eldiario.es

Menú

Tres històries quotidianes que expliquen el naixement del Sindicat de Llogaters de Barcelona

L'Adriana, la Mercè i en Jaume són tres veïns de Barcelona que han viscut de primera mà l'exclusió residencial fruit dels alts preus del lloguer

Els tres han sucumbit a aquests preus, ja sigui deixant els seus barris o assumint grans increments en els seus lloguers

El Sindicat d'Inquilins en el qual participen vol generar un espai de suport per als afectats, dotar-los de veu i donar-los assessorament jurídic

- PUBLICIDAD -
Trobada a la Violeta de Gràcia per pensar un sindicat d'inquilins a Barcelona

Trobada veïnal a Barcelona per pensar el Sindicat d'Inquilins de la ciutat João França

L'Adriana, la Mercè i en Jaume són només tres dels molts veïns que han viscut una situació d'exclusió residencial els últims mesos pels alarmants preus del lloguer a Barcelona. L'increment en els lloguers –un 9% més cars a la ciutat que fa un any– els ha fet deixar els seus barris, o els ha fet assumir un augment que dilapida la seva economia familiar. Els tres s'han unit al Sindicat de Llogaters, nascut aquest dimarts per lluitar pels lloguers justos.

En Jaume es va topar, de forma inesperada, amb un augment del 30% en el seu lloguer. Aquest antropòleg de professió va rebre al febrer un burofax que l'alertava que a l'abril s'acabava el seu contracte després de tres anys i que el nou acord amb la propietat havia de passar dels 800 als 1.100 euros. En Jaume viu a Sant Antoni, barri en què els preus han crescut un 12% des de 2014.

En Jaume i la seva parella van entrar a viure al seu pis fa tres anys, quan ja estava en marxa la reforma de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU) del PP, que va fer passar la durada mínima dels contractes de cinc a tres anys. En Jaume és, per tant, un dels 44.000 inquilins que veuran finalitzar el seu lloguer entre aquest any i 2019 a Barcelona. Malgrat que ell i la seva parella van intentar fer valer que havien estat bons inquilins, no hi va haver negociació possible amb la propietat. Quan en Jaume va veure els preus del seu voltant va decidir acceptar els 1.100 euros mensuals. 

No va tenir tanta sort la Mercè, veïna també de Sant Antoni. Després 58 anys vivint a la finca en què va néixer, el mes de setembre de l'any passat la propietat li va notificar la rescissió del seu contracte. Sense opció a negociar: la seva llogatera volia fer dels pisos apartaments turístics, després d'haver aconseguit una llicència. "No hi va haver res il·legal... Però jo igualment vaig haver de marxar del meu barri", lamenta la Mercè. Ella i el seu fill han hagut de mudar-se a Santa Caterina. 

"El nostre lloguer és pràcticament un sou [1.100 euros], i tenim avantatge perquè som una parella", comenta en Jaume. Diferent és el cas de l'Adriana que, quan es va divorciar, malgrat tenir una feina assalariada –"mileurista", aclareix– va haver de deixar el seu pis al Poblenou. "No ho podia assumir", indica. La mitjana de lloguer a la ciutat està en els 800 euros. Davant d'aquest situació, i amb 34 anys, l'Adriana es va veure forçada a tornar a compartir pis amb més persones. En aquest cas, a Sants.

Malgrat que l'Adriana sap que la seva situació no és la més extrema (Barcelona ha detectat en els últims mesos situacions greus de mobbing immobiliari), considera que l'encariment del mercat del lloguer a la ciutat ha "minvat considerablement" la seva autonomia.

Derogar la LAU i un major parc públic d'habitatge

Segons ha anunciat en el moment del seu naixement aquest dimarts, el Sindicat d'Inquilins perseguirà la defensa d'un lloguer "just, estable i segur" per evitar situacions com la d'en Jaume, la Mercè i l'Adriana. L'objectiu passarà per aconseguir l'"estabilitat" dels lloguers, el que implicarà "revisar o eliminar" la LAU del PP de l'any 2013. Una cosa que col·lectius com la PAH Barcelona també havien demanat en altres ocasions, qualificant l'esmentada llei com la responsable de l'increment de preus per la curta durada de contractes que promou.

Una altra de les preocupacions del Sindicat serà la de vetllar per un augment del parc de lloguer públic a la ciutat: Barcelona està ara mateix per sota del 2% de parc públic. Per contra, ciutats com Estocolm –segons dades del propi Sindicat– disposen d'un 20% d'habitatge social. La clau, segons destaca el col·lectiu, és mobilitzar els pisos buits, cosa que l'Ajuntament de Barcelona ja ha intentat.

Finalment, el Sindicat d'Inquilins vol lluitar contra els fons d'inversió que ara mateix exerceixen compres verticals a la ciutat. Són diverses les firmes que adquireixen blocs sencers amb inquilins a dins a punt de finalitzar els seus contractes per no renovar-los i després vendre's les propietats. El Sindicat vol pressionar les administracions perquè gravin a les empreses que realitzen compra-vendes en curts períodes de temps.

Un espai de suport veïnal

L'Adriana, la Mercè i en Jaume donen ara un cop de mà en el nounat Sindicat de Llogaters. En el cas d'en Jaume, fins i tot exerceix de portaveu amb altres membres. "Vaig assistir a una assemblea... I allà vaig conèixer molts veïns i veïnes. En poc temps vam generar un espai, un espai fresc", destaca el resident a Sant Antoni.

En Jaume, que ha viscut la construcció del Sindicat, deixa clar que és un espai per als veïns, no un "lloc de negociació entre entitats". Això sí, diverses de les plataformes que lluiten pel dret de l'habitatge a la ciutat –PAH Barcelona, Observatori DESC o Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible– han brindat suport al projecte des de bon inici.

"El Sindicat permet que deixem de viure els nostres problemes de forma aïllada", apunta l'Adriana. "Cal que ningú s'amagui de la seva situació", sosté en Jaume. El suport del Sindicat anirà més enllà d'una xarxa de suport personal: el col·lectiu donarà servei jurídic als arrendats gràcies a l'aportació d'una quota de socis (30 euros anuals) que "no serà una barrera d'entrada per a ningú". "Cal crear una gran massa d'afiliats, de manera que per a participar no caldrà aportar obligatòriament", argumenta en Jaume.

Per fer créixer aquesta base es faran tallers per donar poder als veïns en matèria de drets del lloguer, fent especial èmfasi en els barris perifèrics, que encara no es veuen afectats de forma tan severa pels increments i, per tant, no compten amb projectes veïnals. L'Adriana, la Mercè i en Jaume participaran d'aquestes trobades: no volen que ningú més hagi d'abandonar el seu barri o viure en la precarietat per culpa dels preus desorbitats.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha