de les Pitiüses, l'accés a l'habitatge s'ha tornat inviable en pràcticament totes les seves variants. La compra d'una casa és ja un somni per a qualsevol, amb Balears com la comunitat autònoma amb el metre quadrat més car de tot el país: tant al juliol com a l'agost, el preu va superar els 5.000 euros
La situació s'enceba especialment amb els joves: entre els d’entre 25 i 35 anys, trobar-se en una cruïlla residencial és habitual: encara no han tingut el temps per a estalviar prou per a comprar-se una casa, però a mesura que s'independitzen i paguen mensualment un lloguer van perdent poder adquisitiu. En el cas dels residents, la majoria opta per allargar en la mesura que sigui possible l'emancipació de casa dels seus pares, que es retarda gairebé als 30 anys. Balears te, a més, un major nombre de persones d'entre els 16 i 29 anys en risc de pobresa (un 15,7%) que emancipats de la llar familiar (15,3%), segons les dades recaptades per l'Observatori d'Emancipació del Consell de la Joventut d'Espanya.
“Estem considerant anar-nos a la Península”
Tomeu Torres, de 25 anys, i la seva parella, de la mateixa edat i qui treballa com a infermera en l'àrea de Salut d’Eivissa, porten un temps intentant independitzar-se però se'ls està fent “complicat”. “El mercat està malament, hi ha molt poques opcions i encara que els dos som eivissencs estem considerant anar a la Península per a emancipar-nos”, relaten. Durant aquest aquest període en el qual han estat pensant què fer, gratant oportunitats d'on a penes n'hi ha, s'han vist obligats a continuar vivint a casa dels pares de cadascun, a Sant Antoni, i allí segueixen avui dia.
Tomeu Torres, de 25 anys, i la seva parella, de la mateixa edat i qui treballa com a infermera en l'àrea de Salut d’Eivissa, porten un temps intentant independitzar-se però se'ls està fent “complicat”. “El mercat està malament, hi ha molt poques opcions i encara que els dos som eivissencs estem considerant anar a la Península per a emancipar-nos”, relaten
El lloguer, que durant anys ha servit a les famílies de menor poder adquisitiu com a recurs residencial alternatiu a la compra, ja no és una opció rendible ni tan sols per als nuclis familiars de classe mitjana, tenint en compte que la majoria de les vegades suposa un esforç financer fins i tot major que una hipoteca. De fet, actualment gairebé tres de cada quatre (73%) ciutadans de les illes creu que el preu actual del lloguer fa que compensi més pagar una hipoteca que buscar un immoble com a inquilins, segons el portal immobiliari Fotocasa.
No obstant això, per a optar a una hipoteca és necessari avançar una inflada quantitat que no tots els ciutadans han pogut generar al llarg dels anys. Els joves, amb una trajectòria laboral més breu, ho tenen encara pitjor. I això a pesar que, a Balears, el 80,2% dels qui tenen entre 25 i 29 anys té una ocupació o la tenia durant el primer semestre de 2024, d'acord amb les dades de l'Observatori d'Emancipació Juvenil recollits pel Consell de la Joventut de Balears (CJIB) corresponents al primer semestre de 2024.
Lloguers més assequibles, però sense contracte
Altres joves que en el seu moment es van mudar a l'illa per circumstàncies laborals o personals ni tan sols compten amb aquesta opció, com li succeeix a la madrilenya resident en Sant Carles, qui es va traslladar a Eivissa durant l'època de la pandèmia, quan la seva empresa va implantar el teletreball i va acabar quedant-se. No ha pogut optar a les ajudes, però en el seu moment les va mirar amb detall per a insistir-li a l'amo que li fes contracte. “Estem pagant -la meva parella i jo- 700 euros mensuals, aigua i llum a part”, expressa la jove, que també lamenta que l'estalvi fiscal del propietari amb Hisenda l'acabi pagant ella en la seva Declaració de la Renda al no poder deduir-se la despesa.
Una jove resident a Eivissa relata que no ha pogut optar a les ajudes, però en el seu moment les va mirar amb detall per a insistir-li a l'amo que li fes contracte. “Estem pagant -la meva parella i jo- 700 euros mensuals, aigua i llum a part”, expressa, lamentant que l'estalvi fiscal del propietari amb Hisenda l'acabi pagant ella en la seva Declaració de la Renda al no poder deduir-se la despesa”
No és l'única. La majoria dels arrendataris amb un lloguer més o menys assequible a l'illa manquen d'un acord per escrit amb l'arrendador, que normalment ofereix tan sols aquesta opció per a poder beneficiar-se fiscalment del tracte. Una altra jove, originària de Mèrida i que viu ara en un pis compartit en el barri de Cas Serres, als afores de Vila, detalla que al principi “tampoc tenia contracte”. Quan per fi es va mudar on viu ara, on paga 700 euros per l'habitació (despeses incloses), complia els requisits per a accedir a les ajudes, però l'import del lloguer era molt superior als 450 euros màxims que marca la convocatòria.
Quant a la resta de condicions, les “complia totes”, remarca: ser menor de 35 anys, ser resident a l'illa amb nacionalitat espanyola, no posseir cap habitatge i tenir una renda anual tres vegades inferior a l'IPREM (Indicador Públic de Renda d'Efectes Múltiples). D'altra banda, la de Mèrida, de 26 anys, explica que ara que ja té contracte pot, això sí, deduir-se el lloguer de la Renda. Sempre amb l'import màxim de 650 euros a l'ésser una persona menor de 30 anys i no superar el percentatge de guanys anuals establert com a límit. “Una ínfima part tenint en compte que a l'any he pagat 9.000 euros en total de lloguer”, objecta.
Una altra jove, originària de Mèrida i que viu ara en un pis compartit, detalla que quan per fi es va mudar on viu ara, on paga 700 euros per l'habitació (despeses incloses), complia els requisits per a accedir a les ajudes, però l'import del lloguer era molt superior als 450 euros màxims que marca la convocatòria
Cap oferta per a tot l'any
És tan sols un exemple que els límits de cost mensual de renda fixats per l'Estat per a les ajudes, almenys en la comunitat balear, queden molt per sota dels preus reals de les illes. Com mostren els principals portals immobiliaris, a Eivissa i Formentera no hi ha, directament, ofertes per aquestes xifres. D'altra banda, en les plataformes de lloguer la majoria dels anuncis són temporals (disponibilitat entre octubre i maig), un fet que deixa a molts residents i treballadors sense opcions residencials a llarga estada.
Amb una recerca ràpida per les immobiliàries més populars per a buscar pis -Idealista i Fotocasa- es pot veure de seguida el descoratjador panorama. Establint els filtres perquè l'oferta d'habitatge s'adapti als requisits de l'Estat per a les ajudes tan sols apareix un pis per 800 euros en Cala de Bou (Sant Josep). Un allotjament que a priori s'arrenda durant tot l'any encara que més endavant, en la descripció completa de l'immoble, l'usuari comprova que no és així: “No es lloga anual, tan sols a l’hivern”, aclareix el propietari. Però per a estades curtes tampoc hi ha molt on triar: les ofertes augmenten llavors a tres -escasses- opcions que ronden els 700 euros.
Amb una recerca ràpida per les immobiliàries més populars per a buscar pis -Idealista i Fotocasa- es pot veure de seguida el descoratjador panorama. Establint els filtres perquè l'oferta d'habitatge s'adapti als requisits de l'Estat per a les ajudes tan sols apareix un pis per 800 euros. No obstant això, l'anunci aclareix: “No es lloga anual, tan sols a l’hivern”
Per a trobar una habitació que costi menys de 450 euros mensuals cal resar-li una mica més a la sort, perquè el que apareix després de fer una cerca és la següent frase: “Hem mirat pertot arreu, però no hem trobat el que cerques”. Des de la Conselleria d'Habitatge, Territori i Mobilitat han explicat a eldiario.es que ja s'ha demanat al Ministeri d'Habitatge que augmenti el límit dels lloguers de cara al nou Pla Estatal perquè els ciutadans de Balears puguin acollir-se a les ajudes, que el Govern s'encarrega de convocar i tramitar.
La desesperant situació provoca que treballadors amb contracte laboral de tot l'any es trobin directament sense alternatives o obligats a pagar preus abusius per un bé de primera necessitat com és l'habitatge: “Al meu entendre, les subvencions són un mode de callar boques, però no una solució real al problema dels lloguers a Eivissa”, sentencia la resident extremenya.