eldiario.es

Síguenos:

Boletines

Boletines

Menú

CATALUNYA

Xavier Batalla, una gran idea del món i del periodisme

Els seus textos sobre política internacional eren autèntiques càpsules d'història que ajudaven a entendre cap a on caminava el món

- PUBLICIDAD -
El periodista Xavier Batalla. / Foto: Guillermina Puig (La Vanguardia)

El periodista Xavier Batalla. / Foto: Guillermina Puig (La Vanguardia)

"Tots els ordres mundials han estat creats mitjançant la guerra. A cada conflagració li seguiria una ambiciosa iniciativa diplomàtica amb el propòsit d'evitar que la història es repeteixi". Aquestes tres línies són les primeres que escriu Xavier Batalla (Barcelona, 1948-2012) en el seu llibre pòstum "El món és una idea", subtitulat "Cròniques sobre la guerra i la pau".

Batalla era periodista, encara que també va estudiar enginyeria i Filosofia i Lletres. Els seus textos sobre política internacional eren autèntiques càpsules d'història que ajudaven a entendre cap a on caminava el món. Jaime Arias, veterà periodista de 'La Vanguardia' amb àmplies relacions en el món de la diplomàcia, presentava a Batalla com "MisterNumberOne", una definició que feia posar vermell al seu amic, però que compartien tots els seus col·legues. Batalla era prou humil com per no fer ostentació dels seus coneixements i prou discret com per romandre callat quan algú s'apropiava d'alguna de les seves idees.

De fet, a Batalla se'l coneixia fonamentalment per les seves cròniques de política internacional, però dominava moltes altres qüestions: era un erudit en futbol, entusiasta del Barça i posseïdor d'una valuosa col·lecció d'objectes i cartells del club. Era també un apassionat coneixedor de Barcelona i li agradava fer llargues passejades per la seva ciutat. I en l’àmbit musical per a ell només hi havia un "número u": Frank Sinatra. Ho sabia tot sobre "la veu" i els seus discos.

"El món és una idea" és una mostra de com la immediatesa del periodisme no resta vigència a textos escrits molts anys enrere. Ni vigència ni rigor, perquè Xavier Batalla era molt minuciós i de vegades donava la sensació que dedicava tant o més temps a polir els seus textos i comprovar detalls que a escriure uns articles carregats de noms i dates, però que no per això deixaven de ser molt amens.

Batalla es valia dels recursos del periodisme per aproximar les seves anàlisis al lector. La màfia li podia servir per explicar quina és la doctrina Obama quan es tracta d'usar la força: "'Per què Michael Corleone, després d'haver acceptat un nou ordre, liquida els seus enemics?', va preguntar un dels seus crítics. L'experiència, li van contestar: 'La força ha estat sempre, i sempre ho serà, part de l'equació diplomàtica'". I era un diàleg dels Simpson el que obria un article del 2009 en què es qüestionava qui va guanyar la guerra freda: "Els guionistes dels Simpson -deia Batalla- van resoldre fa temps l'enigma de la guerra freda. En un episodi emès anys després de la caiguda del Mur, els guionistes van plantejar un diàleg en el qual el delegat rus davant l'ONU es referia al seu país com 'la Unió Soviètica', expressió davant la qual el delegat nord-americà replicava estranyat: 'La Unió Soviètica? Creia que la Unió Soviètica havia desaparegut'. 'No. Això és el que nosaltres volíem que creguéssiu', va contestar el rus."

A l'escriptor britànic Graham Greene li atorgava el valor d'explicar el món a través de les seves novel·les i deia que "la majoria d'escriptors distingeix el bo del dolent. Greene va anar més lluny: va saber separar la crueltat de l'estupidesa malèvola. Per Greene, no hi ha manera de ser bons, tan sols es pot ser menys dolent ". D'alguna manera, el que Greene feia a través de la ficció, donar les claus del segle XX, Batalla ho feia a través de la crònica periodística.

El llibre de Xavier Batalla (RBA) va ser presentat a l'auditori de la facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, a Barcelona, de la qual el propi Batalla va ser professor ("el millor professor que he tingut mai", en paraules de l'actual vicedegà de la facultat, Sergi Cortiñas). El seu company de 'La Vanguardia' Rafael Jorba i Laura Batalla, periodista i politòloga, filla de Xavier, van mantenir un diàleg amb Javier Solana, el que va ser Alt Representant de la Unió per a Assumptes Exteriors i Política de Seguretat (col·loquialment conegut com míster PESC). Diplomàtics i periodistes, col·legues i amics de Xavier Batalla, ocupaven les butaques de l'auditori i mostraven una certa decepció per l'absència d'estudiants.

Pitjor per a ells. Aviat entendran que el periodisme seria molt millor si a totes les redaccions hi hagués, almenys, un periodista com Xavier Batalla.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha