La guerra moderna s'està convertint en una sala d'operacions on s'aplica cirurgia extremadament invasiva. Els atacs duts a terme en qualsevol país del món per part dels Estats Units, Regne Unit, Israel i els seus drones ens deixen ja milers de morts.
Investigadors de l'ONU i autoritats del Pakistan confirmen 2.200 morts en l'última dècada, amb almenys 400 víctimes civils al seu país, xifra que augmenta si comptem amb les de Somàlia, Iemen i Afganistan, entre d'altres.
Davant la petició de diverses organitzacions civils, el senador republicà dels Estats Units Lindsey Graham va confirmar a principis del 2013 la mort de 4.700 persones pels atacs amb avions no tripulats. S'estima que com a mínim un 30% de morts per drones són civils.
L'ús d'aquesta maquinària de guerra planteja, a més, qüestions d'alta volada ètica i legal a nivell mundial. Entre altres qüestions cal preguntar-se sobre la legalitat d'aquestes pràctiques, si és que n'hi pot haver en la mort dirigida per un govern a milers de quilòmetres de distància. Així com el seu paper dins del dret internacional, com assenyalen les reiterades denúncies del govern de Pakistan, per la violació explícita de la seva sobirania nacional, en el sòl del qual s'estan duent a terme execucions sense judici perpetrades per forces estrangeres. Una cosa que cap administració dels EUA toleraria que ocorregués en el seu propi terreny.
No menys polèmica és la qüestió de que les seves armes s'estiguin emprant contra els seus propis ciutadans, com va passar el setembre de 2011 al Iemen amb la mort del clergue musulmà Anwar al-Awlaki, nascut i criat als EUA, i dos dels seus acompanyants, que van passar a convertir-se en els tres primers nord-americans morts per l'atac d'un dron de la CIA.
Aquests esdeveniments van generar controvèrsies internes i denúncies per part de diverses organitzacions fent referència a la qüestió dels drets constitucionals nord-americans, que atorguen el dret als seus ciutadans de ser portats a judici. En el cas d'Anwar al-Awlaki l'acusació va ser de pertànyer a Al-Qaida, per al qual encara avui existeixen més sospites que proves, en part degudes al gir produït en el seu discurs que es va radicalitzar per les invasions de l'Iraq i l'Afganistan.
Malgrat tot, la qüestió més terrible es va viure unes setmanes després, quan un dron va donar mort, també al Iemen, al seu fill de 16 anys d'edat i també ciutadà nord-americà. Davant el fet Obama es va manifestar profundament sorprès i trastornat.
La seva mort ha deixat algunes preguntes obertes sobre si aquest serà el següent pas dins la línia de les guerres preventives, però aquesta vegada mitjançant execucions preventives. Una cosa que no resultaria estranya dins la política nord-americana que, segons les pròpies afirmacions del secretari general Eric Holder al maig del 2013, podrien donar-se extraordinàries circumstàncies en què s'ordenés un atac amb drones en territori nord-americà, i contra algun dels seus ciutadans, en nom de la seguretat nacional.
És previsible creure que Abdul-Rahman al-Awlaki, després de l'assassinat del seu pare, no desenvolupo una creença afí a les polítiques dels EUA, sense que això hagi de significar una vinculació amb la lluita armada o amb grups terroristes. La pregunta és si els dirigents militars i l'agència d'intel·ligència estarien disposats a córrer aquest risc, bé coneixen la seva habilitat per crear els seus propis monstres.
El bisturí d'Obama sembla voler aconseguir la pau a base d'asèptiques execucions que li permetin a ell i el seu govern operar sense embrutar-se. Les intervencions estan deixant infeccions difícils de curar, sota l'excusa, ja destenyida, de la seguretat global i la guerra contra el terrorisme. Pot considerar-se guerra quan una de les parts bel·ligerants no corre cap risc de baixes, i justifica les baixes civils a l'altre costat com danys col·laterals?
L'ús d'aquestes eines bèl·liques s'assembla més a assassinats planificats a sang freda que a un enfrontament de forces, no només contra combatents reconeguts com poden ser els membres d'Al-Qaida que accepten formar part de la guerra, sinó contra civils innocents, ciutadans amb drets i potencials enemics, presents i futurs, encara que només ho siguin de manera ideològica.
--------
Podeu consultar l'informe del Centre Delàs “Drones militars. La guerra de videojoc amb víctimes reals ”disponible a: http://www.centredelas.org/index.php?option=com_content&view=article&id=1171%3Anuevo-informe-drones-militares-la-guerra-de-videojuego-con-victimas-reales&catid=59%3Adestacat&lang=es
