Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
Sobre este blog

Este blog pretende servir de punto de encuentro entre el periodismo y los viajes. Diario de Viajes intenta enriquecer la visión del mundo a través de los periodistas que lo recorren y que trazan un relato vivo de gentes y territorios, alejado de los convencionalismos. El viaje como oportunidad, sensación y experiencia enlaza con la curiosidad y la voluntad de comprender y narrar la realidad innatas al periodismo.

Fascinant Matera

Vista dels sassi de Matera.

Àlex Blancafort

El 1945 l'escriptor italià Carlo Levi va publicar la seva novel·la més coneguda, Crist es va aturar a Éboli. Novel·la autobiogràfica, narra les vicissituds de l'autor quan al 1935 va ser acusat de conspirar contra el règim de Mussolini. Levi va ser condemnat al desterrament en un remot poblet de Lucania (l'actual Basilicata), una de les regions més pobres i endarrerides d'Itàlia. Al llibre, Levi descriu la situació dels camperols de la regió com anterior a l'era cristiana. El títol expressa metafòricament el fet que els mitjans de transport, és a dir, la civilització, s'aturin a la ciutat d’Éboli, deixant al marge del progrés la resta de Lucania.

Quan un veu Matera per primer cop té literalment la impressió que la civilització mai va arribar aquí. Centenars de sassi -antigues coves-vivenda- conformen un paisatge que recorda com vivien els éssers humans al Paleolític.

La ciutat ha estat plató cinematogràfic i ha servit per recrear l'ambient dels primers temps de la religió cristiana. A vegades és coneguda com la segona Betlem i de fet les seves construccions recorden les típiques que solen posar-se en els pessebres nadalencs. Aquí s'han rodat pel·lícules com El Rei David, La Passió de Crist o L'Evangeli segons sant Mateu.

Matera és una de les ciutats més fascinants d'Itàlia. Ubicada a la famosa bota, les cavernes sobre les quals s'assenta aquesta població han estat habitades des d'aquella remota època.

 

 

Avui Matera és una destinació ‘chic’ i moltes de les seves antigues construccions s'han convertit en hotels o restaurants amb encant. Però fins fa poc més de cinquanta anys, prop de 25.000 persones habitaven aquestes cases-cova, excavades al tufo, la pedra característica d'aquesta regió. El 1952, el Govern italià va decidir que en ple segle XX era inconcebible permetre seguir vivint en condicions infrahumanes i va obligar a evacuar els sassi. Els seus habitants van traslladar-se a noves construccions del que avui conforma la Matera moderna.

No va ser fins a 1992, quan tota la part antiga va ser restaurada minuciosament i va ser declarada per la Unesco Patrimoni Mundial de la Humanitat.

 

 

Enfilada en la vora d'una profund barranc, Matera es compon d'un actiu barri superior i el més tranquil barri inferior, on es concentren els sassi. Des de la Estrada panoràmica dei Sassi, cap avall, s'obtenen les millors vistes. Per entendre Matera cal perdre’s entre els seus laberíntics carrerons i dormir en aquestes morades prehistòriques. Un té la impressió d'estar passejant per un pessebre de cartró pedra, on les teulades serveixen de sòl a nous habitatges en els nivells superiors.

 

 

Al llarg de la Via Madonna delle Virtu, s'arriba fins al barri Sasso Barisano que, entre altres atractius turístics, acull una reconstrucció dels sassi en miniatura i el Museu della Civita Contadina. El barri Sasso Caveoso per la seva banda conserva gairebé intactes les seves vivendes excavades a la roca. Entre les zones més antigues i importants destaca el barri Civita, amb la seva bellíssima catedral romànica.

Una altra de les grans sorpreses són les esglésies rupestres. Hi ha més d'un centenar, esculpides literalment a la roca, i que van ser fundades entre els segles VIII al XII per monjos bizantins provinents majoritàriament de l'Àsia Menor. Moltes d'elles conserven frescos. Els millors es troben a les esglésies de Santa Maria di Idris i Santa Lucia alle Malve.

La màgia de Matera és encara més gran de nit. Passejar pels seus carrerons i els clarobscurs que provoca la il·luminació nocturna transporta al viatger a un autèntic viatge a través del temps.

Vueling vola de Barcelona a Bari.

Sobre este blog

Este blog pretende servir de punto de encuentro entre el periodismo y los viajes. Diario de Viajes intenta enriquecer la visión del mundo a través de los periodistas que lo recorren y que trazan un relato vivo de gentes y territorios, alejado de los convencionalismos. El viaje como oportunidad, sensación y experiencia enlaza con la curiosidad y la voluntad de comprender y narrar la realidad innatas al periodismo.

Etiquetas
stats