eldiario.es

Focos

Xavier Febrés

  • Reacciones a sus artículos en eldiario.es: 273

Queda demostrat que també ens roben el futbol

Només he trobat una manera de consolar-me del desastre del FC Barcelona davant del París Saint Germain a la Champions: recordar que el futbol en general s’ha vist saquejat els últims anys per les grans potències del mercantilisme, convertit en un producte d’alta rendibilitat (publicitària, immobiliària, televisiva) i amputat de la condició de referent sentimental que sempre havia tingut per a cada massa de seguidors. El consol potser és magre, però a algun clau roent ens hem d’agafar abans que no tornin els dies de glòria.

L’exjugador i entrenador argentí Angel Cappa acaba de publicar a l’editorial espanyola Akal, conjuntament amb la seva filla periodista María Cappa, el llibre També ens roben el futbol. Apassionant, documentadíssim, implacable.

Seguir leyendo »

Queda demostrado que también nos roban el fútbol

Solo he encontrado una forma de consolarme del desastre del FC Barcelona ante el París Saint Germain en la Champions: recordar que el fútbol en general se ha visto saqueado los últimos años por las grandes potencias del mercantilismo, convertido en un producto de alta rentabilidad (publicitaria, inmobiliaria, televisiva) y amputado de la condición de referente sentimental que siempre tuvo para cada masa de seguidores. El consuelo puede que sea magro, pero a algún clavo ardiente tenemos que aferrarnos mientras no vuelvan los días de gloria.

El ex jugador y entrenador argentino Ángel Cappa acaba de publicar en la editorial española Akal, conjuntamente con su hija periodista María Cappa, el libro También nos roban el fútbol. Apasionante, documentadísimo, implacable.

Seguir leyendo »

Ikea també vol acollir i dissenya un barracó de refugiats

El Design Museum de Londres acaba de concedir el seu premi d’arquitectura 2016 al model Better Shelter de barracó desmuntable de refugiats, dissenyat per un equip d’arquitectes suecs per a Ikea. Té 17,5 m2 de superfície i arriba en un paquet pla amb les peces, les eines i les instruccions per muntar-lo en quatre hores. Les parets són de polipropilè o plàstic rígid, amb plafons solars per generar llum elèctrica i la base sobreelevada uns centímetres per damunt del terra per evitar humitats i infeccions. L’estructura modular permet ajuntar-los en cadena. Costen 1.158 € cadascun i de moment n’han venut 30.000 a diversos països.

L’ACNUR (Organització de les Nacions Unides per als Refugiats) recorda que el nombre de refugiats es troba en augment i arriba avui a 65 milions de persones, el 51% dels quals són menors d’edat. Només el conflicte de l’Orient Mitjà va generar l’any passat mig milió de refugiats, 5.000 dels quals es van ofegar al Mediterrani mentre intentaven arribar a Europa.

Seguir leyendo »

Ikea también quiere acoger y diseña un barracón de refugiados

El Design Museum de Londres acaba de conceder su premio de arquitectura 2016 al modelo Better Shelter de barracón desmontable de refugiados, diseñado por un equipo de arquitectos suecos para Ikea. Tiene 17,5 m2 de superficie y llega en un paquete plano con las piezas, las herramientas y las instrucciones para montarlo en cuatro horas. Les paredes son de polipropileno o plástico rígido, con paneles solares para generar luz eléctrica y la base sobreelevada unos centímetros por encima del suelo para evitar humedades e infecciones. La estructura modular permite juntarlos en cadena. Cuestan 1.158 € cada uno y de momento han vendido 30.000 ejemplares a varios países.

La organización ACNUR (Agencia de la ONU para los Refugiados) recuerda que el número de refugiados se halla en aumento y alcanza los 65 millones de personas, el 51% menores de edad. Tan solo el conflicto de Oriente Medio generó el pasado año medio millón de refugiados, de los cuales 5.000 se ahogaron en el Mediterráneo mientras intentaban llegar a Europa.

Seguir leyendo »

En defensa de l'arabisme de la professora Dolors Bramon

No tinc el gust ni la necessitat de conèixer personalment la professora Bramon. Ignoro en quin entrejoc de capelletes, simpaties o antipaties es troba o deixa de trobar-se i si aquesta és la causa de les diatribes rebudes pel seu últim llibre L’islam avui, que acaba de publicar l’editorial barcelonina Fragmenta. En canvi, he llegit amb el màxim interès el llibre en qüestió i els anteriors seus. M’han semblat més instructius, treballats i equànimes que no pas altres d’autores merament libel·listes, com Pilar Rahola quan va publicar La República Islámica de España.

Potser el principal i aberrant problema és que la professora Bramon sigui arabista i islamòloga, és a dir, estudiosa i professora a la Universitat de Barcelona del món àrab i l’islam, en particular del passat islàmic de les terres catalanoparlants. Treballa en la línia d'il·lustres arabistes catalans contemporanis, com els professors Joan Vernet o Pere Balañá, per no allargar la llista.

Seguir leyendo »

En defensa del arabismo de la profesora Dolors Bramon

No tengo el gusto ni la necesidad de conocer personalmente a la profesora Bramon. Ignoro en qué juego de capilletas, simpatías o antipatías se sitúa o deja de situarse y si esta es la causa de las diatribas recibidas por su último libro L’islam avui, que acaba de publicar la editorial barcelonesa Fragmenta. En cambio, he leído con el máximo interés el libro en cuestión y los anteriores suyos. Me han parecido más instructivos, trabajados y ecuánimes que los de otras autoras meramente libelistas, como Pilar Rahola cuando publicó La República Islámica de España.

Tal vez el principal y aberrante problema es que la profesora Bramon sea arabista e islamóloga, es decir estudiosa y profesora en la Universitat de Barcelona del mundo árabe y el islam, en particular del pasado islámico de las tierras catalanoparlantes. Trabaja en la línea de ilustres arabistas catalanes contemporáneos, como los profesores Joan Vernet o Pere Balañá, por no alargar la lista.

Seguir leyendo »

No ens acostumarem mai al despropòsit de la Sagrada Família

Vaig néixer i em vaig criar prop de la Sagrada Família, a l’ombra tenebrosa de les torres del temple “expiatori”, en construcció des del 1882 i que tantes dècades desprès no només continua creixent en volum. També creix el despropòsit de voler aixecar catedrals d’aquestes dimensions en ple segle XXI. Es tracta d’un despropòsit primordialment turístic, i per això enganyós. La Sagrada Família no l’aixequen els feligresos creients, sinó la recaptació a la taquilla de més de 20 milions d’euros anuals procedents de la venda d’entrades als 3,7 milions de visitants forasters, més del doble que la població de la ciutat.

La junta promotora de les obres és una fundació canònica presidida pel bisbe de Barcelona. La Sagrada Família està exempta de pagar l’Impost de Bens Immobles (IBI), com tots els immobles eclesiàstics. Els responsables s’han mostrat disposats –només faltaria!-- a negociar amb l’actual Ajuntament la llicència d’obres que no han tingut mai.

Seguir leyendo »

No nos acostumbraremos nunca al despropósito de la Sagrada Familia

Nací y me crié cerca de la Sagrada Familia, a la sombra tenebrosa de las torres del templo “expiatorio”, en construcción desde 1882 y que tantas décadas después no solo sigue creciendo en volumen. También crece el despropósito de querer levantar catedrales de estas dimensiones en pleno siglo XXI. Se trata de un despropósito primordialmente turístico. La Sagrada Familia no la levantan los feligreses creyentes, sino la recaudación en taquilla de más de 20 millones de euros anuales procedentes de la venta de entradas a los 3,7 millones de visitantes forasteros, más del doble que la población de la ciudad.

La junta promotora de las obras es una fundación canónica presidida por el obispo de Barcelona. La Sagrada Familia está exenta de pagar el Impuesto de Bienes Inmuebles (IBI), como todos los inmuebles eclesiásticos. Los responsables se han mostrado dispuestos –¡faltaría más!-- a negociar con el actual Ayuntamiento la licencia de obras que nunca han tenido.

Seguir leyendo »

La llei del mercat contra el mercat de Sant Antoni

És una experiència dura arribar a la conclusió que invertir 70 milions d’euros i quasi deu llargs anys d’obres en restaurar l’estructura d’un dels mercats més amplis de la ciutat ha servit sobretot per posar de moda el popular barri de Sant Antoni i fer pujar els lloguers dels pisos fins a extrems que obliguen els seus residents a abandonar-lo.

La dura experiència del mercat de Sant Antoni ha de servir sense excusa per insistir en la recerca de mecanismes que posin fre d’una vegada a l’especulació immobiliària desbocada, encara més per part d’un govern municipal amb experiència de lluita en la matèria. Si no ho fes amb la suficient claredat una força política com Barcelona en Comú, resultaria incomprensible, frustrant i sens dubte amb conseqüències electorals.

Seguir leyendo »

La ley del mercado contra el mercado de Sant Antoni

Es una experiencia dura llegar a la conclusión que invertir 70 millones de euros y casi diez largos años de obras en restaurar la estructura de uno de los mercados más amplios de la ciudad ha servido sobre todo para poner de moda el popular barrio de Sant Antoni y provocar la subida de los alquileres de los pisos hasta extremos que obligan a sus residentes a abandonarlo.

La dura experiencia del mercado de Sant Antoni debe servir sin excusa para insistir en la búsqueda de mecanismos que pongan freno de una vez a la especulación inmobiliaria desbocada, más aun por parte de un gobierno municipal con experiencia de lucha en la materia. Si no lo hiciese con la suficiente claridad una fuerza política como Barcelona en Comú, resultaría incomprensible, frustrante y sin duda con consecuencias electorales.

Seguir leyendo »