Barcelona posa a prova el lideratge d'Iglesias al capdavant de Podemos

A Podemos li estan creixent els nans a Barcelona. A pocs dies de l’aterratge de Pablo Iglesias a la ciutat comtal, les pessigades o els cops de colze, segons es miri, són el comú denominador entre les llistes que aspiren a fer-se amb les regnes del Consell Ciutadà de la capital i les diferents ànimes que vertebren el complex esquelet de Podem a Catalunya.

La qüestió nacional en alguns casos; la precipitació per sumar-se a la confluència de Guanyem; però sobretot la “posició d’avantatge” del sector oficialista —o, dit d’una altra manera, la pugna pel poder— resumeixen les motivacions de les llistes alternatives que aspiren a donar la sorpresa a Barcelona el proper dia 2 de gener, quan s’obtindran els resultats.



La candidatura apadrinada per l'equip d'Iglesias, És clar que Podem, que lidera Marc Bertomeu —i que inclou varies persones de Guanyem i exmilitants de la CUP, EUiA i Revolta Global—, explica a aquest mitjà que “ni són ni deixen de ser oficialistes” i en qualsevol cas posen en valor el fet que en la seva llista s'integrin membres del Consell Ciutadà estatal, com és el cas de Beatriz Rilova i Raimundo Viejo. “Hem teixit la candidatura gent d’aquí, sense directrius de ningú”, explica Marc Bertomeu.

La llista de Bertomeu, però, haurà de superar el soroll i els retrets d’altres competidors, com Participa Barcelona i Podemos por la Dignidad, totes dues amb el suport de l'ex fiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo, que també forma part del Consell Ciutadà estatal, un dels referents de la formació, i icona de les propostes de Podemos per combatre els corruptes de la política.

Els moviments de Villarejo en suport a les llistes que li disputen el timó a Iglesias es poden interpretar com un repte o, simplement, com la voluntat de l'ex fiscal d'obrir el procés de construcció del partit a més veus, més enllà de les que es desprenen de la direcció. En una conversa amb aquest mitjà, Villarejo es manté prudent i assegura que dóna suport a aquelles llistes que sorgeixen des de la base i que l'hi demanen.

Les crítiques: “Meritocracia”, “cort de savis” o “eleccions a dit”



“Les propostes han de sorgir de la base, no de la decisió d’un equip de savis”, explica Luís Romance, qui encapçala la llista Barcelona Participa. “És evident que la llista oficial parteix amb avantatge, com també ho és que han prevalgut criteris de meritocràcia més que no pas l’essència inclusiva de la formació”, continua.

Segons Romance, la vocació inclusiva de Podem “no s’està complint” en el cas de la llista oficialista, “que obstaculitza” que la ciutadania accedeixi a la formació i s’impliqui en política. Des d’aquesta òptica, Participa Barcelona proposa com a eix diferencial un equip d’acollida i una escola de participació per empoderar la ciutadania que es vol involucrar en el procés de construcció de Podem.

Per a Diego Lamaña, de la llista Barcelona Somos Tod@s, és fonamental no caure amb els paranys del poder mediàtic que va tenir un paper clau en la manca d’igualtat d’oportunitats en l’elecció del Consell Ciutadà estatal. “Ens trobem amb què s’han escollit a dit determinades persones, mentre que la nostra llista s’està esforçant per incloure tothom”.

Segons Lamaña la llista oficialista es pot endur una sorpresa perquè el factor mediàtic no jugarà un paper clau en els comicis. “Bertomeu no és Iglesias, molta gent que votarà ho farà en clau de proximitat i militància, no per allò que li arribi dels mitjans”.

Guanyem, sí, però sense pressa

Tot i que les candidatures consultades tenen clar que Ada Colau i la maquinària impulsada per Guanyem ha de ser l’arma per conquerir l’Ajuntament de Barcelona hi ha discrepàncies sobre com ha de ser la relació. Mentre que des de la llista encapçalada per Bertomeu es dóna per fet que Podem serà un actor més de la confluència d’esquerres, Participa Barcelona i Barcelona Somos Tod@s, rebaixa l’eufòria i recelen de les dobles militàncies.



“Ens diuen que hem de fer que Guanyem reculli els valors de la gent de Podem, abans caldrà valorar si els té”, explica Romance. “Veiem clarament que Ada Colau ha de ser l’alcaldessa de Barcelona, però ens sorprèn la contundència amb què es dóna per feta la confluència”, apunta Lamaña, que lamenta que la CUP no hi entrés i que es dupliquin les opcions rupturistes de cara les municipals.

La qüestió nacional divideix Podemos

Enric Martínez, portaveu de la corrent Podemos Unidos, que a Barcelona dóna suport a la candidatura de Podemos por la Dignidad, encapçalada per Montserrat Cutando, ha carregat contra els representants “oficialistes” —citant a Gemma Ubasart, Beatriz Rilova, Raimundo Viejo o Jaume Asens—. Segons ell, la candidatura És clar que Podem “no és majoritària” però en canvi ha incorporat la qüestió nacional com una reivindicació prioritària per a Podem.

Martínez ha advertit que els votants de Podem a Catalunya en les passades europees “la majoria se sentien espanyols i la independència els té farts”. En aquest sentit, “cal representar-los a ells, que han confiat en nosaltres, i no a un munt de militants, molts provinents de Procés Constituent o Revolta Global, que s'han ficat dins de Podem i no els dóna la gana de reconèixer que té una altra orientació”.

Martínez ha assegurat que li encantaria reunir-se aquest cap de setmana amb Iglesias quan visiti Barcelona, per “analitzar en profunditat” la realitat catalana, ja que “ara està influït” per un sector que no representa el perfil del votant de Podem a Catalunya.

Catalunya a l’horitzó

Les quatre llistes tenen de termini fins al 30 de desembre per seguir amb una campanya en què podran participar tots aquells ciutadans inscrits a Podemos –inscriure’s no implica militar-hi—. La votació es farà de forma telemàtica entre els dies 26 i 30. El 2 de gener es donaran a conèixer els resultats i es proclamarà el primer consell ciutadà. Una de les condicions és que la composició tingui paritat.

Un cop se superi l’escull municipal, el propòsit de la formació serà abordar el procés participatiu per elegir els membres del futur consell a nivell català perquè estigui operatiu al febrer, tot i que aquesta elecció podria precipitar-se si el president de la Generalitat, Artur Mas, anticipa les eleccions.