eldiario.es

Focos

Xavier Febrés

  • Reacciones a sus artículos en eldiario.es: 267

No nos acostumbraremos nunca al despropósito de la Sagrada Familia

Nací y me crié cerca de la Sagrada Familia, a la sombra tenebrosa de las torres del templo “expiatorio”, en construcción desde 1882 y que tantas décadas después no solo sigue creciendo en volumen. También crece el despropósito de querer levantar catedrales de estas dimensiones en pleno siglo XXI. Se trata de un despropósito primordialmente turístico. La Sagrada Familia no la levantan los feligreses creyentes, sino la recaudación en taquilla de más de 20 millones de euros anuales procedentes de la venta de entradas a los 3,7 millones de visitantes forasteros, más del doble que la población de la ciudad.

La junta promotora de las obras es una fundación canónica presidida por el obispo de Barcelona. La Sagrada Familia está exenta de pagar el Impuesto de Bienes Inmuebles (IBI), como todos los inmuebles eclesiásticos. Los responsables se han mostrado dispuestos –¡faltaría más!-- a negociar con el actual Ayuntamiento la licencia de obras que nunca han tenido.

Seguir leyendo »

No ens acostumarem mai al despropòsit de la Sagrada Família

Vaig néixer i em vaig criar prop de la Sagrada Família, a l’ombra tenebrosa de les torres del temple “expiatori”, en construcció des del 1882 i que tantes dècades desprès no només continua creixent en volum. També creix el despropòsit de voler aixecar catedrals d’aquestes dimensions en ple segle XXI. Es tracta d’un despropòsit primordialment turístic, i per això enganyós. La Sagrada Família no l’aixequen els feligresos creients, sinó la recaptació a la taquilla de més de 20 milions d’euros anuals procedents de la venda d’entrades als 3,7 milions de visitants forasters, més del doble que la població de la ciutat.

La junta promotora de les obres és una fundació canònica presidida pel bisbe de Barcelona. La Sagrada Família està exempta de pagar l’Impost de Bens Immobles (IBI), com tots els immobles eclesiàstics. Els responsables s’han mostrat disposats –només faltaria!-- a negociar amb l’actual Ajuntament la llicència d’obres que no han tingut mai.

Seguir leyendo »

La llei del mercat contra el mercat de Sant Antoni

És una experiència dura arribar a la conclusió que invertir 70 milions d’euros i quasi deu llargs anys d’obres en restaurar l’estructura d’un dels mercats més amplis de la ciutat ha servit sobretot per posar de moda el popular barri de Sant Antoni i fer pujar els lloguers dels pisos fins a extrems que obliguen els seus residents a abandonar-lo.

La dura experiència del mercat de Sant Antoni ha de servir sense excusa per insistir en la recerca de mecanismes que posin fre d’una vegada a l’especulació immobiliària desbocada, encara més per part d’un govern municipal amb experiència de lluita en la matèria. Si no ho fes amb la suficient claredat una força política com Barcelona en Comú, resultaria incomprensible, frustrant i sens dubte amb conseqüències electorals.

Seguir leyendo »

La ley del mercado contra el mercado de Sant Antoni

Es una experiencia dura llegar a la conclusión que invertir 70 millones de euros y casi diez largos años de obras en restaurar la estructura de uno de los mercados más amplios de la ciudad ha servido sobre todo para poner de moda el popular barrio de Sant Antoni y provocar la subida de los alquileres de los pisos hasta extremos que obligan a sus residentes a abandonarlo.

La dura experiencia del mercado de Sant Antoni debe servir sin excusa para insistir en la búsqueda de mecanismos que pongan freno de una vez a la especulación inmobiliaria desbocada, más aun por parte de un gobierno municipal con experiencia de lucha en la materia. Si no lo hiciese con la suficiente claridad una fuerza política como Barcelona en Comú, resultaría incomprensible, frustrante y sin duda con consecuencias electorales.

Seguir leyendo »

Evitar l’oprobi contra la democràcia en l'any Puig i Cadafalch

L’any que està a punt de començar ha estat declarat any Josep Puig i Cadafalch per commemorar el 150è aniversari de la naixença i alhora el centenari del nomenament del president de la Mancomunitat de Catalunya que va enterrar aquella institució pel suport que va donar al colpisme de la dictadura militar de Primo de Rivera. La Generalitat, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Mataró, localitat natal del personatge, aboquen 450.000 euros als actes en la seva memòria.

Josep Puig i Cadafalch va ser des de ben jove membre de la directiva de la Lliga Regionalista (Lliga Catalana a partir del 1933, sempre encapçalada per Francesc Cambó), així com regidor de l’Ajuntament de Barcelona, diputat a Corts i diputat provincial. La Mancomunitat, primer govern autònom de Catalunya mitjançant la coordinació de les quatre Diputacions provincials, va ser proclamada el 1914. La mort prematura del president Enric Prat de la Riba el 1917 va convertir el seu lloctinent Puig Cadafalch en president de Catalunya durant prop de sis anys, alhora que Francesc Cambó entrava a diferents governs monàrquics espanyols durant el regnat d’Alfons XIII.

Seguir leyendo »

Evitar el oprobio contra la democracia en el año Puig i Cadafalch

El año que está a punto de comenzar ha sido declarado Año Josep Puig i Cadafalch para conmemorar el 150 aniversario del nacimiento y a la vez el centenario del nombramiento del presidente de la Mancomunitat de Catalunya que enterró aquella institución por su apoyo al golpismo de la dictadura militar de Primo de Rivera. La Generalitat, la Diputación de Barcelona y el Ayuntamiento de Mataró, localidad natal del personaje, invierten 450.000 euros en los actos en su memoria.

Josep Puig i Cadafalch fue desde muy joven miembro de la directiva de la Lliga Regionalista (Lliga Catalana a partir de 1933, siempre encabezada por Francesc Cambó), así como regidor del Ayuntamiento de Barcelona, diputado a Cortes y diputado provincial. La Mancomunitat, primer gobierno autónomo de Catalunya mediante la coordinación de las cuatro Diputaciones provinciales, fue proclamada en 1914. La muerte prematura del presidente Enric Prat de la Riba en 1917 convirtió a su lugarteniente Puig Cadafalch en presidente de Catalunya durante cerca de seis años, a la vez que Francesc Cambó entraba en varios gobiernos monárquicos españoles durante el reinado de Alfonso XIII.

Seguir leyendo »

Amb les actuals pensions de jubilació no hi ha vellesa digna

El govern del PP va desvincular l’any 2013 la revisió anual de les pensions de jubilació segons l’Índex de Preus al Consum. L’any vinent les devaluarà per tercera vegada consecutiva mitjançant l’augment anunciat del 0,25%, que no cobreix l’increment del cost de la vida. El 70 % dels jubilats d’arreu d’Espanya cobren menys de mil euros mensuals, són inframileuristes. Només un 0,3% perceben la pensió màxima de 2.567 €. Segons un informe de Vidacaixa, l’única font d’ingressos de set de cada deu jubilats és la pensió pública. Els reduïts augments anuals del 0,25% signifiquen una pèrdua acumulada del 30% al 50% del poder adquisitiu de les pensions durant els pròxims quinze anys.

El nombre de jubilats ha passat els últims deu anys arreu d’Espanya de 7,9 milions de persones a 9,1 milions. L’actual política equival a una condemna a la precarietat de la majoria de jubilats que no arriben a mileuristes.

Seguir leyendo »

Con las actuales pensiones de jubilación no hay vejez digna

El gobierno del PP desvinculó a partir del 2013 la revisión anual de las pensiones de jubilación según el Índice de Precios al Consumo. El año próximo las devaluará por tercera vez consecutiva mediante el aumento anunciado del 0,25%, que no cubre el incremento del coste de la vida. El 70 % de los jubilados en toda España cobran menos de mil euros mensuales, son inframileuristas. Tan solo un 0,3 % percibe la pensión máxima de 2.567 €. Según un informe de Vidacaixa, la única fuente de ingresos de siete de cada diez jubilados es la pensión pública. Los reducidos aumentos anuales del 0,25% significan una pérdida acumulada del 30% al 50% del poder adquisitivo de las pensiones durante los próximos quince años.

El número de jubilados ha pasado los últimos diez años en España de 7,9 millones de personas a 9,1 millones. La actual política equivale a una condena a la precariedad de la mayoría de jubilados que no llegan a mileuristas.

Seguir leyendo »

Inoperància, insolvència o indignitat de les companyies elèctriques

El servei bàsic del gas i l’electricitat domèstica no té un preu bàsic, sinó que alimenta en plena crisi beneficis multimilionaris de les companyies privades concessionàries. La subministradora Gas Natural va passar de declarar   642 milions d’euros de beneficis l’any 2004 a 1.502 milions el 2015. La distribuïdora Endesa va anunciar 870 milions de beneficis durant el primer semestre del 2015, un 17,1% més que en el mateix període de l’any anterior.

Són les dues companyies implicades en el tall de subministrament a l’anciana de Reus que havia d’utilitzar espelmes i que ha trobat la mort en l’incendi del seu pis. Davant les xifres oficials dels seus beneficis, la picabaralla entre aquestes empreses i les administracions púbiques sobre l’aplicació o bé la infracció que han dut a terme de la Llei de Pobresa Energètica, sorgida d’una iniciativa legislativa popular, no fa més que revelar la inoperància, la insolvència, la indignitat dels implicats.

Seguir leyendo »

Inoperancia, insolvencia o indignidad de las compañías eléctricas

El servicio básico del gas y la electricidad doméstica no tiene un precio básico, sino que alimenta en plena crisis beneficios multimillonarios de las compañías privadas concesionarias. La suministradora Gas Natural pasó de declarar  642 millones de euros de beneficios en 2004 a 1.502 millones en 2015. La distribuidora Endesa anuncio 870 millones de beneficios durante el primer semestre del 2015, un 17,1% más que en el mismo período del año anterior.

Son las dos compañías implicadas en el corte de suministro a la anciana de Reus que debía utilizar velas y que ha encontrado la muerte en el incendio de su piso. Ante las cifras oficiales de sus beneficios, la disputa entre estas empresas y las administraciones púbicas sobre la aplicación o bien la infracción que han llevado a cabo de la Ley de Pobreza Energética, surgida de una iniciativa legislativa popular, no hace más que revelar la inoperancia, la insolvencia, la indignidad de los implicados.

Seguir leyendo »