Col·lectius de tota Catalunya s'apleguen a Barcelona en la primera gran manifestació contra el TTIP
Milers de persones de diversos punts de Catalunya s'han manifestat aquest dissabte al centre de Barcelona contra el TTIP, les sigles en anglès amb què és conegut l’Acord Transatlàntic sobre Comerç i Inversió. La marxa, que ha aplegat diversos col·lectius, des d'assemblees de pobles, ciutats i barris sorgides del 15-M i grups com la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute, fins a sindicats i partits d'esquerres, estava encapçalada per tres tractors que marcaven el ritme de la manifestació des del Passeig de Gràcia a la plaça Sant Jaume.
Josep Maria Coll, responsable del sector de vegetals i seguretat alimentària d'Unió de Pagesos, el sindicat que portava els vehicles, assegura que estan “doblement preocupats pel tractat, com a productors i com a consumidors”. “Hi ha moltes coses a millorar, però Europa té la millor seguretat alimentària del món”, assegura, i apunta que podrien comerciar-se productes que no compleixen els requisits europeus. “Aquí amb temes d'hormones a les vaques ha anat gent a la presó, mentre que als Estats Units és d'allò més normal”, lamenta.
Per motius com aquests diversos col·lectius ecologistes s'han sumat a la manifestació, però també molts que reivindiquen sobirania. Al final de la manifestació una de les persones que ha intervingut reivindicava l'esperit del 15-M: “Aquesta gent que negocia un tractat a la nostra esquena no ens representa”, ha cridat, i entre els presents fins i tot militants de partits polítics s'han sumat al crit de “No ens representen”.
Entre els manifestants hi havia Ernest Urtasun, eurodiputat d'ICV que ha pogut accedir a part de la documentació del tractat, ja que al Parlament Europeu li correspon ratificar el tractat. “Però ni tan sols jo com a eurodiputat tinc accés a tots els documents”, denuncia en relació a l'opacitat de la negociació del TTIP. Urtasun denuncia els efectes que pot tenir especialment sobre la qüestió alimentària, l'obertura de determinats sectors de negoci a grans multinacionals nord-americanes i la creació de tribunals arbitrals privats. “Preveu la creació d'uns tribunals privats perquè multinacionals d'un cantó i de l'altre puguin denunciar si veuen les seves inversions afectades per la legislació d'un estat”, explica.
Per això mateix, la reivindicació de democràcia ha estat una de les més presents a la manifestació, amb crits contra la Troika, els mercats o les multinacionals. També contra la financerització de la vida i les desigualtats. El manifest convocava aquesta jornada de mobilització internacional “per tal d'aturar els acords de lliure comerç i inversions (TTIP, TISA, CETA, TTP) i promoure una economia pensada per a les persones i el medi ambient”.
