Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

Jaume Collboni: “A Catalunya no hi ha solució possible que no passi per una consulta d'una manera o una altra”

El candidat del PSC a l'alcaldia de Barcelona, Jaume Collboni. / Marta Jara

Carmen Moraga

Jaume Collboni (Barcelona 1969), president del PSC de Barcelona, acaba de guanyar unes renyides primàries per ser el candidat a l'alcaldia de la seva ciutat. La seva decisió de donar el salt a la política municipal l'ha portat a renunciar al seu escó al Parlament de Catalunya on ocupava el càrrec de portaveu del partit i era portaveu adjunt del grup parlamentari. Ara Collboni vol dedicar-se en exclusiva a preparar les eleccions municipals del mes de maig, una cita que per al PSC es presenta dura després de la irrupció de Guanyem, l'auge que donen totes les enquestes a ERC i el debat sobiranista que, com el mateix Collboni reconeix, “ens ha partit l'eix per la meitat”. L'aspirant a alcalde aposta per una coalició d'esquerres per desbancar CiU del poder.

Ha guanyat vostè unes primàries del PSC davant de quatre aspirants per ser el candidat a l'alcaldia de Barcelona. Què oferia vostè que no oferissin els seus rivals?

Jo vaig construir la meva proposta sobre la base d'una proposta social. I això ho vaig fer de forma constructiva intentat sumar totes les sensibilitats del partit i de forma oberta a la ciutadania. Cal tenir en compte que el 70% de les persones que van participar en aquestes primàries eren ciutadans i no gent del partit.

Quin paper jugarà el PSC en aquesta Diada?

Nosaltres estem llançant un missatge d'unitat civil del poble de Catalunya. No volem que el debat sobiranista divideixi ni al catalanisme polític ni a la societat catalana. La Diada sempre ha estat un acte unitari però cada vegada més CiU i ERC l'estan volent monopolitzar amb el missatge independentista.

Serà una Diada marcada pel cas Pujol...

Completament, completament. El cas Pujol ha afectat directament a l'espina dorsal de Convergència com a projecte polític però ha contaminat també al conjunt del catalanisme. Si s'acaba confirmant que vivíem sota una presidència amb un partit que practicava un sistema de corrupció sistèmica, doncs això és gravíssim.

Artur Mas assegura que ell no sabia res dels diners ocults de Pujol.

És difícil creure que gent tan propera a Pujol com Mas, que va ser conseller d'Economia, o com Trias, que va ser fins i tot el seu Conseller de Presidència durant els anys en què es va desenvolupar tota aquesta trama, no tinguessin cap indici que hi havia alguna cosa que no funcionava.

Tampoc el PSC sembla que investigués gaire.

Jo sóc crític i crec que massa coses no van funcionar en aquella època. No va funcionar l'oposició. Si els meus predecessors tenien coneixement que es cobraven comissions havien d'haver denunciat. Però suposo que no les tenien i per això no ho van fer.

Ha fallat l'oposició política, el PSC, el PP, i els partits que hi eren. I van fallar els mitjans de comunicació que no van complir amb la seva missió implícita que tenen de cercar la veritat. I va fallar la Justícia. Per tant, també hi va haver una fallada sistèmica que va evitar fer una cosa tan sana com és buscar la veritat.

Què esperen de la compareixença de Pujol al Parlament?

Esperem que digui la veritat. Ja que s'ha arrencat a confessar doncs que ho confessi tot. I que desmenteixi o confirmi totes les informacions que van apareixent sobre una presumpta trama de corrupció sistèmica d'un partit que es finança il·legalment i d'una família que es lucra de la contractació pública.

I que demani perdó?

Això d'alguna manera ho comença a demanar a la carta. Però difícilment serà perdonat perquè el mal que ha fet a moltíssima gent i a la gent que creia en ell, és molt contundent i afecta la credibilitat de tota la classe política.

Defensarà vostè des de l'Ajuntament la consulta o una reforma constitucional?

Jo crec que les dues coses són compatibles. Jo sóc partidari d'una reforma federal de la Constitució. Crec que és la solució. No crec que la independència sigui aquesta espècie de vareta màgica que vagi a solucionar tots els problemes dels catalans. Ni crec que els problemes socials que tenim ara mateix se solucionin aixecant fronteres. No sóc independentista i per tant crec que el que cal fer és un pacte a Espanya. I això no és incompatible amb una consulta. És més, en el cas de Catalunya jo crec que no hi ha solució possible que no passi per una consulta d'una manera o altra. El com i el què es consulta forma part del pacte polític que hi ha d'haver. Però per a mi cap de les dues coses són incompatibles, són complementàries.

Què votarà el PSC a la llei de consultes i quin missatge donaran als ciutadans?

Nosaltres votarem a favor d'una llei que el que pretén és millorar la participació ciutadana i la qualitat democràtica. El problema és que hi ha altres partits que creuen que aquesta llei empara la consulta del 9N però això és intentar menjar sopa amb una forquilla. Aquesta llei no serveix per consultar el futur de Catalunya, perquè això és un referèndum. Aquesta és una llei de consultes no referendàries. Nosaltres hem fet esmenes i hi votarem a favor.

Què opina de la crida a la rebel·lió i incompliment de la llei que ha fet ERC?

Em sembla que és entrar en un joc molt perillós que no sabem on acaba.

Veu en l'horitzó un avançament electoral si el TC tomba la consulta i aquesta se celebra?

Parteixo de la premissa que no se celebrarà. Vull entendre que Convergència no convocarà una consulta que sigui suspesa pel Constitucional. Crec que encara defensen l'estat de dret. El que sí que crec plausible és que hi hagi un avançament electoral, en aquest cas opino que el senyor Mas no hauria de presentar-s'hi. Seria el seu tercer gran fracàs.

Què n'opina de Guanyem i d'Ada Colau?

He de reconèixer que els segueixo amb molt interès i atenció. Ho visc més com un estímul que com una amenaça. L'esquerra en general a Espanya i a Catalunya s'està refundant. També espero que aquests moviments, passi el que passi (perquè encara no sabem si aniran amb la CUP o amb Iniciativa o amb qui), el que sorgeixi d'aquí, tingui vocació de transformació i de govern i estigui disposat a dialogar i a acordar. A Barcelona tenim una llarga tradició de pacte d'esquerres que ha governat la ciutat amb èxit i això tothom ho reconeix. A més, és raonable pensar que no hi haurà majories absolutes ni en les municipals ni en les autonòmiques, de manera que caldrà molt diàleg i acords.

Proposa vostè una coalició d'esquerres, però qui hi hauria i qui la lideraria?

Veurem els resultats. La meva vocació, i així ho vaig dir en les primàries, és liderar aquesta coalició d'esquerres si ningú té majoria i entendre'ns amb els grups d'esquerra que tinguin representació.

Creu que Guanyem o ERC acceptarien que vostè liderés aquesta coalició?

Això ho hauria de preguntar a ells. Jo al que aspiro és que en les properes eleccions municipals i autonòmiques parlem de la ciutat perquè el que sí que veig com un risc és que hi hagi grups com Esquerra que no parlaran de Barcelona i que seguiran parlant d'independència. Jo vull parlar de la ciutat i faré una proposta per a la ciutat. I m'agradaria que a les muncipals es parlés del futur de la ciutat i no d'altres coses.

Vostè acceptaria que una altra persona fos qui la liderés?

Si és en base a un programa... Totes les possibles coalicions han de tenir una base programàtica.

El veritable adversari del PSC a les eleccions és llavors únicament CiU i el PP?

Sí, sens dubte. El senyor Trias i la dreta que governa la ciutat. A Barcelona s'estan privatitzant molts serveis públics i s'està sotmetent a la ciutat a la indústria del turisme. El senyor Trias ha aprovat els seus pressupostos amb el suport del PP. Als dos partits els separa la bandera però els uneix el model neoliberal. I aquestes polítiques són les que jo vull combatre.

Els resultats de les europees no van ser bons ni per al PSOE ni per al PSC. No temen que segueixi aquesta tendència a la baixa en les municipals?

No, rotundament no. Perquè la gent de la ciutat de Barcelona té un bon record dels governs socialistes. La prova és que vam governar més de 30 anys, vam transformar la ciutat i la vam obrir al món.

Coincideixen amb Pedro Sánchez que no es pot donar suport a la reforma electoral del Govern perquè governi la llista més votada?

És una tupinada que volen fer a sis mesos de les eleccions i pretenen fer-ho sense el consens necessari. Dit això, a mi m'agradaria saber què pensa el senyor Trias de la reforma i em preocuparia molt que Convergència, fruit també del pànic escènic que també pugui tenir, donés la coartada al PP per perpetrar aquesta reforma.

I si en la proposta del Govern s'inclogués una segona volta?

És que el que no pot fer és canviar les regles de joc deu minuts abans que comenci el partit. Es pot parlar d'una reforma després de les eleccions? Absolutament. I a dues voltes? Es pot parlar. I no només d'això. A mi m'agradaria parlar també de limitació de mandats, de llistes obertes, d'elecció directa a Barcelona dels regidors de districte... Però no salvar els mobles a un partit que se sent amenaçat, com li passa al PP.

Etiquetas
stats