eldiario.es

Menú

També es poden ferir els sentiments laics

No deixar de ser curiós que estigui tipificat judicialment “ferir els sentiments religiosos” i no ho estigui ferir els sentiments laics.

- PUBLICIDAD -

Aquests darrers dies, mentre escoltava les acusacions contra Rita Maestre per haver  “ferit sentiments religiosos” quan va entrar en una capella de la Universitat Complutense fa quatre anys  (junt amb altres companyes) reivindicant que la Universitat hauria de ser un espai laic, la primera imatge que m’ha vingut al cap és com me’n vaig sentir jo d’ofesa a l’any 2010 quan el Papa de Roma va fer una visita a Barcelona i una de les poques imatges on apareixien dones va ser quan les monges netejaven el púlpit pel Papa a la Basílica de la Sagrada Família. A mi em va ofendre, escandalitzar i entristir. Com a dona i com a feminista. Segur que com jo moltes altres dones i homes ho van sentir. Però no ho vam denunciar com una ofensa a la manca d’igualtat dins l’Esglesia ni com una manca de respecte cap a la tasca que realitzen les dones dins l’Esglesia ni com a ofensa a les dones en general. No sé si ho hauríem d’haver fet.

No deixar de ser curiós que estigui tipificat judicialment “ferir els sentiments religiosos” i no ho estigui ferir els sentiments laics. Les persones no creients també en tenim de sentiments. I em sembla una ofensa tan o més important comesa per un estament tan poderós com l’Esglesia  Catòlica menystenir i discriminar sistemàticament a la meitat de la població mundial: les dones. Quan, a més a més, aquesta situació és retransmessa – i per tan legitimada- pels mitjans de comunicació com en aquella ocasió de la visita del Papa fa pensar, una vegada més, que la justicia no és igual per tothom. Tal com ja sabem el patriarcat es torna a fer present a mitjançant les institucions com ara: el sistema judicial i l’estructura de l’Esglesia Catòlica.

Tindria un punt quasi  esperpèntic si no fos pel dramatisme de la situació jutjar a la portamveu de l’Ajuntament de Madrid per mostrar-se en roba interior dins d’una capella i no jutjar als centenars de capellans que han comès abusos sexuals amb infants.

La pròpia Esglesia, si vol modernitzar-se, ha d’entrar en els nous temps; i els nous temps han de fer irremediablement una mirada diferent i igualitària sobre les dones. Totes. Les que formen part de l’Esglesia i també sobre tota la resta de dones. Quan som jutjades per ser mestresses del nostres cossos, per no respondre al rol de gènere previst per nosaltres (bàsicament com a un tipus concret de mare i un tipus concret d’esposa), o per practicar la llibertat dexpressió com és en aquest cas.

Cal ser respectuós amb totes les creences, totes. I també cal ser conseqüents amb  això. Però el respecte passa perquè totes les creences i ideologies tinguin la mateixa posició d’igualtat per  ser expressades, mostrades o jutjades. Igual que ha passat en el cas  de la histórica lluita de les dones davant el patriarcat – David contra Goliat-, la laicitat no ha tingut en aquest país   el poder o la legitimitat que ha tingut l’Esglesia Catòlica. Potser ha arrivat el moment de preguntar- nos si no tindran relació totes dues qüestions.  No estarà funcionant l’Esglesia com una estructura opressora cap a les dones que al sistema patriarcal ja li interessa mantenir en les mateixes condicions i davant de qualsevol manifestació d’oposició o reivindicació fa caure tot el “pes de la llei”? 

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha