eldiario.es

Menú

'Techo y comida', retrat de com la crisi s'acarnissa amb els més dèbils

Una pel.lícula mostra com la pobresa i els desnonaments ofeguen gairebé inexorablement el futur d'una jove mare i el seu fill

- PUBLICIDAD -
Natalia de Molina, en un fotograma de Techo y Comida.

Natalia de Molina, en un fotograma de Techo y Comida. Techo y Comida

Techo y comida és l'òpera prima de Juan Miguel del Castillo. Més enllà de l'argument el film és un descens als inferns de la pobresa d'una dona jove, interpretada amb gran contenció per Natalia de Molina, i el seu fill de vuit anys, que viuen una dura situació en què la mare, sense feina, sense amics ni familiars i sense feina veu com l'espiral de la misèria l'engoleix lentament i inexorablement.

Més enllà de la història que explica el film, el rerefons és el de la soledat i la vergonya que com a condemnes suplementàries s'uneixen a la indefensió que suposa la pèrdua del treball.

La protagonista, molt continguda en la seva interpretació, intenta dissimular el fet que no té diners per evitar que l'administració li prengui la custòdia del seu fill. En aquest joc s'uneix la falta de diners a la vergonya i a la tristesa. De fet, la pel·lícula és també la crònica de la vergonya amb la qual els afectats per la crisi han de conviure, perquè a diferència del que havia passat en situacions anteriors, la crisi ha fet sentir-se culpables a les seves víctimes més desvalgudes. Es diria que a més de la situació objectiva, la ideologia dominant ha transmès la imatge que aquells que cauen ho fan perquè no són capaços de competir, que no s'esforcen prou. I per tant, si abans ser pobre generava un sentiment de certa dignitat i solidaritat, ara produeix una situació d'humiliació afegida i menyspreu entre els seus iguals.

Engranatge implacable

L'artefacte narratiu mostra com de manera imparable es degrada la vida de la jove mare de família i el seu fill enganxats en un engranatge implacable. Detalls com no tenir xampú o veure com les companyies tallen l'aigua o l'electricitat del domicili es van succeint amb la precisió dramàtica. I tot sense que la protagonista gosi confessar la seva situació. Si rep alguna ajuda, és també de forma vergonyant i dissimulada. Res d'heroic ni emocionant. De fet, fins i tot la vergonya presideix la forma d'actuar dels propietaris de l'habitatge, també perseguits pels deutes que, per no poder pagar el lloguer, instaran el desnonament.

I de fons a les petites desgràcies que es van sumant en la vida quotidiana de la mare angoixada, a indiferència d'aquells que, potser per ser-ne molt conscients intenten no veure la situació. Magistral en aquest sentit l'escena en la qual la mare ha de comunicar al seu fill que els fan fora de casa. Tot passa a Jerez de la Frontera mentre es juga la final de la copa del món de futbol i els carrers estan plens de gent amb la samarreta de la selecció i banderes rojigualdas.

El final és obert al debat, cosa que no li treu ni un bri de dramatisme.

Nota a banda és que l'equip i la productora, Diversa Audiovisual, que han tirat endavant la pel·lícula són catalans. I al fet que el film s'ha pogut fer finalment gràcies a les aportacions d'un Verkami que ha estat l'empenta que l'ha fet possible finalment.

Premis

I la resposta dels que han vist el film ha estat positiva, malgrat la duresa de la història. La crítica encara ha estat més entusiasta: Dues nominacions als premis Feroz, a la millor pel·lícula dramàtica i a la millor actriu; tres nominacions als premis Goya: millor actriu, al millor director novell i a la millor cançó original. I també ha obtingut una denominació a la millor actriu als premis Forqué.

A més, el film ha estat guardonat als certàmens d'Almeria, Tudela, Ourense, del Festival de Màlaga, on va aconseguir els guardons a la millor actriu, premi del públic i millor pel·lícula. I als festivals de Toledo Albacete i Asican.

Però si es vol comprovar, aquí teniu els cinemes on encara es pot veure aquesta pel·lícula catalana ambientada a Andalusia i que conta una història universal.

Protagonitzat: Natalia de Molina, Mariana Cordero, Mercedes Hoyos, Gaspar Campuzano, Montse Torrent, Natàlia Roig, amb la col·laboració especial de Manuel Tallafé y la presentació de Jaime López.

Gènere: Drama Social

Direcció: Juan Miguel del Castillo

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha