Es parla molt poc de què està passant a Grècia

L’escassa atenció mediàtica a l’ofec econòmic que la Unió Europea i els organismes financers internacionals imposen a Grècia és una peça més del pla de càstig contra un petit país del sud que va gosar desviar-se del recte camí del liberalisme. El silenci habitual sobre el patiment infligit a la població grega per l’operació de rescat financer en curs s’ha convertit en una penalitat afegida.

La duresa del pla d’austeritat de la cancellera Merkel imposat al conjunt de països de la Unió Europea, de la qual Grècia forma part des del 1981, cinc anys abans que Espanya, no ha cedit ni un mil·límetre des del començament de la seva aplicació el 2010. El seu pla de gestió de la crisi grega del deute no ha mitigat els efectes desastrosos sobre les condicions de vida de la població. La brutalitat dels sacrificis encaixats pels grecs no ha servit de res, més que per obtenir una nova tongada del rescat financer i allargar l’agonia.

La tercera tongada del rescat, per un import de 7.000 milions d’euros, s’està negociant aquests dies en les mateixes condicions que les anteriors. El 90% de la injecció de fons es destina a pagar els venciments del deute públic, és a dir, a rescatar els bancs. El 10% restant serveix per pagar endarreriments a proveïdors, funcionaris i pensionistes, a canvi de noves retallades de les pensions i més augments d’impostos fins al 2021.

El govern de coalició d’esquerres d’Alexis Tsipras i el seu partit Syriza va arribar al poder el gener del 2015, després d’esborrar del mapa electoral els socialistes, vistos com a responsables governamentals dels anys anteriors. Va ser una revolta de l’electorat grec contra l’asfíxia del país per part de la “troica” (la Unió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional). El mes de juliol següent Tsipras va guanyar el referèndum que havia convocat per consultat els grecs si estaven d’acord amb les condicions del rescat financer. Va prevaldre el “no”, però el govern grec es va haver de sotmetre igualment, sota pena de veure’s radiat de la UE i de l’euro.

Amb la política actual Grècia no podrà mai sortir del pou de la precarietat, aguda i creixent. Les condicions forçoses de retorn del deute escanyen el país sense pal·liatius, provoquen danys innecessaris a la seva economia i condemnen la població a una espiral de misèria.

La batuta alemanya de la Unió Europea i els organismes internacionals implicats esperen per afluixar el dogal una futura victòria política conservadora al govern grec, mentre fan la vida completament impossible al d’Alexis Tsipras. L'FMI s’ha mostrat tímidament partidari de plantejar una cancel·lació parcial o quitament de l’impagable deute grec, però l’ortodòxia conservadora alemanya es manté inflexible. La política alemanya contra Grècia vol servir d’escarment contra l’acumulació de deutes per part d’un país petit i també contra un govern d’esquerres que va intentar plantar-li cara.

Paraules com hecatombe, catàstrofe, cataclisme, apocalipsi, histèria, hemorràgia, caos o drama són d’origen grec. N’hi ha moltes més, per exemple les paraules Europa i democràcia. Encara anomenem l’alfabet amb les dues primeres lletres de l’abecedari grec: alfa i beta. Grècia va donar a Europa el seu nom, el sistema social democràtic, els fonaments cívics de la seva cultura, fins i tot l’anagrama de l’actual moneda, la lletra € o èpsilon.

L’hegemonia alemanya pretén ara que veiem Grècia com un país anàrquic que es va endeutar massa alegrement, com a molt que el considerem un llunyà mite romàntic d’historiadors i literats, un rastre remot de les arrels de la cultura occidental sense relació directa amb l’actualitat. El món baixa ple de simplismes identitaris, manipulacions, supèrbies i racismes. Són les noves batalles d’una guerra molt vella. Es parla molt poc de què està passant a Grècia.